Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
Ferenc Farkas

Ferenc Farkas
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director d’orquestra hongarès.
Entre el 1922 i el 1928 estudià a Budapest amb LWeiner i ASiklós i, posteriorment, a Roma amb ORespighi La seva obra, que s’adapta a medis molt diferents, palesa un llenguatge eclèctic Ha compost òperes, música simfònica i de cambra, així com música per a films i ballet
Aleksandr Nikolajevič Serov
Música
Compositor i crític musical rus.
Introductor de la crítica moderna a Rússia, fou un abrandat defensor de Glinka i un difusor entusiasta de Liszt i Wagner Compongué òperes com Judith 1863, Rogneda 1865 i La força del mal 1871, on a part les influències de Meyerbeer i Verdi palesa una forta inclinació per temes i motius populars
William Turner Walton
Música
Compositor anglès.
De la seva obra, que palesa certes influències de PHindemith i IStravinsky, cal destacar tres concerts per a violí, per a viola i per a violoncel, dues simfonies, l’oratori Belshazzar's Feast ‘El festí de Baltasar’, 1931 i unes variacions sobre un tema de Hindemith 1963 Compongué també música per a diverses pellícules El 1951 rebé el títol de sir
dadaisme
Música
Moviment situat dins les avantguardes artístiques i literàries del començament del segle XX que es caracteritzà per la seva tendència a fugir de qualsevol ordre establert, tant artístic com social.
L’any 1915, Tristan Tzara fundà a Zuric el moviment dadaista, influït per algunes propostes del cubisme i del futurisme El seu antiacademicisme es palesà en la provocació constant i en la supressió de sistemes racionals L’any 1922 el moviment s’escindí i serví de precedent al surrealisme En l’àmbit musical, alguns d’aquests principis influïren Erik Satie i el Grup dels Sis
Lili Boulanger
Música
Compositora francesa, germana de Nadia.
Lligada a una família de tradició musical, fou la primera dona que guanyà el Premi de Roma 1913, amb la cantata Faust et Hélène Compongué obres corals i instrumentals, i del conjunt de la seva obra destaca l’òpera inacabada La princesse Maleine , amb text de Maurice Maeterlinck, i algunes peces corals La seva producció palesa un gran coneixement del llenguatge contrapuntístic, així com un sentit constructiu que combinà amb tocs colorístics i exòtics
Alan Rawsthorne
Música
Compositor i pianista anglès.
Amplià estudis de piano a Berlín amb EPetri, i posteriorment es dedicà a l’ensenyament 1932-34 Les seves composicions, en les quals és palesa l’empremta de les teories de PHindemith, són escrites en un estil neoclàssic de gran perfecció formal D’entre la seva producció cal destacar les tres simfonies, A Garland for the Queen 1953, per a cor, el ballet Madame Chrysantheme 1955 i Concerto for 10 Instruments 1961
Francesc Rossell
Música
Organista i compositor català.
El 1643 ingressà com a monjo al monestir de Montserrat no se sap del cert si realitzà la seva formació musical a Barcelona, on nasqué, o bé al mateix monestir BS Saldoni, en el seu conegut Diccionario 1868-81, palesa el seu prestigi com a compositor i organista A més de les ocupacions musicals, Rossell exercí al monestir altres càrrecs de responsabilitat mestre de novicis, majordom i sagristà major Malauradament, no es conserva cap obra seva
Edward Mac Dowell
Música
Compositor i pianista nord-americà.
Estudià piano als conservatoris de París i de Frankfurt 1876-79 Ajudat per Liszt, publicà First Maiden Suite 1881 Retornà als EUA el 1888 i fou cap del departament de música de la Universitat de Columbia fins el 1904 Es destacà especialment en obres per a piano, entre les quals dos concerts 1880 i 1884 i les sonates Norse 1900 i Keltic 1901, on palesa la influència de Liszt Cal esmentar també la suite orquestral Indian 1897
Joseph Martin Kraus
Música
Compositor suec d’origen alemany.
Mestre de capella a la cort de Gustau III, fou enviat a Itàlia, París, Londres i Viena a fi d’ampliar coneixements Escriví òperes teatrals — Prosèrpina , 1781, Enees a Cartago — on és palesa la influència de Gluck Són importants, també, dins la seva producció, diversos quartets de corda i les sonates per a piano i violí Al final de la seva vida adoptà un estil proper al del primer Romanticisme, evident en la Simfonia Fúnebre 1792
Juan Francés de Iribarren
Música
Mestre de capella i compositor navarrès.
Vers el 1713-14 es traslladà a Madrid, on probablement fou deixeble de José de Torres El 1717 accedí al càrrec d’organista de la catedral de Salamanca, i per l’octubre del 1733 obtingué el lloc de mestre de capella de la catedral de Màlaga, càrrec que exercí fins l’abril del 1766, pocs mesos abans de la seva mort Autor d’una copiosa obra litúrgica i de romanç que frega el miler de composicions, Iribarren palesa una evolució que, partint del Barroc tardà, arriba a les galanteries típiques del preclassicisme mediterrani
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina