Resultats de la cerca

Secció anatòmica de l’aparell auditiu humà © Fototecacat/ J Fors Des del punt de vista anatòmic, es divideix en tres seccions orella externa, mitjana i interna L’orella externa és formada pel pavelló auditiu, que recull el so, i el conducte auditiu, que actua com a ressonador i augmenta la sensibilitat auditiva en una extensió entre els 2000 Hz i els 5000 Hz L’orella mitjana comença en el timpà, una membrana que vibra quan és estimulada pel so que prové del conducte auditiu Darrere del timpà hi ha una cadena d’ossos petits, anomenats martell, enclusa i estrep, que condueixen la vibració,…

Aquesta expressió prové d’una visió crítica d’aquest tipus de música que posa en dubte la legitimitat d’imposar l’audició musical i que apunta els seus efectes perversos El concepte de contaminació musical condemna l’ús decoratiu i superflu de la música, sense per això negar o deslegitimar el paper secundari, però constitutiu i orgànic, que aquesta mateixa música pot exercir en una sala de ball o en una pellícula Els motius de la proliferació de la música ambiental s’han de buscar en la facilitat actual per a reproduir la música i en les característiques de l’orella, un òrgan que rep els…

Tota producció sonora es transmet per la vibració de l’aire fins que arriba a ser captada per la membrana timpànica de l’orella La capacitat i facilitat de transmissió del so des dels instruments o la veu humana depèn de les característiques acústiques del mecanisme sonor i de l’acoblament que aquest pugui tenir amb l’acústica del lloc on està sonant Així, doncs, es considera una bona emissió la que aprofita al màxim l’energia mecànica de l’instrument o del cantant, per obtenir una bona resposta en les condicions de ressonància que s’estableixin amb el medi transmissor Tant els músics com els…

Des de ben petit mostrà una gran facilitat per a les matemàtiques El 1670 es traslladà a París, on fou alumne de J Rohault La seva formació, però, fou essencialment autodidàctica Gràcies al mecenatge de Madame de la Sablière fou nomenat maître de mathématiques des pages de la Dauphine , i el 1686, professor de física al Collège de France Potser per les seves dificultats auditives congènites es dedicà a l’estudi de l’orella humana Considerat el fundador de l’acústica musical, fou el primer que fixà el nombre exacte de vibracions d’un cos sonor i analitzà el fenomen dels harmònics La seva…

Després de formar-se al Conservatori de Mont-real i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, passà sis anys a París, on estudià composició amb A Jolivet i A Honegger i anàlisi amb O Messiaen, gràcies al qual descobrí la música d’A Berg i A Schönberg Aquest fet provocà un canvi molt important en el seu estil, que fins aquell moment tenia molts punts en comú amb el de C Franck i S Rakhmaninov Exercí la docència al Conservatori de Mont-real del 1955 al 1964 i del 1977 al 1987, i entre el 1967 i el 1973 fou director d’aquest centre Preocupat per l’efecte de la contaminació acústica amb relació a la…

Es desenvolupà sota la monarquia dels darrers Valois i gaudí de màxima popularitat sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII D’esperit essencialment aristocràtic, el ballaven senyors, prínceps i sobirans al costat dels professionals de la dansa L’espectacle, que incloïa poesia recitada, música vocal air de cour , instrumental i danses, finalitzava amb un grand ballet Els llibrets, quasi sempre d’inspiració mitològia o allegòrica, eren repartits entre els assistents perquè poguessin seguir-ne l’argument Cal cercar-ne els antecedents al darrer terç del segle XVI, època en què parallelament al…

Vida Deixeble de l’Escola dels comtes de Peralada, a setze anys fou membre fundador de La Principal de Peralada, intèrpret de tible i violinista Poc després n’assumí la direcció artística i hi ocupà el lloc de segon fiscorn Des del 1894 mostrà dots de compositor en els diversos gèneres que la cobla oferia, i a partir del 1900, influït pels orfeonistes, presentà un estil més elaborat de sardana, que feu de pont vers l’anomenat estil culte D’aquesta època destaquen els títols La Pubilla Empordanesa 1902, La Reina de les Flors 1903 o Idilli El 1910 es traslladà a Figueres, on dirigí l’Orfeó Art…