Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
pausa

Pauses
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Les pauses, a l’igual de les figures, poden ser, de més gran a més petita de quadrada, rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa, semifusa, quartifusa i octifusa Cada una val la meitat de l’anterior i el doble de la següent La pausa de rodona s’ha d’escriure a sota de la 4a línia del pentagrama, i la de blanca, a sobre de la 3a línia o bé fora del pentagrama, respectivament a sota o a sobre d’una línia addicional Les pauses també poden portar un o més punts, que n’augmenten la durada en la meitat del valor anterior La pausa de rodona s’utilitza per a omplir qualsevol compàs sencer de…
pausa
Música
Unitat de figura de silenci que correspon a la rodona (unitat de figura de les notes).
Tant aquesta com les seves subdivisions són indicades amb un signe, diferent per a cadascuna
pausa
Música
Suspensió del so que pot durar una part del compàs, un o més compassos.
fusa
Música
Figura musical (ww) que té un valor equivalent a la trenta-dosena part de la rodona.
A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/32 La pausa de fusa s’indica amb el signe ww
hoquetus
Música
Procediment d’escriptura musical emprat en la polifonia medieval.
Consisteix en un desplaçament de notes i silencis que fa que unes veus cantin quan les altres tenen pausa amb una alternança ràpida
síncope

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Irregularitat mètrica que resulta d’atacar una nota en un moment mètricament poc accentuat evitant fer-ho, a continuació, coincidint amb l’accent mètric immediatament posterior.
La síncope és percebuda com una contradicció tensió entre el metre normal de la peça o fragment en qüestió i un altre d’anòmal que, momentàniament, ella crea o ajuda a crear d’aquí la sensació característica d’inseguretat o desajustament que provoca en l’oient Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la segona opció, i reserven la pausa exclusivament per al contratemps Altres autors, en canvi -per exemple W Apel-, amplien el significat de síncope fins a considerar innecessari el fet de…
contratemps

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Irregularitat mètrica que consisteix a atacar una nota en un moment mètricament poc accentuat evitant de fer-ho coincidint amb l’accent mètric immediatament anterior més important (sempre en termes relatius).
Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la primera opció, i reserven el lligat exclusivament per a la síncope Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
negra
Música
Figura musical (ww) que té un valor equivalent a la meitat de la blanca, al doble de la corxera i a la quarta part de la rodona.
A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/4 La pausa de negra s’indica amb el signe ww Dins els compassos simples amb denominador 4, que són els més utilitzats, representa la unitat de temps La mateixa figura amb puntet representa la unitat de temps en els compassos compostos de denominador 8