Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Maria Theresia Paradies
Música
Compositora i pianista austríaca.
A quatre anys restà cega per causes nervioses Tractada per FAMesmer amb un rudimentari mètode hipnòtic, recuperà la vista, però els seus pares, per no perdre la pensió que rebien de l’emperadriu Maria Teresa, s’oposaren al tractament i acusaren Mesmer de seducció La pianista restà altre cop cega Deixà sonates per a piano, l’òpera Rinaldo und Alcina , música d’escena, etc Mozart li dedicà un concert de piano
bolero
Música
Cançó i dansa d’origen antillà, de temps moderat i ritme sincopat, escrita en compàs binari i amb text de temàtica romàntica.
Desenvolupat a Cuba al llarg del segle XIX, s’escampà ràpidament per les Antilles i per tot Amèrica S’anomenà trovadoresc el bolero per a ser escoltat -ple de dramatisme sentimental- i rítmic el bolero que pot ser ballat i que incorpora elements del son sense perdre romanticisme Les orquestres de son i les de salsa n’inclouen habitualment en el seu repertori, com feia la Sonora Matancera Beny Moré, Olga Guillot, Elena Burke, Lucho Gatica, Armando Manzanero, Toña la Negra, Daniel Santos i, a Catalunya, Moncho i Dyango, han estat grans boleristes
feldmusik
Música
Música instrumental per a instruments de vent, coneguda també per feldstücke, pensada per a ser tocada a l’aire lliure.
El mot feldmusik és, de fet, traduïble per ’música de camp' Fou molt popular a Alemanya i Àustria durant els segles XVII i XVIII Per extensió, el terme també s’aplica al conjunt instrumental de vent encarregat de tocar aquesta mena de música Originalment, es tractava de música per a banda militar integrada només per trompetes Posteriorment, i sense perdre del tot el caràcter militar, designà tota mena de música per a instruments de vent executada a l’aire lliure, incloent-hi les peces anomenades parthien o feldparthien La collecció de sis suites per a instruments de vent…
Silvio Rodríguez
Música
Cantautor cubà, impulsor de la Nueva Trova Cubana.
Fill d’una família humil, Silvio Rodríguez donà suport a la revolució cubana i mentre feia el servei militar entrà en contacte amb la guitarra Amb Pablo Milanés i Noel Nicola crearen el so de la Nueva Trova Cubana , a la qual més tard s’afegiren molts més músics d’estils diversos però amb la voluntat de renovar la música cubana sense perdre les arrels Rodríguez hi destacà per la sensibilitat i el romanticisme i per les lletres, on feia propostes per a un món més just, sempre acompanyat de la seva guitarra Entre els seus discos més coneguts hi ha Días y flores 1975, Mujeres 1978,…
Todd Rundgren
Música
Compositor i multiinstrumentista nord-americà.
Rundgren ha estat un dels autors més creatius i amb més ambició artística de la història del pop-rock S’inicià en el grup The Nazz, influït per The Beatles, però el 1972, després d’assolir l’èxit amb el doble disc Something/Anything , començà una carrera d’experimentació, que, si bé li feu perdre popularitat i vendes, li donà prestigi i l’etiqueta d’autor de culte Feu psiquedèlia, jazz-rock i rock progressiu, tant en solitari com amb el grup Utopia, on destacava la presència dels sintetitzadors en temes de deu minuts, pràcticament instrumentals Exercí, a més, de productor de…
Aleksej F’odorovic L’vov
Música
Violinista i compositor rus.
Fill d’un director de cor, de molt petit aprengué a tocar el violí El 1818 entrà a l’exèrcit, i més tard, al servei personal del tsar El 1837 succeí al seu pare en la direcció del cor de la capella imperial Conreà èxits com a violinista a París, però sobretot a Leipzig, on interpretà el Concert de violí de F Mendelssohn, sota la direcció del mateix compositor L’any 1833 compongué Déu salvi el tsar , himne que fou el nacional de Rússia fins el 1917 El 1861 començà a perdre l’oïda, i sis anys després hagué de retirar-se de la vida musical És autor d’òperes com Bianca e Gualtiero…
Roman Ingarden
Música
Filòsof polonès.
Del 1912 al 1917 estudià filosofia a Göttingen amb Edmund Husserl i també a Friburg de Brisgòvia Un cop acabada la seva formació, impartí classes d’aquesta mateixa disciplina a la Universitat de Lviv 1921-41 i a la Universitat Jagiellonian de Cracòvia 1945-49 i 1956-63 Els seus escrits sobre art representen la contribució més important en el camp de l’estètica feta per la filosofia fenomenològica Pel que fa a la música, les seves teories foren publicades en The Work of Music and the Problem of Its Identity Berkeley, University of California Press, 1986 Ingarden, interessat especialment per l’…
Rod Stewart
Música
Cantant de pop-rock anglès.
Vida Començà a destacar quan s’integrà al grup Small Faces La seva veu arenosa, influïda pel soul de Sam Cook, i una capacitat de seducció i de fer bones cançons folk-rock i rhythm-and-blues feren que fos ben valorat pels crítics Parallelament inicià una trajectòria en solitari, que li feu perdre prestigi però li donà una àmplia popularitat El 1975 abandonà el grup i es concentrà en la seva carrera, marcada pel pop i el disco, oblidant les seves arrels de rhythm-and-blues De la primera època destaquen Maggie May , Tonight’s the night i la versió de Cat Stevens The first cut is…
chanson
Música
Cançó francesa de temes populars, amb un ritme i una melodia senzills, i de vegades sense estrofa.
Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més tard, sense…
divino
Música
Nom donat al contrapàs llarg, amb text sobre la Passió de Jesucrist, cantat i dansat durant la quaresma i la Setmana Santa en moltes poblacions de la Catalunya Vella fins al final del segle XIX.
Pel que sembla, originàriament designà una dansa litúrgica popular, ballada probablement a l’interior de l’església, que, sense perdre el caràcter solemne i religiós, passà a la plaça pública El nom sembla que prové de l’expressió a lo divino , una de les utilitzades per a anomenar una peça contrafeta o parodiada a l’espiritual El text, amb variants, era editat en fulls solts, en què sovint s’incloïa la descripció de la manera de dansar el contrapàs i gravats que representaven els músics i els dansaires Caigut en l’oblit, el text sencer cantat fou transmès per Miquel Puigbò,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina