Resultats de la cerca

El swing no pot ésser fixat per escrit Varia segons els períodes i els intèrprets El mot fou utilitzat per primera vegada el 1906 per Jelly Roll Morton Georgia Swing A partir del 1953 significà una modalitat de jazz , desvinculat de la seva qualitat rítmica

És un estil creat entre el final dels anys setanta i el començament dels vuitanta del segle XX, a partir de la influència de James Brown, la música disco i el funk sobre el soul , el talking blues - blues parlat-, els sound systems o discoteques ambulants jamaicanes, i les festes particulars que es feien al barri novaiorquès del Bronx Un discjòquei manipula discos sobre plats giratoris, alentint o accelerant la cançó scrach , tallant-la per continuar amb una altra cançó o incorporant fragments ja gravats d’altres temes samplers Sobre aquesta base, on el més important és la secció …

Sorgit a Liverpool, on eren nascuts els membres de la banda, amb Pete Best a la bateria, havien actuat i gravat discs acompanyant Tony Sheridan El primer disc del grup com a The Beatles data del 1962 Llurs composicions foren una veritable troballa en la melodia i en l’harmonia Considerats el grup més important i influent de tota la música pop , foren els iniciadors del fenomen beat Partint de la base rítmica del rock , llurs melodies seguiren una evolució constant, amb influències del rhythm-and-blues , del rock i del blues progressiu A aquesta primera etapa corresponen Please,…

Bibliografia Complement bibliogràfic Jaques-Dalcroze, Émile Opinions i comentaris a l’entorn de la gimnastica ritmica metode d’educació pel ritme del Prof Dr EJaques Dalcroze , Imp JHorta, Barcelona \Vanderspar, Elizabeth Manual Jacques-Dalcroze principis i recomanacions per a l’ensenyament de la rítmica , Pilar Llongueres, Barcelona 1990

Estudià amb Enric Granados, Domènec Mas i Serracant, Enric Morera i Lluís Millet, i feu, el 1911, un viatge d’estudis a diferents països europeus Es diplomà a l’Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra, i introduí el seu sistema d’ensenyament de rítmica i plàstica a l’Estat espanyol Fundà i dirigí, a Barcelona, l’Institut Català de Rítmica i Plàstica, més tard anomenat Institut Joan Llongueras Exercí la crítica a La Veu de Catalunya , i collaborà a la Revista Musical Catalana Publicà Cançons amb gestos i rondes infantils, Cançons i jocs d’infants, Jan i Mia , dotze…

Normalment, però, no es refereix a l’acompanyament de la secció rítmica, sinó específicament als riffs i contramelodies que l’arranjament disposa com a fons per a un solista

Vida Estudià a Viena i a Ginebra, on fou deixeble d’O Schulz, H Ruegger i H Senger, i també a París, on conegué els joves músics MA Charpentier, P de Bréville, E Chausson i els mestres G Fauré, AF Marmontel, A Lavignac i L Delibes, entre d’altres El 1886 viatjà a Algèria com a segon director del Théâtre des Nouvautés i el contacte amb la música del país despertà el seu interès pedagògic De tornada a Europa i passats alguns anys en què completà la seva formació, fou nomenat professor d’harmonia 1892 i, més tard, de solfeig al Conservatori de Ginebra, on subvertí els mètodes didàctics i escriví…

Dins el jazz donà al contrabaix una nova personalitat i la mateixa categoria d’altres instruments A part el seu swing , posseí una gran imaginació melòdica i rítmica Tocà amb Duke Ellington del 1939 al 1941

Derivà probablement d’una dansa italiana anterior, els trets característics de la qual són pràcticament desconeguts, tot i que alguns teòrics del XVIII la consideraren una mena de giga lenta amb connotacions pastorals Presenta una fórmula rítmica característica, amb anacrusi i figura amb puntet ww Ww ww ww D’estil senzill, té frases d’un o dos compassos, amb melodies i harmonies clares Al segle XVI n’existia una forma vocal anomenada ciciliana que utilitzava una forma poètica particular, l' strambotto siciliano , que donà lloc a les anomenades arie siciliane Fou a partir del…

Entre el 1927 i el 1940 dirigí una orquestra que durant uns quants anys rivalitzà amb les de CBasie i DEllington, especialment gràcies als arranjaments del seu trompetista, Sy Oliver Amb aquesta formació desenvolupà una forma rítmica original, basada en l’accentuació dels temps parells