Resultats de la cerca

Vida Estudià humanitats amb els trinitaris i, pressionat per la seva família, començà les carreres de medicina, enginyeria i arquitectura, que aviat abandonà per dedicar-se a la música Realitzà els primers estudis musicals al Teatro de la Cruz, que dirigí el seu avi matern, i els continuà al Conservatori de Madrid 1837 amb P Albéniz com a professor de piano, R Broca de clarinet, B Saldoni de cant i R Carnicer de composició Dugué una existència bohèmia i inestable i es dedicà a activitats diverses, com ara cantant d’una companyia d’òpera, clarinetista en una banda militar i en…

Vida Passà la seva joventut a Munic, on rebé de K Ansorge una sòlida formació com a pianista, mentre estudiava també direcció d’orquestra El 1906 dirigí a Munic la Simfonia núm 9 d’A Bruckner, i posteriorment exercí com a director de cor a Breslau, Zuric i Munic Reclamat per Hans Pfitzner a Estrasburg, hi fou director assistent fins que el 1920, i després d’un periple per Lübeck, tornà a Berlín com a director dels concerts simfònics i successor de Richard Strauss Posteriorment, suplí Arthur Nikisch a Leipzig i a la Filharmònica de Berlín, amb la qual havia debutat el 1917 i de la qual fou…

Vida Les seves composicions simfòniques, que establiren una estètica tendent vers el colossalisme d’estructures i desenvoluparen les especulacions tonals wagnerianes, representen un dels punts culminants del simfonisme de la segona meitat del segle XIX La seva figura, dominada per un caràcter introvertit i tímid, fou objecte d’enceses polèmiques obertes pel musicògraf austríac Eduard Hanslick, el qual el contraposà al model de Johannes Brahms Fill gran d’un mestre d’escola i organista, Bruckner prengué les primeres lliçons de música del seu pare A deu anys ja tocava l’orgue i assistia, de…