Resultats de la cerca

El terme es pot traduir per ’mestres cantaires' Els meistersinger eren individus de classe menestral que formaven part de gremis o confraries i que, en certa manera, eren una continuació dels minnesänger medievals, amb la diferència que aquests acostumaven a pertànyer a l’estament nobiliari Els membres de les confraries de meistersinger eren poetes i músics afeccionats d’extracció burgesa i installats en un medi urbà, generalment artesans, que es reunien de forma regular cada setmana per participar en torneigs musicopoètics El funcionament era similar al d’una escola de cant on…

Sembla que nasqué en el si d’una família d’origen jueu Diaca de la catedral de la Resurrecció a Berit Beirut, vers la fi del regnat de l’emperador Anastasi I 518 es traslladà a Constantinoble, on visqué durant els regnats de Justí I 518-27 i Justinià 527-65, al servei de l’església de la Mare de Déu, del barri de Cir, i on morí A Constantinoble compongué els seus himnes, que pertanyen al gènere del kontàkion , del qual Romà és el màxim representant Segons els biògrafs antics, n’hauria compost més d’un miler, però només se’n coneixen vuitanta-nou que li són atribuïts L’edició més extensa -bé…

Les seves cançons inconformistes no solament tingueren una gran importància a la França de la postguerra, sinó també en el moviment de la Nova Cançó i en cantautors catalans posteriors D’adolescent ja s’interessà per la poesia i la cançó L’any 1939 es traslladà a París per aprofundir l’obra de poetes com Mallarmé i Baudelaire Després de la Segona Guerra Mundial visqué en la pobresa, i creient que no arribaria a la talla dels poetes esmentats decidí dedicar-se a la cançó L’any 1952 començà a tocar la guitarra i a cantar pels cabarets de Montmartre temes com La…

Membre d’una rica família d’Arràs, fou, com el seu pare i el seu avi, un dels oficials laics de l’abadia de Saint-Vaast La seva fortuna, el seu talent i les bones relacions que tenia el portaren a ser nomenat príncep del Puy d’Arràs, càrrec equivalent al de president de l’associació de poetes músics de la ciutat Compongué una sèrie de vuit chansons courtoises , set de les quals han arribat als nostres dies, tot i que destaca sobretot pels seus jocs partits, dels quals escriví aproximadament un centenar Els seus contrincants preferits foren Adam de la Halle, Jehan le Grieviler i…

Les seves cançons han estat molt popularitzades Je chante , La romance de Paris , La mer , L’âme des poètes Actuà en diferents films, com La route enchantée i Adieu Léonard , i també en els principals teatres francesos Théâtre de l’Étoile, Bobiné, etc Escriví les novelles Dodo manière , La bonne planète i Un noir éblouissant

La proposta incloïa diverses activitats, que es realitzaven alternadament interpretació de cançons, recitació de poemes i estrena d’obres sobre textos de poetes com J Verdaguer, A Mestres, J Maragall, JM de Sagarra, J Carner i T Garcés, als quals es dedicaven les sessions Així mateix, complementà les sessions líriques amb concerts de música de cambra

Nascut en una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori Superior de Música de Madrid i ha estat alumne de Luis de Pablo i Francisco Guerrero Autor d’obres orquestrals i de cambra, s’interesa especialment per la musicalització de textos, en particular de poetes com Vicente Aleixandre, Rubén Dario, Miguel Hernández i Leopoldo Panero El 18 de març de 2011, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya estrenà la seva obra d’encàrrec Libro de los secretos

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica guerrera, amorosa o fúnebre i característiques diverses En els poetes romans prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic En època medieval les varietats temàtiques es mantingueren, però es prescindí de la uniformitat mètrica, que fou recuperada, tanmateix, durant el Renaixement Als segles XVI i XVII el metre es diversificà novament, i durant el XVIII la mètrica clàssica s’adaptà a les diverses llengües modernes en què fou conreat el gènere Al segle XX s’ha conreat l’elegia amorosa i la fúnebre

Amb Èsquil i Sòfocles, del qual fou contemporani i competidor, és considerat un dels tres grans poetes tràgics de l’era clàssica Eurípides participà activament en la renovació dels gèneres i les tècniques musicals que tingué lloc a la Grècia del segle V aC i que formava part de l’evolució general de totes les arts, bé que en el cas de la música anava molt lligada a la poesia i a les arts escèniques És lògic, doncs, que Eurípides difongués el nou estil a través de les seves tragèdies En els textos de les divuit obres conservades, sobre un total d’unes vuitanta, les referències…

En les seves cançons hom constata una evident preocupació social, que combina amb un to més intimista i més líric Autor de molts dels seus textos, ha musicat també poemes de Fernando Brant, Nelson Angelo o Ruy Guerra, entre altres poetes Compositor i arranjador de les mateixes cançons, la seva música és molt arrelada a la tradició popular brasilera Ha conegut una considerable projecció internacional i, juntament amb Chico Buarque de Hollanda, Vinicius de Moraes, Gilberto Gil i altres és un dels exponents més destacats de la cançó brasilera De la seva discografia cal esmentar…