Vida i obra
Fill d’Antoni Palau i Dulcet i germà de Miquel Palau i Claveras. Fou llibreter i editor des del 1917. Emprà el pseudònim de José de Vilasalba.
Col·laborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista (1928), Joia (1928), D’Ací i d’Allà (1928-31), El Faro (1929-36), Escena (1930), Gaseta de les Arts (1930), Films Selectos (1930-37), Cinema Amateur (1932-36), Cine-Arte (1933-35), Sol Ixent (1934), Proyector (1935-36), Actualidades Paramount (1935-36), Cine-Star (1935-36) i Claror (1935-36), entre d’altres. S’incorporà al setmanari Mirador, en el qual escriví i dirigí la secció de cinema, al mateix temps que organitzà les Sessions Mirador (1929-36) de projecció de films muts de l’avantguarda europea. Després de la guerra civil les reprengué a través del setmanari Destino, amb les Sesiones Destino (1941-67), en substituir Àngel Zúñiga el 1944; en aquesta revista també publicà regularment sobre cinema. Col·laborà activament en els cineclubs Universitari de Barcelona i Ateneu Barcelonès; en els diaris El Noticiero Universal i El Correo Catalán, i a les revistes especialitzades Fotogramas (1946), El cine americano (1948), Revista Internacional del Cine (1952), Cine Mundo (1952-61), Otro Cine (1952-75) i Imagen y Sonido (1963-75).
Dotat d’una vasta i pregona cultura humanística i universal, també redactà durant anys els programes de mà de les òperes que es representaven al Gran Teatre del Liceu durant la gerència de Joan Antoni Pàmias. Publicà diferents biografies de caràcter divulgatiu: Beethoven (1945), Mendelssohn (1948), Vida de Wagner (1945). De Monteverdi a Puccini, de Lully a Ravel, de Schütz a Berg, de Glinka a Stravinsky, Palau passà revista a les obres principals del repertori.
És autor d’obres de filosofia, música i també de cinema com ara El cinema soviètic. Cinema i Revolució (1932), una sintètica Historia del cine (1946), Cine musical y música cinematográfica (1951) i Historia de la ópera: de Claudio Monteverdi a Ricardo Strauss (1951), obra en què, mitjançant una ordenació nacional molt en ús, intentà reconstruir la història d’aquest gènere profà i cortesà. La seva crítica musical més personal la publicà en Filosofia i música (1935), recull d’articles variats sobre qüestions filosòfiques vagues i breus assaigs amb temes musicals diversos: “Mozart, una força de resistència a la mort”, “Wagner, músic de les forces tel·lúriques”, “Strauss”, “Stravinsky i la purificació de la música”, etc.
També publicà dos llibres de proses amb Tossa com a motiu central: El somriure de sa Boquera (1949), un recull de narracions paisatgístiques il·lustrades, i El llibre de Tossa (1952), que incorpora, a més de descripcions d’ambients i de personatges il·lustres relacionats amb l’indret, una antologia d’escrits d’autors diversos entorn del mateix referent.
Entre els guardons que rebé destaquen el del Círculo de Escritores Cinematográficos 1958, l’especial del jurat dels premis Sant Jordi de Cinematografia 1964 i el del Ministeri d’Informació i Turisme 1964 com a assagista del cinema.
Bibliografia
- Amat, J. (2001): “Josep Palau i la introducció del neorealisme a Catalunya”, Revista de Catalunya, núm. 168, p. 99-108.
- Gomà, F. (1986): “Josep Palau, ateneista”, Ateneu, núm. 5, p. 29.
- Montsalvatge, X. (1986): “Josep Palau, en el record”, Revista Musical de Catalunya, núm. 15.
- Palau i Claveras, J. (1931): “Petición al Gobierno de la República española sobre la constitución de una cinematografía”, I Congreso Hispanoamericano de Cinematografía. Madrid, Ministeri de Treball i Previsió, p. 130-131.
- Palau i Claveras, J. (1943): Tristán, un amor de Ricardo Wagner. Barcelona, Ediciones Mediterráneas.
- Palau i Claveras, J. (1945): Vida de Wagner, Seix y Barral Hnos. Barcelona, Editores.
- Palau i Claveras, J. (1945): Beethoven. Barcelona, Seix y Barral, Hnos.
- Palau i Claveras, J. (1933): Wagner. Barcelona, Ediciones Hymsa.
- Palau i Claveras, J. (1948): Mendelssohn. Barcelona, Seix y Barral Hnos., Editores.
- Palau i Claveras, J. (1935): Filosofia i música. Barcelona, La Revista.
- Palau i Claveras, J. (1942): El misterio musical: la esencia, el valor y el sentido de la música según los grandes pensadores y artistas de todos los tiempos. Barcelona, Ediciones del Zodíaco.
- Palau i Claveras, J. (1943): Músicos vieneses: Mozart y Schubert. Barcelona, Metropolitana Ediciones.
- Palau i Claveras, J. (1951): Historia de la Opera: de Claudio Monteverdi a Ricardo Strauss. Barcelona, Ed. Seix Barral.
- Palau i Claveras, J. (1982): “Cinquanta anys de pelegrinatge pel món de les idees”, Avui lletres, p. 27.
- Romaguera, J.: “Josep Palau, una ploma cultíssima”, Avui, 04.12.1985.
- Sempronio: “Josep Palau, cine y pensamiento”, La Vanguardia, 08.12.1985, p. 37.