Resultats de la cerca

Després d’haver exercit com a advocat i empresari en el sector privat, el 1947 s’associà amb J Fugarolas per a gestionar l’empresa del Gran Teatre del Liceu, després de l’etapa de J Mestres i Calvet Entre el 1959 i el 1980 dirigí en solitari les temporades del teatre El 1958 en creà l’orquestra fixa i titular, i el 1966, el cos de ball El 1959 rebé el Premio Nacional de Teatro L’any 1972 presidí un concert homenatge que se celebrà en honor seu al Gran Teatre del Liceu amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de l’inici de la seva gestió, durant la qual es consolidaren cantants com M Caballé, J…

Estudià música a Elx i, aconsellat per l’empresari del Liceu JA Pàmias, amplià la seva formació a Barcelona Posteriorment anà a Milà, on rebé lliçons d’A Kraus, C Bergonzi i G Simionato El 1985 guanyà el tercer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i un any després debutà a Parma amb el Falstaff d’A Salieri Fou contractat per a cantar en diversos teatres del nord d’Europa, i el 1990 debutà a l’Arena de Verona i es presentà a Las Palmas amb La filla del regiment Un any després actuà amb èxit a la Scala de Milà i el 1992 interpretà Sancia di Castiglia al costat de M Caballé a…

Un dels primers directors titulars de l’època fundacional fou el músic i compositor Marià Obiols, director també del Conservatori del Liceu Fou pràctica habitual cridar directors invitats de prestigi, i han passat pel seu podi figures tan destacades com Giovanni Bottesini, Franco Faccio, Albert Coates, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Arturo Toscanini, Georges Sebastian, Manuel de Falla, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, i un llarg etcètera, sense oblidar els grans directors catalans com Joan Manén, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Pau Casals o Antoni Ros Marbà Les llargues etapes…

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…

Sovint va precedida d’una introducció instrumental obertura El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica obra musicada La diferència entre l’òpera i els seus antecedents medievals i renaixentistes radica en el seu caràcter profà i també en el paper primordial que hi tenen la música i el cant que, per convenció, és el mitjà d’expressió dels personatges, en lloc de la parla L’impuls definitiu cap a la creació de l’òpera prové del grup anomenat Camerata Fiorentina, poetes i músics que crearen les primeres òperes Dafne , de Peri 1597, avui perduda, les Euridice de Peri 1600 i…