Resultats de la cerca

Així, per exemple, en el clarinet es distingeixen els registres clarinet i chalumeau en la trompeta, els registres principale i clarino clarí en la veu, els registres de cap, de pit, agut, greu, etc Sovint, el fet de dividir en registres el conjunt de notes que una veu o un instrument pot emetre respon més a criteris tècnics -molt més interessants per a l’instrumentista que per a l’oient- que realment musicals

Pensament molt estès entre els teòrics de la Grècia antiga segons el qual cada element bàsic de la música afinacions, registres, ritmes, instruments posseeix un determinat caràcter que explica els efectes que una música produeix en l’oient El que més tard, sota el nom d’expressió, es volgué considerar com el fruit del treball de composició i, per tant, com la principal aportació del bon compositor, els grecs ho consideraven un aspecte del mateix material musical, que el músic simplement havia de saber utilitzar d’acord amb la funció que, en cada cas, la música havia d’acomplir…

Adscrit a la Illustració alemanya Aufklärung , el seu pensament intentà conciliar l’empirisme amb una forma de subjectivisme Kant només tractà de la música amb relació a les seves idees estètiques generals En la Crítica del judici i en l' Antropologia des d’un punt de vista pragmàtic , classifica els diferents arts a partir del concepte de raó elaborat per ell mateix la música és, de fet, un art incapaç de suscitar la reflexió en l’oient i, en canvi, és un llenguatge universal perquè activa les disposicions afectives Es tracta, per tant, d’un art només apte per a proporcionar…

Un dels creadors més influents pero alhora més controvertits i polèmics de la creació contemporània Alumne de JDavid, LNono i KStockhausen, és autor d’una música radical i gens fàcil per a l’oient, que persegueix més irritar que no pas complaure el públic A partir d’un ús completament atípic dels instruments —l’autor defineix la seva obra com a música concreta instrumental— postula la total subversió de les normes habituals d’audició, una nova manera d’escoltar la música i una ruptura absoluta amb la tradició Entre les seves partitures més destacades poden citar-se les…

Des del 1889 seguí com a oient les classes d’orgue de C Franck i de ChM Widor al Conservatori de París, mentre estudiava dret a la universitat i feia d’organista i mestre de capella al College Stanislas L’any 1907 es doctorà en lletres a la Universitat de la Sorbona amb una dissertació sobre l’estètica de JS Bach Fou professor a la Schola Cantorum des de la seva fundació, el 1894, a l’École des Hautes Études Sociales 1904-14 i a la Sorbona 1912-37, centre aquest darrer on fundà el primer seminari musicològic de França Considerat pioner en la musicologia francesa moderna, estudià…

Músic precoç, enregistrà el seu primer disc als quinze anys amb el grup Soft Machine, de Kevin Ayers Als dinou, enregistrà Tubular Bells  ,1973, màxim exponent del rock simfònic instrumental, del qual es vengueren setze milions de còpies Oldfield trobà una fórmula on, amb un collage instrumental , el rock s’acostava estructuralment a la música clàssica Emprada en la banda sonora de The Exorcist de W Friedkin 1973, Tubular Bells rebé un premi Grammy el 1975 Collaborador habitual de David Bedford, Kevin Ayers o Mick Taylor, altres enregistraments posteriors són Hergest Ridge 1974, Ommadawn ,…

Terme derivat del prefix semio- del mot grec semeion , que significa ’senyal', ’símptoma' CS Peirce 1839-1914 i F de Saussure 1857-1913 són considerats els fundadors de la semiologia moderna anomenada semiòtica pels anglosaxons, disciplina que sempre ha estat molt relacionada amb la lingüística, la qual era considerada pel mateix Saussure com una part d’aquella En ser la llengua el primer sistema de signes, és natural que la semiologia general i altres de parcials hagin evolucionat fonamentalment a partir dels avenços assolits en la semiologia de la llengua La semiologia de la música…

Per extensió, interval de temps comprès entre dos accents del mateix tipus dinàmics, tímbrics, etc o dos canvis o discontinuïtats clarament marcats ritme harmònic En ser atacats atac , els sons "tallen", "trenquen" en fragments, articulen el continuum del temps De l’efecte que produeixen en l’oient les relacions entre aquests fragments o intervals successius de temps se’n diu ritme Si els valors que integren un fragment de música són proporcionals entre ells els uns són el doble, el triple, etc dels altres, o la meitat, un terç, etc, el temps d’aquesta música és mesurat, és a…

El concepte es refereix principalment a la música instrumental, encara que no és estrany parlar de trets programàtics en la música vocal o, si més no, en el seu acompanyament El terme ’programa’ fou utilitzat per primera vegada per F Liszt per a definir els textos que es trobaven en les partitures o que es lliuraven al públic dels concerts "per protegir l’oient d’una interpretació poètica errònia i dirigir la seva atenció cap a la idea poètica de la totalitat de l’obra o d’una part d’aquesta" Un exemple clar de programa en aquest sentit el donen els títols dels moviments de la…

Metre © Fototecacat/ Jesús Alises Com a denominador comú subjacent a aquests valors valor , l’oient percep una o diverses unitats de temps, sempre iguals a elles mateixes, anomenades pulsacions, que permeten que són, ja, de fet la mesura del temps musical D’aquí prové el nom de metre, del grec metron , ‘mesura’ Atès que, de fet, es tracta d’una qualitat del ritme -més que de metre caldria parlar de ritme mètric, ritme no mètric, etc-, el seu estudi i el d’aquest són indestriables La percepció simultània de diverses pulsacions -diversos nivells de pulsació- crea una estructura…