Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
afinador

Afinador de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cada un dels mecanismes propis d’alguns instruments musicals cordòfons i membranòfons que, accionats per l’intèrpret, permeten variar la tensió de les cordes o membranes per a modificar-ne l’afinació o el timbre.
Més en general, qualsevol mecanisme susceptible de modificar l’afinació parcial o general d’un instrument En els cordòfons, consisteixen en petites palanques, fixades al cordal, mogudes per un cargol de precisió que en tensar o afluixar la corda permeten ajustar-ne l’afinació amb més precisió i rapidesa que les clavilles , fins i tot en el mateix moment de l’execució musical En els membranòfons d’afinació determinada aquests mecanismes permeten ajustar la nota i fins i tot canviar-la Els procediments més antics consistien en una sèrie de cargols que fixaven el cercle de suport de la pell o…
sistemes d’anàlisi del so
Música
Procediments que mitjançant els aparells adequats permeten quantificar les diferents qualitats del so (intensitat, acuïtat i timbre).
Molts dels sons d’interès musical no són estacionaris, sinó que varien amb el temps El primer sistema d’anàlisi que dona una percepció acurada d’aquestes variacions és proporcionat per l’oscilloscopi, instrument que permet visualitzar la forma de l’ona elèctrica que genera un micròfon, la qual bàsicament es correspon amb l’ona sonora d’origen L’oscilloscopi és de gran utilitat en l’estudi dels fenòmens transitoris del so, com els atacs i les envolupants de l’ona sonora El freqüencímetre mesura el to o freqüència d’un so Els primers models constaven d’un micròfon i d’un amplificador que…
so
Música
Nom donat a les vibracions sonores que produeix cadascun dels instruments musicals.
Hom hi distingeix tres qualitats, que són les que permeten de diferenciar-los intensitat, timbre i altura
taula d’harmonia
Música
Tapa superior de la caixa de ressonància d’un instrument de corda o de teclat que constitueix un element essencial per a la vibració i la propagació del so.
Sovint és perforada per obertures finament cisellades que permeten la difusió del so La taula té a l’interior per a sostenir-la una barra harmònica
mànec
Música
Peça de fusta allargada, unida per la part més ampla al cos de certs cordòfons composts del grup de la família dels llaüts, i sovint acabada, per l’altre cap, en un adornament o una voluta.
Damunt el mànec hi ha les cordes, que hom pinça o frega amb l’arc Molts instruments duen una peça sobreposada al mànec el diapasó Les cordes van fixades al cap lliure del mànec mitjançant les clavilles, que permeten d’afinar-les
barrilet
Música
Càpsula de fusta o metall en forma de barral que protegeix les claus i els seus mecanismes en els instruments de vent dels segles XVI i XVII.
És fixat al voltant i a sobre de les claus, en posició concèntrica respecte al tub de l’instrument Es troba principalment en els instruments greus de les famílies de la flauta i la xeremia Sol tenir una sèrie de forats o respiradors que permeten deixar passar el so i que solen ser distribuïts en forma de figures decoratives
formant
Música
Relació, entre la intensitat i la freqüència dels harmònics d’un so generador, que defineix el timbre d’un instrument o d’una veu.
Així, el formant de la nota la3 d’un violí és diferent del formant de la mateixa nota d’un clarinet fins i tot, les diferències entre les vocals responen a formants diferents que permeten dir que la ’i’ té ’un timbre més agut’ amb un formant més agut, és a dir, que els harmònics aguts ressonen més fort que els greus que no pas la ’a'
Bartolomeo Cristofori
Música
Constructor italià d’instruments de teclat.
La seva tècnica fou decisiva en el perfeccionament de la mecànica de petits martells que percudeixen les tecles i permeten d’obtenir els matisos piano i fort, en el seu Gravecembalo col piano e forte 1709, que reunia les característiques del clavicordi i del clavecí Els instruments que construí a partir del 1720 eren ja perfectes i contenien tots els elements del pianoforte modern
conga
Música
Instrument de percussió afrocubà, emprat en l’acompanyament de danses llatinoamericanes, especialment la conga, d’on li ve el nom.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa És de forma troncocònica, amb una sola membrana, obert per l’extrem inferior Es toca directament amb les mans i els dits, els quals, amb una elaborada tècnica d’execució, permeten la realització d’acompanyaments rítmics d’una gran riquesa de matisos Procedent de la música afrocubana, s’ha incorporat a les orquestres modernes de música lleugera Acostuma a utilitzar-se per parells, l’un de so més greu que l’altre
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina