Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Associació de Pianistes Compositors de Barcelona
Música
Entitat fundada a Barcelona el 1873 per a defensar els interessos dels músics dedicats a fer reduccions per a piano, cant i piano o violí i piano de les òperes que s’estrenaven al Gran Teatre del Liceu.
Aquests arranjaments es publicaven per blocs i s’integraven en una collecció anomenada "Vergel Armónico de los Pianistas Colección de piezas fáciles"
jazz-club
Música
Associació d’aficionats al jazz, anomenada també hot-club.
El nom de jazz-club s’aplica a més al local públic, generalment nocturn, on es fan actuacions de música jazz Les primeres associacions foren el Hot Club de Bèlgica i el Hot Club de França, ambdós formats el 1932 Aviat en sorgiren d’altres a Europa, com el Hot Club de Barcelona, format el 1935 i en actiu fins el 1978, o el Hot Club de Vilafranca del Penedès, format el 1935 i dissolt el 1975 Els aficionats s’agrupaven per escoltar discos nord-americans, publicaven revistes i organitzaven concerts i festivals amb músics locals i de l’Amèrica del Nord Tingueren un paper primordial…
wagnerisme
Música
Nom donat al corrent dramaticomusical que s’estengué per Europa i Amèrica cap al darrer quart del segle XIX i que imposà l’obra de Richard Wagner, fins aleshores poc acceptada en els cercles musicals i entre els sectors més conservadors del públic.
Capdavanters d’aquest moviment foren, a Alemanya, Liszt i diversos músics de renom, com Hans von Bülow al Regne Unit, Houston Stewart Chamberlain, David Irvine i sobretot Bernard Shaw als Països Baixos, Hendrik Viotta, fundador de la Wagner-Vereniging d’Amsterdam i a França, on l’obra de Wagner topà amb una fortíssima resistència, Antoine Lascoux, fundador de la societat Le Petit Bayreuth, a més de compositors com Saint-Saëns i el grup de músics francobelgues encapçalat per Vd’Indy i Ernest Chausson, a més d’Ernest Reyer, EChabrier, Henri Duparc i d’altres El 1885 aparegué una Revue…
música d’Escòcia
Música
Música desenvolupada a Escòcia.
Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional Per raons històriques i socials, el país és dividit en dues àrees culturals molt distintes, amb dos repertoris de música tradicional diferenciats la part meridional, els Lowlands, d’influència anglesa, i la septentrional, els Highlands, on són més presents els elements del folklore irlandès Aquesta separació es manifesta en el bilingüisme que divideix el repertori de les cançons tradicionals Al nord es canta en gaèlic i al sud en escocès, una diferència força respectada per totes dues comunitats lingüístiques, ja que molt rarament s’…
Joan Pau Pujol
Música
Músic.
Vida Es desconeix on es formà musicalment, si bé és raonable de suposar que fou a Mataró, on hi havia una capella de música ben notable Pel març del 1593 era a Barcelona, on feia de coadjutor del mestre de capella de la catedral, Julià Andreu Vilanova la seva posició canvià en ésser nomenat, a l’octubre del mateix any, mestre de capella titular de la catedral metropolitana i primada de Tarragona, on ocupà la vacant deixada per Baltasar d’Ulloa Romangué a Tarragona fins el 1595, any que prengué possessió del mateix càrrec a la basílica del Pilar de Saragossa Durant disset anys residí a la…
,
Aleksandr Sergejevič Dargomyžskij
Música
Compositor rus.
Vida Juntament amb M Glinka, fou un dels creadors de la música romàntica russa basada en la utilització de la música popular L’obra del Grup dels Cinc deriva d’ells, sobretot de les seves òperes Fill d’una família benestant interessada en l’art i en el si de la qual adquirí la passió per la cultura francesa, el seu pare el destinà al funcionariat Feu alguns estudis de música amb la seva institutriu d’origen alemany, i amb Danilevskij Els continuà amb Franz Schoberlechner, un deixeble de JN Hummel També estudià violí, però en cap moment els seus professors no cregueren oportú introduir-lo en…
edició
Música
Impressió o publicació de música sobre paper, de manera que es pugui reproduir en sèrie tantes vegades com calgui i que sigui apta per a la interpretació.
La tècnica en l’edició musical La invenció de la impremta fou cabdal per a la reproducció de música sobre paper Les primeres notícies que es tenen de música impresa són el Collectorium super Magnificat , de Jean Charlier Gerson, imprès per Conrad Fyner Esslingen am Neckar, Baden-Württemberg 1473, i el Missale Romanum Roma, 1476, d’Ulrich Hahn En el primer les notes apareixen representades per cinc requadres negres idèntics, mentre que en el segon les notes, de color negre, són impreses sobre un pautat de ratlles vermelles En les impressions primitives, totes de cant pla i en llibres litúrgics…