Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
Melchor Robledo
Música
Compositor de probable origen castellà actiu principalment a Tarragona i Saragossa.
La primera destinació de la qual es té certesa fou la de l’església d’El Pilar de Saragossa, on fou nomenat mestre de capella l’any 1531 Del 1549 al 1562 i del 1566 al 1569 ocupà el mateix càrrec a la catedral de Tarragona i possiblement, durant aquest període, feu una curta estada a Roma A partir del 1569 s’establí novament a Saragossa, on es feu càrrec del magisteri de cant de la catedral i on romangué la resta de la seva vida A la seu saragossana desplegà una gran activitat musical i formà deixebles de mèrit com Pedro Ruimonte i Sebastián Aguilera de Heredia La seva producció musical és…
Cipriano de Rore
Música
Compositor flamenc, actiu principalment a Itàlia.
Vida Si bé no es coneixen gaires dades sobre els començaments de la seva carrera, sembla que inicià la seva formació musical a la seva ciutat natal Encara molt jove marxà a Itàlia, on passà la major part de la seva vida Primer anà a Venècia, on podria haver estat deixeble d’Adriaan Willaert, llavors mestre de capella a Sant Marc L’estil del seu primer llibre de madrigals, publicat a Venècia l’any 1542 per G Scotto, denota la influència de Willaert i del seu cercle Sembla que cap al 1545 entrà al servei del duc de Ferrara, Hèrcules II, com a mestre de capella Després de la mort del seu…
goigs
Música
Himnes religiosos compostos principalment en honor de la Mare de Déu o dels sants, especialment en alguna de llurs advocacions.
Per extensió, la mateixa denominació fa referència al full solt en què tradicionalment s’imprimeixen Històricament, els goigs procedeixen de l’himnari religiós propi del període de formació de les llengües romàniques Ja al segle XII la literatura llatina medieval conté composicions versificades que exalten els goigs gaudia terrenals i celestials de la Mare de Déu A partir dels segles XIV i XV es generalitzà el costum de compondre’n en honor d’altres sants, al mateix temps que adquirien un caràcter popular que anà augmentant progressivament als segles següents Com a himnes populars, la seva…
frullato
Música
Tipus d’articulació dels instruments de vent, principalment de la flauta, consistent a fer un moviment ràpid de la llengua (semblant a la pronunciació de la lletra erra) mentre es bufa, de manera que es produeix un efecte similar al tremolo.
Aquest recurs ha estat utilitzat principalment a partir del segle XX
Francisco Soto de Langa
Música
Compositor, cantor i editor castellà, actiu principalment a Itàlia.
Es formà com a infant de cor a la catedral d’El Burgo de Osma, i fou membre de la capella papal a Roma entre el 1562 i el 1611 L’any 1566 començà a entrar en contacte amb l’Oratori de Felip Neri i hi mantingué una estreta relació almenys fins el 1575, any en què s’ordenà de sacerdot i s’installà a Santa Maria in Vallicella El 1590 exercí com a mestre de capella interí al cor papal Escriví un nombre important de laudes espirituals per a la congregació de l’Oratori, que edità, conjuntament amb les d’altres compositors, en cinc volums antològics en 1583-98 També s’encarregà de l’edició pòstuma…
Friedrich Schwindl
Música
Compositor, violinista i pedagog de probable origen neerlandès.
Durant la dècada del 1760 formà part, com a violinista, de l’orquestra del comte Colloredo La seva activitat professional, però, es desenvolupà principalment a Suïssa, on fou solista a la Musiksaalgesellschaft de Zuric i també en orquestres d’altres ciutats com Ginebra, Lausana i Mülhausen Entorn del 1770 s’establí a la Haia, on assolí cert prestigi com a compositor i professor El 1780 fou nomenat konzertmeister de l’orquestra del marcgravi de Baden-Durlach, càrrec que ocupà fins a la mort Compongué vint-i-vuit simfonies, principalment publicades a Amsterdam i la…
monotematisme
Música
Pràctica que basa una obra en un únic tema.
El terme s’utilitza principalment en el context de la forma sonata i s’aplica a aquelles obres en què el grup secundari presenta el mateix tema o una versió variada que iniciava el grup principal Aquesta pràctica, que s’identifica principalment amb J Haydn Simfonia ’Londres' , núm 104, I Allegro , tot i que també es pot trobar en altres autors WA Mozart, Trio en si , KV 502, I, no exclou que en el decurs del mateix grup secundari o bé en el grup conclusiu aparegui un nou material temàtic En aquest sentit, una sonata considerada monotemàtica no implica la presència…
xifrat
Música
Sistema de notació abreujada relatiu a l’harmonia que s’utilitza en la realització harmònica i en l’anàlisi harmonicotonal i que expressa en signes, principalment numèrics i alfabètics, quin acord s’ha de realitzar a partir d’una nota donada (en el primer cas) i quina és la interpretació harmonicotonal d’un text musical (en el segon).
Cal remarcar que altres sistemes de notació numericoalfabètica, com per exemple la tabulatura, no són considerats en aquest article perquè no fan referència a l’harmonia Els dos tipus de xifrat de realització harmònica utilitzats habitualment són els del baix xifrat i el xifrat americà En el baix xifrat , un recurs compositiu emprat entre el començament del Barroc i aproximadament l’any 1770, l’intèrpret realitza els acords a partir de la línia melòdica del baix, que conté el sistema de notació en xifres, principalment numèriques, i aquestes expressen la distància intervàllica…
Creedence Clearwater Revival
Música
Grup de rock creat als EUA el 1967, època en què aquesta música era principalment psiquedèlica.
Format per John Fogerty veu i guitarra, i màxim responsable del grup, Tom Fogerty guitarra, Doug Clifford bateria i Stu Cook baix, el seu rock and roll era fresc, senzill, amb influències dels anys cinquanta, el rockabilly , el country i la música tradicional del sud dels EUA El 1968 feren el primer disc, amb una versió del tema de Dale Hawkins Suzy Q , que tingué un gran èxit Altres temes que els feren populars són Proud Mary i Who’ll Stop the Rain El 1971 Tom Fogerty abandonà la formació i un any després aquesta es dissolgué definitivament
rondalla
Música
Conjunt instrumental format bàsicament per instruments de corda pinçada.
Als Països Catalans es troba principalment al País Valencià anomenat també grup de corda, Mallorca, Menorca i zones meridionals de Catalunya A Espanya, és propi d’Aragó, Múrcia i algunes zones de Castella i de Canàries La rondalla consta principalment de guitarres i guitarrons, així com de bandúrries i llaüts, instruments aquests darrers amb funcions melòdiques Habitualment, a aquests instruments se n’afegeixen d’altres de caràcter percussor com els ferrets, ossets, pandereta i les castanyoles, que toquen els dansaires que acompanyen la rondalla Més rarament, i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina