Resultats de la cerca

La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del reiarxiduc Carles III 1705 Interpretada per Pau Casals al començament dels seus concerts des de l’exili del 1939, ha estat considerada com un símbol nacional

De ben jove s’interessà per la poesia i la cançó, però no s’hi dedicà professionalment fins el 1974 El seu repertori abraça des dels trobadors medievals fins als poetes contemporanis, i és també autor d’unes 200 cançons Ha enregistrat els discos He heretat l’esperança 1978, Traginer de cançons 1982, Recital 1000 1984, premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya, Nit de Foc 1985, Enllà del temps 1989, que inclou la cançó Cor càtar , guardonada amb el premi Èxit d’Or Català,  Mercat de Calaf 1991, Aigua secreta 1992, Cançons de l’amor que tinc 1997, Per un petó 1998 Ha publicat antologies…

Format a l’ Escolania de Montserrat 1913-22, fou alumne d’ Enric Casals i Defilló i Blai Net i Sunyer Entrà a formar part de la cobla orquestra La Principal de la Bisbal 1923, com a segon fiscorn cobla i violí i piano orquestra al costat del seu pare, Martí Saló, el seu germà Emili i el seu cosí germà Enric Barnosell, de la qual esdevingué director del 1935 al 1977, elevant-ne el nivell notablement Deixà escrites unes setanta sardanes, entre les quals destaquen Els ocells et canten , Solemnitat , Benvolença a la Bisbal , Millenari , Confidència , Cara i Creu , Els ocells…

Encara que hom en troba exemples ja als s XVII i XVIII, sovint es tracta de meres allusions musicals ocells, tempestes, estats d’ànim En el període romàntic adquirí una major densitat en el poema simfònic, basat quasi sempre en un programa literari, amb autors com Berlioz, Liszt, RStrauss, etc

Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980, desenvolupà un estil…

Format a la seva ciutat natal amb el pianista Miguel Unceta, el 1908 feu la seva presentació com a compositor a la Sociedad Filarmónica de Bilbao amb l’estrena de Dos Bocetos , per a violoncel i piano El 1909 es traslladà a Berlín, on estudià amb E Humperdinck i K Kempf A la ciutat alemanya compongué diferents obres, entre les quals destaquen la Simfonia en fa 1910 i el poema simfònic Zharufa 1913 El 1914 s’installà a Algorta i es dedicà exclusivament a la composició És de destacar el seu interès pel cant dels ocells, que el portà a escriure un tractat sobre ornitologia

Aquest tipus de so acompanya sovint fenòmens naturals, com ara terratrèmols i canvis meteorològics Els infrasons també poden aparèixer associats a vehicles que es mouen a gran velocitat avions, trens, etc Hi ha molts animals i en particular els ocells que són sensibles a aquests sons, i capaços de respondre-hi amb actuacions concretes Així, l’actitud d’alguns animals pot ser un avís de sisme o de canvi atmosfèric important Alguns éssers humans també poden presentar una certa sensibilitat als infrasons, que se sol manifestar en forma de símptomes de mareig De totes maneres, el…

Un cop acabada la seva formació musical, es dedicà a la direcció coral, vinculat a entitats claverianes Juntament amb J Calduch, fundà l’Orfeó Martinenc, entitat amb una vitalitat destacable També fundà La Lira Martinenca i dirigí altres formacions corals, com La Viola Barcelonesa, La Perla Agustinenca, L’Agrícola, Centre i Energia, Joventut Tianense, La Violeta —de Martorelles— o el Cor de la Colònia Güell Exercí així mateix la docència Bona part de les seves composicions són per a cor, algunes amb acompanyament orquestral o de cobla Entre les seves obres destaquen les sardanes corals La…

Deixeble de Daniel Fortea i Emili Pujol , tingué una notable trajectòria com a concertista arreu del món i fou premiat en el concurs internacional de Ginebra 1956 Fou impulsor del Certamen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega 1966, del qual fou també president del jurat Autor de la banda sonora de la pellícula  La revolta dels ocells 1982, de Josep Lluís Comerón, fou també intèrpret de viola de mà, instrument amb el qual l’any 2002 inicià una sèrie d’enregistraments d’autors hispànics del Reneixement acompanyant Montserrat Caballé Com a guitarrista acompanyà també, entre d…

Fou deixeble protegit d’Antoni Agramont i intèrpret de trombó de la Cobla Empordanesa fins l’any 1889 La temporada del 1890 formà part de la Cobla Els Montgrins i, poc després, fou sollicitat de nou des de Castelló d’Empúries per a integrar-se a Els Rossinyols, on exercí de primer fiscornista i director L’any 1895 abandonà aquestes activitats en traslladar-se a Calella, lloc on dugué a terme una tasca docent Fou àmpliament conegut com a virtuós del fiscorn en l’etapa de la Cobla Empordanesa Com a compositor popular de sardanes, formà part de la darrera generació del nou-cents, que tendia a…