Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
solo
Música
En un concert 1, secció en què predomina el solista.
El solo -que en un concert amb més d’un solista pot estar a càrrec de més d’un instrument solista GF Händel Concerto grosso , opus 3, núm 1, 1r mov sense indicació de tempo - es caracteritza per explotar els recursos instrumentals i expressius de l’instrument solista Tot i el que pugui suggerir la paraula d’origen italià, una secció de solo no implica l’absència d’acompanyament orquestral, que té, això sí, un caràcter secundari Més enllà del seu caràcter protagonista, el solo ha assumit diferents funcions formals dins el concert forma ritornello Així, en el concert barroc té…
Johannes Ockeghem
Música
Compositor flamenc.
Actuà gairebé tota la vida a la cort de França, al servei de Carles VII, Lluís XI i Carles VIII Anteriorment havia actuat a Anvers Desenvolupà l’estil de la polifonia francoalemanya i creà un estil polifònic que predominà a Occident durant un segle De la seva obra es destaquen diverses misses, com la basada en el tema de L’Homme armé , un rèquiem, un Credo i una vintena de cançons Fou mestre de Josquin des Près Sembla que vers el 1470 visità la península Ibèrica
alla zingarese
Música
A l’estil de la música zíngara o gitana.
Dit de la música vinculada a la tradició gitana o tradició hongaresa, en la qual predomina el caràcter popular -impregnat de ritmes de dansa csárdás - i la forma rapsòdica, sovint combinada amb el virtuosisme instrumental Un dels exemples més coneguts és el rondo alla zingarese del Quartet per a piano en sol m , opus 25, de J Brahms Al final del segle XIX, passà de ser un recurs per a aconseguir un cert color local, a convertir-se en una expressió musical lligada als postulats dels nacionalismes centreeuropeus S’aplica especialment a la música virtuosística per a violí del segle XIX
Wilfrid Howard Mellers
Música
Compositor i musicòleg anglès.
Estudià amb Egon Wellesz i Edmund Rubbra, i exercí la docència a les universitats de Cambridge 1945-48, Pittsburgh 1960-63 i Nova York 1964-81 Des del 1984 fou professor convidat a la City University Interessat per una gran varietat de formes i estils musicals, és autor d’obres vocals Nausicaa’s Welcome , 1952 Chants and Litanies , 1963 Life Cycle , 1967 The Pentagle Song , 1981, concerts, música de cambra i instrumental Natalis Invicti Solis , 1968, per a piano, on predomina l’eclecticisme i la recerca d’efectes instrumentals i tímbrics Són importants també els seus estudis musicològics…
,
nocturn
Música
Composició musical per a piano, sorgida a la fi del segle XVIII, en la qual predomina la melodia ornamentada.
Hi excelliren John Field, Agata Szymanowska, Fryderyk Chopin i Gabriel Fauré A la fi del s XIX aparegué el nocturn simfònic, creació de Debussy Tres nocturns , 1899
Pietro Pariati
Música
Poeta i llibretista italià.
Diplomàtic al servei del duc de Mòdena, després d’una missió a Madrid fou empresonat 1696-99 Entre el 1699 i el 1714 treballà amb l’editor Apostolo Zeno a Venècia Posteriorment es traslladà a Viena, on fou nomenat poeta imperial, i, a partir del 1718, tornà a collaborar amb Zeno El 1729 fou substituït per Pietro Metastasio, del qual és, en part, un precursor, tot i que, a diferència d’aquest, en l’obra de Pariati predomina l’aspecte còmic i satíric Cal esmentar les tragicomèdies Don Chisciotte in Sierra Morena 1719, Alessandro in Sidone 1721, ambdues en collaboració amb Zeno i amb música de…
José Lidón
Música
Organista i mestre de capella castellà.
Es formà al Colegio de Niños Cantores de Madrid El 1768 fou organista de la capella reial de Madrid El 1787 fou nomenat vicemestre de la mateixa capella, fins que el 1805, any en què succeí a Antonio Ugena, fou nomenat mestre de la capella reial i rector del Colegio de Niños Cantores de Madrid Les composicions de Lidón foren valorades molt positivament pels seus coetanis, que destacaren l’habilitat del músic en l’art compositiu En la seva producció, tot i que hi predomina la música religiosa, cal destacar l’òpera Glauca y Coriolano , que fou estrenada el 1792 al Coliseo del Príncipe de Madrid…
Albe Vidakovic
Música
Compositor i musicòleg croat.
Estudià teologia a la Universitat de Zagreb i, parallelament, música amb F Dugan harmonia i contrapunt i F Hajdukovici M Ivšicteoria i cant coral Després continuà la seva formació musical a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma 1937-41 En tornar a Zagreb, impartí classes al conservatori 1941-48 i a partir del 1951 ensenyà música sacra i estètica a la Facultat de Teologia, on el 1957 fundà un seminari de musicologia També creà l’Institut de Música Sacra En la seva producció predomina el vessant religiós, amb nou misses, motets i peces per a orgue altres peces per a piano i escasses…
Herbert Eimert
Música
Compositor, teòric i crític musical alemany.
Format al Conservatori de Música de Colònia, entre el 1924 i el 1930 realitzà estudis de musicologia a la universitat d’aquesta ciutat Fou el redactor dels programes de mà dels concerts Gurzenich, organitzats per la Konzertgesellschaft Societat de Concerts, del 1925 al 1969, activitat interrompuda entre el 1933 i el 1944 Dirigí diversos programes musicals nocturns a la Ràdio de l’Alemanya Occidental entre el 1948 i el 1965 on, el 1951, fundà el primer estudi de música electrònica També es dedicà a la docència i en 1965-71 exercí de professor a la Musikhochschule de Colònia En el seu catàleg…
suite
Música
Composició de diferents moviments formada per una successió de peces instrumentals de nombre indeterminat i de ritmes diferents, amb una vinculació tonal i d’estil.
El seu nucli primitiu, el binomi format per dues danses medievals, una de moderada i una altra de ràpida, s’amplià amb una tercera i, més tard, amb una quarta i una cinquena dansa al començament del s XVI L’any 1557 apareix el nom de suite en una collecció publicada per Attaignant Al s XVII n'aparegué una modalitat, que predominà al costat de les danses juxtaposades aparegueren formes instrumentals pures com el preludi, la simfonia, la tocata, l’obertura o el capriccio Algunes de les peces de la suite foren tractades amb gran virtuositat La diferència entre les danses de concert…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina