Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
khanjira
Música
Instrument membranòfon amb una sola membrana, d’origen indi, consistent en un cèrcol de fusta amb l’ull tapat per un costat amb una pell, i amb una ranura que allotja tres o quatre sonalls.
Es toca amb els dits i el palmell d’una mà mentre amb l’altra s’aguanta l’instrument i es pressiona la pell per a modificar-ne la tensió
cornamusa

Cornamusa gallega del 1940
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també bot, botet o sac de gemecs, consistent en un bot de pell que serveix de dipòsit d’aire i al qual s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals serveix per a insuflar l’aire amb la boca i els altres per a produir sons, bé una melodia, bé un so continu que fa d’acompanyament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…
soleta
Música
Coixí adherit a la part interior de les claus (clau 2) d’alguns instruments aeròfons per a tapar hermèticament els forats del tub acústic.
Aquesta banda, tova i flexible, substitueix el contacte directe del dit sobre el forat En els mecanismes més antics era de badana elàstica, cosida o encolada a l’extrem de la clau A partir del segle XVII, la clau adoptà la forma de cullera invertida per a retenir millor la sabatilla, feta de feltre folrat de pell molt fina, pell de peix o materials sintètics Encolada al metall amb lacre o un altre material plàstic, mitjançant l’escalfor se’n pot ajustar la posició i garantir-ne el funcionament correcte
afinador

Afinador de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cada un dels mecanismes propis d’alguns instruments musicals cordòfons i membranòfons que, accionats per l’intèrpret, permeten variar la tensió de les cordes o membranes per a modificar-ne l’afinació o el timbre.
Més en general, qualsevol mecanisme susceptible de modificar l’afinació parcial o general d’un instrument En els cordòfons, consisteixen en petites palanques, fixades al cordal, mogudes per un cargol de precisió que en tensar o afluixar la corda permeten ajustar-ne l’afinació amb més precisió i rapidesa que les clavilles , fins i tot en el mateix moment de l’execució musical En els membranòfons d’afinació determinada aquests mecanismes permeten ajustar la nota i fins i tot canviar-la Els procediments més antics consistien en una sèrie de cargols que fixaven el cercle de suport de la …
kora

Kora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada propi d’algunes regions de l’Àfrica negra occidental.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les arpes-llaüt La caixa de ressonància és formada per mitja carbassa buida sobre la qual hi ha estesa una pell tibant Les cordes són fixades a un mànec cilíndric de fusta mitjançant tires de cuir que en permeten l’afinació Un pont de fusta de considerable alçada, amb osques laterals, és fixat sobre la pell de la caixa de manera que les cordes es disposin a ambdós costats, en parallel i formant un pla perpendicular amb la caixa, la qual cosa pot fer considerar la kora com a arpa doble Les cordes -vint-i-…
rabec

Rabec
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec D’origen popular, i utilitzat pels joglars a l’època medieval, se’n fabricaren de diverses mides -per bé que sempre més aviat reduïdes- i formes Actualment es conserva viu en algunes àrees rurals de Castella i Cantàbria Es construeix amb un tros de fusta d’una peça, en què es buida la part de la caixa de ressonància, sobre la qual es clava una pell o, algunes vegades, una xapa metàllica Generalment consta de dues cordes, encara que també en pot tenir tres o, fins i tot, quatre Té algunes petites…
gusla
Música
Instrument cordòfon de la família de les cítares, de forma semblant a un violí, d’una sola corda de crin.
La caixa és de forma ovoide, i per taula harmònica té una membrana de pell que cobreix el fons de la caixa Hom el toca amb un arc encorbat de crin tesat D’origen asiàtic, és emprat a Iugoslàvia i en altres països balcànics
tamborí
Tamborí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes Consisteix en un tambor cilíndric, de dimensions petites, l’alçada del qual sol ser igual o lleugerament superior al diàmetre El so és produït per dues membranes de pell o de material plàstic tensades, muntades i fixades a pressió damunt el bastidor, que fa també de caixa de ressonància Solen ser colpejades amb una baqueta amb el cap ovoide o esfèric Conegut des de l’època medieval, per la seva mida -que permet subjectar l’instrument penjat al coll i tocar-lo amb una sola…
bendir
Música
Instrument de percussió propi del nord d’Àfrica, especialment dels berbers d’Algèria i el Marroc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc Consisteix en una membrana de pell de cabra tensada sobre un marc rodó de fusta sense sonalles amb una o dues cordes tensades a la part inferior de la membrana Es toca percudint amb les mans El seu nom podria procedir del mot espanyol pandero Instruments tipològicament semblants són coneguts pràcticament en totes les cultures mediterrànies
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina