Resultats de la cerca

És coneguda també amb el nom de La Música Vella Ha fet milers de concerts simfònics i cercaviles, ha participat en festivals i actes culturals tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i ha obtingut diversos premis La societat musical de què depèn ha creat també una banda juvenil i una orquestra de corda L’han dirigida, entre d’altres, J Belda, M Galduf, J Molenaar, S Celibidache invitat, O Alonso, R Frühbeck de Burgos, JA Fabra Català i, des del 1995, R Ramírez

Després de la guerra civil, Josep Maria Cervera i Lloret en fou director i la seva tasca fou fonamental per a la consolidació de l’agrupació i la creació de l’Escola d’Educands N’han estat també al capdavant directors com M Rehués, E Panach, JM Morató, F Berenguer, M Carrascosa, M Puig i Yago, J Peñarroja, A Peinado, F Forés, L Sanjaime, A Blanquer i F Tamarit i Fallos Disposa d’una plantilla de 130 músics dirigits, des del 1999, pel mestre F Bonete Piqueras Ha obtingut importants premis

Es formà a València sota el mestratge de P Pérez i Gascón Les seves primeres ocupacions foren la d’organista de Sant Esteve i de la parròquia de Santa Maria, ambdues a Alcoi Com a compositor, es dedicà sobretot a la música profana Exercí de director de cor del Teatre Principal i del Teatre Ruzafa de València, on estrenà algunes de les seves sarsueles, com Gabriel el criollo 1865, El primer amor 1867 i Un parent de l’altre món 1872 A més, durant la seva estada a Alcoi, exercí la docència al Collegi de Sant Josep i dirigí la Banda de Música de Penàguila Gràcies a la documentació, se sap que…

Als segles IX-XI designà una forma primitiva en la qual les veus es mouen obliquament o parallelament Difícilment diferenciable de la forma contemporània organum

Pla per damunt i bombat per sota, s’estreny a poc a poc a mesura que s’apropa a les clavilles, sense tenir pròpiament un mànec D’origen àrab rabāb , fou introduït amb les primeres invasions musulmanes s VIII hom en substituí, però, la primitiva membrana de ressonància per una fullola

Estudià amb Pasqual Pérez i Gascon i fou organista de diferents esglésies la de Sant Esteve, la de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Collegi de Sant Josep Compongué algunes sarsueles El primer amor 1867, Un parent de l’altre món 1872 És autor del poema simfònic Primitiva 1879, de tres misses de rèquiem per a gran orquestra i d’una Missa solemne 1911

La tradició musical de la vila es remunta al segle XVII, en què es documenta l’existència d’una plantilla de músics i cantors pertanyents a la ciutat Durant el segle XVIII, adquirí relativa importància la Capella de Música de la Illustre Vila d’Alcoi, que realitzà diverses activitats musicals i participà en alguns actes religiosos Al llarg del segle XIX es produí una important activitat musical promoguda per entitats com la Banda Primitiva 1830, la Societat Filharmònica Nova 1842 i la Nova Iris, nascuda a l’últim terç del segle i que es manté vigent amb el nom de Corporació…

Situat al bulevard des Capucines, fou construït el 1892 per l’empresari català Josep Oller i Roca, i inaugurat el 1893 amb un espectacle del ballet del Moulin-Rouge Fou cinema durant pocs anys, i tornà a la seva finalitat primitiva el 1954 Ha estat i és un dels principals teatres de varietats d’Europa Hi han actuat destacats membres de la Nova Cançó, com Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra

Es formà al costat de Piero Vettori, i s’interessà per la música de l’antiga Grècia Les seves investigacions i els seus escrits foren molt influents a l’origen de la monodia acompanyada i de la primitiva òpera Entre el 1567 i el 1573 escriví el tractat De modis musicis antiquorum libri IV , que s’ha conservat manuscrit i en el qual es descriuen per primer cop els modes grecs o tonoi També publicà el llibre Discorso sopra la musica antica e moderna Venècia, 1602 Entre els anys 1572 i 1581 mantingué una correspondència molt interessant amb Vincenzo Galilei i altres membres de la…

Les principals formes de la música religiosa occidental, vinculada al cristianisme, han estat en el camp monòdic les diferents formes del cant litúrgic el cant gregorià, el cant ambrosià, la música visigòtica, etc, el drama litúrgic, les cançons religioses dels trobadors i trouvères , el lauda italià i el conductus en el camp polifònic sobresurten l'organum, el motet, l'anthem, el madrigal religiós, el coral, els ricercari destinats a l’orgue, la toccata, el preludi d’orgue i el coral instrumental Altres formes són el responsori, els salms polifònics i la missa, amb les parts variables i…