Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Pavel Davidovič Kogan
Música
Violinista i director d’orquestra rus.
Fill de Leonid Kogan , fou alumne de l’Escola Central de Música de Moscou i continuà els estudis al conservatori d’aquesta ciutat L’any 1970 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Aquest premi marcà el principi d’una carrera important com a concertista, sovint al costat de la seva germana Nina, pianista Debutà com a director amb l’Orquestra Filharmònica de Leningrad el 1974 L’any 1988 obrí la temporada del Teatre Bol’šoj de Moscou amb La Traviata , de G Verdi Fou nomenat director permanent d’aquesta orquestra i de l’Orquestra…
Pavel Vranický
Música
Compositor i director d’orquestra moravià.
S’inicià en el cant i en l’estudi de l’orgue i el violí a Jihlava 1770-71 Posteriorment es traslladà a Olomouc per estudiar teologia, però cap al 1776 era a Viena, on exercí de mestre de cor i prosseguí els estudis musicals amb JM Kraus El 1784 fou nomenat director musical de la casa del comte Esterházy, i l’any següent esdevingué director de l’orquestra del Kärtnerthortheatre de Viena, tot just creat, càrrec al qual afegí la direcció del Burgtheater fins a la seva mort Fou amic de WA Mozart i de FJ Haydn, i la seva òpera Oberon, König der Elfen 'Oberon, rei dels verns', 1789 influí en La…
Pavel Haas
Música
Compositor txec.
Feu els primers estudis musicals a Brno serví com a soldat en la Primera Guerra Mundial, i el 1919 continuà els estudis al conservatori de la seva ciutat natal, acabat de fundar Fou alumne de L Janácek 1920-22 La seva obra més coneguda és l’òpera Šarlatán 'El xarlatà', 1934-37 És especialment interessant la seva música de cambra, de la qual destaquen 4 quartets, espaiats en el temps, el Quintet de vent , opus 10 1929, o la Suite per a oboè i piano , opus 17 1939 Escriví música d’escena per a RUR , de K Capek, o Wozzeck de G Büchner, entre d’altres Al desembre del 1941 els nazis el conduïren…
Karel Pavel Križhovský
Música
Compositor txec.
Fill de músics, després d’estudiar filosofia a la Universitat d’Olomouc, ingressà en l’orde de Sant Agustí a Brno 1845 Durant els primers temps al monestir es dedicà a estudiar teologia, però els seus coneixements musicals, que havia rebut de la seva família, li valgueren el càrrec de director del cor com a successor de G Rieger Procurà ampliar el repertori de la congregació amb la millor música religiosa recent, amb obres de WA Mozart, Joseph i Michael Haydn, L van Beethoven o L Cherubini També fou actiu com a instrumentista i formà part d’un quartet de corda en qualitat de violinista…
Pavel Josef Vejvanovský
Música
Compositor i trompetista moravià.
En 1656-60 estudià al collegi dels jesuïtes d’Opava Des del 1661 treballà a Kromeríž i el 1664 fou nomenat primer trompetista i mestre de capella de la diòcesi del principat d’Olomouc També dirigí el cor de Sant Maurici, on moltes de les seves obres s’interpretaren durant més de trenta anys Vejvanovský fou així mateix un excellent copista de música La seva producció musical comprèn nombroses misses, motets, antífones, himnes i lletanies, moltes compostes en estil homofònic i per a diverses combinacions de veus i instruments La música instrumental consta de sonates, ballets i serenates que…
Antonín Vranický
Música
Compositor i violinista moravià.
Fou alumne del seu germà Pavel i, després, dels amics d’aquest, WA Mozart i FJ Haydn El 1790, per la seva fama com a virtuós del violí i mestre de música, entrà al servei del príncep Lobkowitz a Viena i les altres residències seves Exercí les funcions de konzertmeister i de compositor de cort A partir del 1814, dirigí el Theater an der Wien Sense ser tan agosarat com el seu germà en l’evolució del llenguatge musical, també contribuí a l’afermament del gust romàntic i del concepte de música programàtica, com en el cas de la simfonia Afrodita De la seva producció destaquen, al costat de quinze…
Patrice Fontanarosa
Música
Violinista francès.
Fill gran dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Estudià al Conservatori de Música de París amb Lien Talluel i fou distingit amb un primer premi 1959 Ben aviat començà a ser guardonat en els concursos internacionals més prestigiosos Niccolò Paganini de Gènova, Fritz Kreisler a Lieja i George Enescu de Bucarest Inicià una carrera com a concertista i parallelament fou violí solista de I Virtuosi di Roma i de l’Orquestra Nacional de França, entre el 1976 i el 1985 Amb els seus germans Renaud , violoncellista, i Frédérique , pianista, formà el Trio Fontanarosa…
Madrigalistes de Praga
Música
Conjunt vocal txec fundat el 1956.
Ha tingut com a directors, entre d’altres, Miroslav Venhoda 1956-81, Svatopluk Janys 1981-87 i Pavel Baxa, que assumí la direcció de la formació el 1987 Des del 1977, formen part del conjunt de cambra de la Filharmònica Txeca Inicialment, la formació estigué integrada per un conjunt de vuit cantaires i, ocasionalment, per instrumentistes El seu repertori abraça des de la música antiga especialment la corresponent als segles XV-XVII fins a composicions contemporànies Han estrenat, entre d’altres, peces de compositors d’origen o nacionalitat txeca com P Borkovec, J Rychlík, L…
Leonid Borisovič Kogan
Música
Violinista ucraïnès.
El seu pare, fotògraf i violinista afeccionat, li impartí les primeres lliçons de música Els extraordinaris dots musicals que mostrà des de petit feren que la seva família es traslladés a Moscou per tal que hi pogués continuar els estudis Fou deixeble de Leopold Auer al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1948 A disset anys debutà a Moscou i actuà en diverses ciutats de la Unió Soviètica Encara que havia guanyat alguns concursos a Rússia, la seva carrera internacional es desenvolupà arran de l’obtenció del primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1951 i debutà als EUA l’any…
Nikolaj Nikolajevic Karetnikov
Música
Compositor rus.
Estudià amb V Šebalin a l’Escola Central de Música de Moscou, i més tard al conservatori de la mateixa ciutat, on acabà els estudis el 1953 A partir del 1957 s’inicià en la música d’A Webern amb Filipp Gerškovic, la influència de la qual és palesa en la seva Simfonia núm 3 1959 Els anys seixanta s’estrenaren alguns dels seus ballets, com Vanina Vanini 1961, però els crítics soviètics hi constataren la presència de la tècnica serial, la qual cosa feu que la Simfonia núm 4 1963 ja no s’estrenés a l’URSS No gaire més sort tingué la Simfonia de cambra 1968, que arribà a estrenar-se, però que no…