Resultats de la cerca

Fou creat el 1948 a iniciativa de l’ empresari Gabriel Dussurget, Henri Lambert i la mecenes comtessa Pastré La seva programació és àmplia, tot i que en un principi destacaren les produccions mozartianes Quant als intèrprets, ha apostat per la promoció de joves talents i alhora ha presentat figures ja consagrades

El 1948 un grup d’entusiastes de la música, liderats per Gabriel Dussurget, organitzà la primera edició del que ha esdevingut un dels principals festivals lírics del món Per iniciativa de Roger Bigonnet, la programació, que en un principi tan sols preveia l’audició de concerts, inclogué una òpera Così fan tutte , de WA Mozart, dirigida per Hans Rosband Però fou amb la representació de Don Giovanni 1949 que el festival agafà embranzida El pintor Cassandre ideà un teatre a l’aire lliure capaç d’acollir els decorats de les funcions i que durant vint-i-quatre anys transformà el pati de l’…

Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets…

Ordenat el 1635, fou successivament mestre de capella de les catedrals de Carpentràs, Arles, Ais de Provença, Nimes i Avinyó Li han estat atribuïts amb poc fonament algunes misses i motets, però de fet és conegut per les nadales que escriví a partir del 1660, publicades en sis reculls 1669-74, en les quals, tot i el gènere religiós, adopta sovint un to maliciós i lleuger, que entronca amb la pastorella i els gèneres populars més profans Els felibres reeditaren aquests cançoners el 1856, i la música d’una de les nadales fou emprada per a musicar la Cansoun de la Coupo , himne de…

Rebé les primeres lliçons de violí dels seus pares violinistes professionals Posteriorment estudià amb Jacques Thibaud Des que tenia cinc anys tocava en públic El 1926 feu una gira per Anglaterra a instàncies de Maurice Ravel, i formant duo amb ell Fou professor de l’Escola Normal de Música de París L’any 1939 debutà als Estats Units en un concert amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, i s’establí en aquest país Feu nombrosos enregistraments discogràfics amb grans directors com Eugène Ormandy, Bruno Walter o Leonard Bernstein L’any 1987 fundà un concurs internacional de violí a Ais de…

Escriví poemes malenconiosos sobre la mort dels seus fills Fou un dels fundadors del felibritge 1854 i collaborà a Armana Prouvençau

Vida El 1508 es troba documentat com a solista de la Capella Pontifícia, a Roma, institució en la qual, entre el 1513 i el 1521, ocupà el càrrec de mestre de capella La mort del papa Lleó X, el seu protector, l’allunyà de Roma Entre el 1521 i el 1524 i a partir del 1526 fins a la seva mort, residí a Avinyó En aquesta ciutat ocupà càrrecs eclesiàstics i publicà quatre volums 1532-39 que contenen la major part de les seves obres conservades cinc misses, unes lamentacions, motets, himnes i magníficats Aquests llibres foren els primers a utilitzar els tipus musicals arrodonits…

Estudià amb els seus pares, professors del conservatori de la seva ciutat natal, i acabà la carrera de música amb diversos premis, a més d’haver obtingut la llicenciatura en dret El 1942 debutà a Montpeller amb Mignon , i al llarg dels sis anys següents recorregué el país presentant-se en diversos teatres El 1947 cantà a l’Òpera Còmica de París, on interpretà el paper de Nadir a Les pêcheurs de perles , de G Bizet, i el mateix any fou el Tamino de La flauta màgica a l’Òpera Garnier Durant els vint anys següents fou un dels principals tenors convidats als dos teatres d’òpera parisencs, on es…

Estudià a Ais de Provença i a París Adepte de la secta saint-simonista, visità l’Orient Mitjà 1833-35 de retorn a França, hi posà de moda la música orientalitzant amb l’oda-simfonia Le Désert 1844 estrenada a Barcelona el 1846 i amb òperes com Lalla Roukh 1862

D’origen noble, heretà de la seva mare el comtat d’Aurenja En els seus versos afirma que no escrivia ni per guanyar diners ni per obtenir l’acceptació del públic, sinó perquè el seu art fos apreciat pels entesos Diu la seva Vida que estigué enamorat de la comtessa d’Urgell En un debat que sostingué amb Giraut de Bornelh, que se suposa que tingué lloc l’any 1170, defensà el trobar clus poesia de caràcter hermètic enfront del trobar lèu poesia de caràcter senzill Les seves prop de quaranta poesies conservades corroboren aquesta posició, i ha de ser considerat, en…