Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
electròfon
Música
Dit de l’instrument musical en què el so és produït o transformat per mitjà de dispositius elèctrics.
Hom els classifica en instruments electromecànics , en els quals les vibracions són d’origen mecànic i poden ésser transformades posteriorment en vibracions electromagnètiques, i en instruments electrònics , en els quals el so és produït per un oscillador
membranòfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit de l’instrument en el qual el so és produït mitjançant la vibració d’una membrana tesada sobre o dins una cavitat o orifici.
El so és produït sia per percussió tambor, per fregament simbomba o per bufament mirlitó
slap bass
Música
Efecte produït al contrabaix per mitjà d’una variant de pizzicato, la qual consisteix a exagerar l’acció de tensar la corda, de manera que en alliberar-la aquesta percudeixi el batedor.
Així, un so percussiu indeterminat sona acompanyant la nota produïda per la pròpia vibració de la corda Recurs equivalent al pizzicato Bartók , fou utilitzat durant la primera època del jazz per contrabaixistes com John Lindsay i Pops Foster Amb el mateix nom es coneix un efecte semblant produït al baix elèctric i que es desenvolupà a partir del final dels anys setanta
tub
Música
En l’orgue, cadascun dels tubs acústics de metall o de fusta de secció regular, posats en vibració per la columna d’aire que contenen.
Orgue de tubs de l’església de Santa María de la Asunción de Laredo Cantàbria manuel m v CC BY-SA 20 N’hi ha de llengüeta i d’embocadura Els tubs de llengüeta, on el so és produït per la vibració de la llengüeta, són sempre oberts a l’altre extrem Els d’embocadura, en què el so és produït pel xoc d’un filet d’aire contra un obstacle, poden ésser oberts flautes, flautats, gambes i flautes de pavelló o tancats bordons, mutacions, mixtures, etc
fuet
Música
Instrument de vent que consta d’un mànec en un extrem del qual hi ha lligada una tira de cuir.
El so és produït pel moviment ràpid i sec del cuir en l’aire En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure per desplaçament
collage
Música
Tècnica compositiva molt utilitzada en la música del segle XX, sobretot els anys seixanta i setanta, i que consisteix a integrar en una obra nova fragments de composicions pertanyents a altres èpoques, gèneres o cultures.
El collage pot consistir en la combinació, exclusivament, de fragments preexistents M Kagel, Ludwig van o bé en la inserció d’aquests en una nova composició L Berio, Sinfonia L’efecte produït és semblant al d’un collage plàstic, en què conviuen elements molt heterogenis
cacofonia
Música
Encontre de sons desagradables a l’oïda produït per veus o instruments discordants.
idiòfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit dels instruments musicals que produeixen el so per la vibració de tot el material de què són formats, i no per la d’una part de l’instrument, sia per una corda, una membrana o una columna d’aire.
D’entre els idiòfons, hom distingeix els de punteig caixa de música, de fregament làmina vibrant, de bufament piano chanteur o de percussió Aquest darrer és, amb molta diferència, el grup més nombrós, i hom el subdivideix en instruments de percussió directa , en els quals el so és produït bé entrexocant les peces de l’instrument entre si castanyoles, platerets, etc, bé colpejant-les amb maces, baquetes, etc, o directament amb la mà xilòfon, tam-tam, i de percussió indirecta , en els quals hom agita o grata l’instrument cascavells, matraques
clàssic | clàssica
Art
Literatura
Música
Dit de l’obra que hom té com a model digne d’imitació en una literatura, en un art.
El terme sorgí de la concepció perfeccionista de l’obra d’art, en tant que aquesta s’ajustava a una estructura modèlica, expressada principalment per l’art grecollatí i per les successives valoracions posteriors d’aquest Així, el concepte fou aplicat inicialment pels hellenistes i els romans Aule Gelli als autors grecollatins, i, posteriorment, des del Renaixement fins avui, s’han produït fases presidides per l’exaltació conscient de les formes i la preceptiva clàssiques grecollatines, i fases que hi han trencat perquè les consideraven una limitació a l’obra d’art o a la…