Resultats de la cerca

Tot i que la plantilla instrumental és de lliure elecció per part del compositor o l’arranjador segons les seves necessitats expressives i les de la mateixa obra, cal tenir present que, a part dels factors musicals, en aquesta elecció influeixen o han influït decisivament factors extramusicals de caràcter geograficocultural, funcional o historicoestilístic, entre d’altres el gamelan del sud-est asiàtic, per exemple, té poc a veure amb una orquestra simfònica occidental quant a timbre i a expressió artística, ja que els entorns culturals i geogràfics de l’un i de l’altra són…

Aquesta tècnica començà a ser utilitzada durant el gran simfonisme del segle XIX per autors com H Berlioz o R Wagner i com a recurs indispensable al final del Romanticisme, en obres orquestrals, i també en obres de música de cambra al principi del segle XX L’hegemonia germànica del tipus estàndard de plantilla orquestral i la seva utilització quant a elecció tímbrica instrumental que imperà a Europa a partir del Classicisme, començaren a trencar-se al final del segle XIX pel sorgiment de la música nacionalista, impressionista i els altres "ismes" del principi del XX que feren…

El seu primer director fou Enrique Forés Asensi, que en feu la presentació el 1971 Posteriorment l’han dirigida Rafael Martínez Castillo 1973 i Josep Miquel Micó Castellano 1974, que en feu pujar considerablement el nivell interpretatiu i obtingué diversos premis Des de l’any 1997 és dirigida per Alexis Calvo López i té una plantilla de 140 músics

El concepte d’orquestració també s’utilitza per a designar el tipus de plantilla instrumental d’una obra sempre que sigui d’una extensió més o menys considerable i contingui un cert nombre d’instruments prefixats, que es defineixen com a plantilla orquestral La plantilla orquestral pot variar segons les necessitats del compositor o l’orquestrador i segons cada època, però hi ha models estàndard que se solen designar amb els noms d’’orquestració a 2’, ’orquestració a 3’, i ’orquestració clàssica’, entre d’altres Els dos primers casos indiquen que hi ha 2…

Alguns grups de gran renom internacional han contribuït a definir el concepte modern de cor de cambra en aquests termes, com per exemple el Cor de Cambra Eric Ericson de Suècia o el Cor de Cambra de Stuttgart a Alemanya Els repertoris més interpretats per aquesta mena de formacions són les composicions a cappella de tots els temps, els oratoris barrocs i clàssics i les obres vocalinstrumentals de plantilla instrumental reduïda

Ha actuat arreu de l’Estat espanyol i d’Europa i ha aconseguit diversos premis Entre els seus directors han destacat E García Asensio, JM Cervera Collado, LA Garcia Navarro, P Sánchez Torrella, JM Cervera i Lloret i B Adam Ferrero Disposa d’una plantilla de 160 músics, que des del 1989 són dirigits pel mestre Henrie Adams La societat que integra aquesta agrupació també creà una orquestra, que dirigeix el mateix director de la banda

Malgrat que la banda no es formà fins al principi del segle XX, Cullera ja tenia una forta tradició musical, inclosa la de les bandes, a partir del segle XVIII Des del 1925 ha obtingut importants guardons Entre els seus directors han destacat Campos, Sifre, Machancoses, Ribelles, Sanjaime, Soler, Palau, Navarro, Corell, Conejero i Cervera Collado Té una plantilla de 140 músics, dirigits des del 1996 pel mestre Alvaro Albiach Fernández, que també dirigeix l’orquestra de corda que depèn de la mateixa societat musical

Nasqué a Barcelona l’any 1973 amb MC Poch al piano, M Gaspà al clarinet i P Serra alternant el violí i la viola Des del seu naixement ha estrenat moltes obres de compositors contemporanis, un gran nombre de les quals dedicades especialment a aquesta formació i una quantitat considerable deguda a autors catalans És un dels grups capdavanters en la difusió de la música contemporània El 1979 el Trio amplià la seva plantilla de manera flexible a partir de la formació inicial Joan Lluís Moraleda n’és el director habitual

Després de la guerra civil, Josep Maria Cervera i Lloret en fou director i la seva tasca fou fonamental per a la consolidació de l’agrupació i la creació de l’Escola d’Educands N’han estat també al capdavant directors com M Rehués, E Panach, JM Morató, F Berenguer, M Carrascosa, M Puig i Yago, J Peñarroja, A Peinado, F Forés, L Sanjaime, A Blanquer i F Tamarit i Fallos Disposa d’una plantilla de 130 músics dirigits, des del 1999, pel mestre F Bonete Piqueras Ha obtingut importants premis

Amb una plantilla variable, segons les exigències de cada partitura, el grup abraça obres de tot el segle, amb una atenció preferent a la recuperació del patrimoni musical espanyol, des dels compositors del final del segle XIX fins a les noves generacions musicals El conjunt valencià participa regularment en la programació de música de cambra del Palau de la Música de València, en el festival ENSEMS i en alguns dels actes més importants de la nova música a Espanya, com el Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant Ha estat convidat en diversos festivals nacionals i…