Resultats de la cerca

Pertanyent a una dinastia de músics francesos, es donà a conèixer amb diverses cantates, sobretot Le soleil vainqueur des nuages 1721, dedicada a Lluís XV Té també un oratori, Historie de la femme adultère , cants i motets, peces d’orgue i de clavecí Introduí a França la cantata i la sonata italiana i procurà de fusionar el gust italià i el francès

Es formà musicalment al monestir de Montserrat Fou violinista al servei de la casa del duc d’Alba El 1776 feu oposicions i guanyà la plaça de viola de la capella reial També en aquesta capella aconseguí, més tard, la plaça de violí, a la qual s’havia presentat amb divuit concurrents més La seva tasca com a intèrpret de violí li procurà una notable fama i reconeixement

Arran de la revolució del 1917, anà a París, des d’on procurà la difusió de l’òpera russa per Europa A Barcelona presentà Sneguročka, de Rimskij-Korsakov 1922, i dirigí diverses obres russes al Liceu Dirigí la primera audició de moltes obres cèlebres Establert als EUA, dirigí la Boston Symphony Orchestra 1924-49 i creà la Koussevitzky Music Foundation 1943 És autor d’un concert per a contrabaix i orquestra

Integrat usualment al claviller , la seva aparició es remunta als antics llaüts medievals En els instruments de la família del violí, des del segle XVII, ha estat un element decoratiu on el lutier ha volgut demostrar la seva habilitat artesanal Per aquesta raó es pot utilitzar com a element identificador d’escoles i constructors i es procura mantenir sempre intacte, malgrat les modificacions dels mànecs d’aquests instruments introduïdes als segles XIX i XX

Dedicat principalment a l’òpera, fou inicialment un epígon de Rossini, però procurà de reformar el seu estil i millorà la seva orquestració Les òperes més reeixides foren Elisa e Claudio 1821, I Normanni a Paragi 1836, Il giuramento 1837, Il bravo 1839, La vestale 1840, Leonora 1844, Virginia 1866, etc, moltes de les quals foren representades també sovint a Barcelona i a València Fou director del conservatori de Nàpols 1840-70

Fou deixeble del pare M López a Montserrat Director de l’escolania montserratina, impulsà canvis en la seva reglamentació i procurà l’actualització de l’instrumentari de la capella de música tot adquirint, entre altres, violins, flautes travesseres i oboès Així mateix, gràcies a aquesta iniciativa, el 1734 l’orguener Antoni Boscà construí un orgue per a l’acompanyament de la capella El 1738, Esteve prengué una part molt activa en la renovació de l’orgue major del temple Entre els seus deixebles hi hagué el pare Antoni Soler De Benet Esteve es conserven algunes obres a l’arxiu del…

Es destacà a la cort de Palerm, on succeí Cimarosa Passà a París, on, a fi de fer-se popular, abandonà l’estil napolità i imità Gluck L’èxit assolit amb l’obra mestra La vestale 1807 el consagrà, i fou protegit per Napoleó i Josefina Repetí l’èxit amb Fernand Cortez 1809, però no amb Olympia 1819, i passà, envoltat de prestigi, a la cort de Berlín, on també dirigí l’Òpera Procurà de germanitzar el seu estil amb Agnese di Hohenstaufen , 1829 però, perjudicat per l’èxit de Weber, perdé prestigi i el 1842 abandonà Alemanya i es retirà els darrers anys restà sord

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc Després, fou organista de la catedral de Palència Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la Comtessa, de…

Fill de músics, després d’estudiar filosofia a la Universitat d’Olomouc, ingressà en l’orde de Sant Agustí a Brno 1845 Durant els primers temps al monestir es dedicà a estudiar teologia, però els seus coneixements musicals, que havia rebut de la seva família, li valgueren el càrrec de director del cor com a successor de G Rieger Procurà ampliar el repertori de la congregació amb la millor música religiosa recent, amb obres de WA Mozart, Joseph i Michael Haydn, L van Beethoven o L Cherubini També fou actiu com a instrumentista i formà part d’un quartet de corda en qualitat de violinista…

En buidar l’aire dels pulmons, amb una tècnica de respiració especialitzada, els cantants i instrumentistes produeixen, controlen i modulen els sons i el seu fraseig Aquesta tècnica, basada en un ritme respiratori diferent del de la respiració normal, procura controlar i regular la velocitat de sortida de l’aire mitjançant el domini de la musculatura diafragmàtica, ja que l’expiració produïda impulsant-lo des de la part superior del tòrax és més difícil de controlar i provoca tensions a la zona del coll, tot dificultant la sortida regular de l’aire Un dels objectius d’aquest control és l’…