Resultats de la cerca

Els seus escassos escrits sobre música, editats íntegrament en Leibniz et la théorie de la musique París, 1992, es troben dispersos en l’enorme massa de documentació que deixà sense publicar Algunes cartes, algunes referències puntuals en el si de textos filosòfics i un esbós de teoria musical constitueixen la seva aportació a la teoria de la música El principal tema de preocupació d’aquests escrits és el temperament tal com fou tractat per Ch Huygens, professor de matemàtiques de Leibniz, J Sauveur i Henfling No obstant això, en la musicologia actual, el nom de Leibniz és associat gairebé…

Es formà musicalment a Lüneburg amb Christoph Praetorius i Euricius Dedekind Ingressà a la Universitat de Rostock i tres anys més tard esdevingué cantor de l’església de Sant Nicolau d’aquesta ciutat Publicà alguns tractats teòrics que el feren mereixedor d’un gran reconeixement Una de les seves aportacions més interessants feu referència a la retòrica musical Contràriament a la teoria vigent fins aquell moment que atorgava als modes la major capacitat de representar els afectes, Burmeister creia que els propis dissenys melòdics, organitzats en forma de figures retòriques, podien tenir una…

Estudià a la Universitat de Helmstedt i a la de Leipzig Després d’ocupar breument un lloc de cantor a la Paulinerkirche d’aquesta ciutat, el 1582, gràcies al suport de Nicolaus Selnecker, passà al Schulpforta, on romangué durant dotze anys El 1594 esdevingué cantor de la Thomaskirche de Leipzig, lloc en el qual es mantingué fins a la seva mort La seva obra més coneguda fou Melopoeia sive melodiae condende ratio, quam vulgo musicam poeticam vocant Erfurt, 1592, on es defensen unes idees molt properes a les de Gioseffo Zarlino en Le istitutioni harmoniche Aquest es convertí en un dels primers…

Correspon a la fórmula pitagòrica N/N=1 del càlcul musical

En la notació mensural, una proportio -indicada a la partitura amb un signe convencional, generalment un trencat- servia per a assenyalar un canvi proporcional en el valor de les figures rítmiques, normalment una disminució més rarament, un augment Les proporcions més habituals eren la dupla disminució del valor de les notes segons la proporció 12, la tripla disminució segons la proporció 13 i la sesquialtera 23 Pel que fa a l’acuïtat, la proportio dupla 21 indicava o caracteritzava l’interval d’octava la proportio tripla 31, l’interval de dotzena quinta més octava, i la proportio…