Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cos de recanvi

Cos de recanvi d’una trompa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments aeròfons, secció del tub independent del generador del so i amb forats per a fer les notes que, encaixat al cap o en altres seccions de l’instrument, reemplaça el cos principal o s’hi afegeix per tal de variar la llargada total de l’instrument.
En molts casos, els cossos de recanvi formen tot un joc que proporciona llargades diferents de l’instrument per a adaptar-lo a diverses afinacions Aquest procediment s’usà en molts instruments de vent-fusta del Barroc i el Classicisme per a ajustar-los als diferents diapasons de l’època o per a facilitar el transport a tons cromàtics
cos
Música
Part estructural dels instruments cordòfons que suporta la tensió de les cordes i sovint porta incorporats els ressonadors principals, la taula harmònica i la caixa de ressonància.
Sol ser la part més voluminosa de l’instrument En els instruments aeròfons s’anomena cos la part principal o central del tub, que en molts casos és intercanviable amb altres cossos recanvi cos de recanvi per a obtenir diferents afinacions
peu
Música
Secció extrema inferior del tub d’alguns aeròfons que no acaben en un pavelló, en la qual la variació del diàmetre interior és molt petita.
Generalment és una part del tub que es pot separar de la resta del cos de l’instrument, com en les flautes travesseres i de bec, per exemple Sol allotjar les claus que permeten accedir a les notes més greus amb el dit petit de la mà inferior En alguns instruments són peces intercanviables, de recanvi, que poden fer abaixar el so de les primeres notes, com el peu de do de les antigues flautes en re, i accessoris semblants en les flautes modernes
flauta

Flauta dolça o de bec
Música
Instrument aeròfon, amb embocadura de bisell, que té forma de tub cilíndric.
És un dels instruments d’origen més antic Les modalitats occidentals més importants són la flauta dolça i la flauta travessera La flauta dolça , anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra , és un instrument de fusta, de perforació cònica, amb un orifici a la part posterior i vuit a la part del davant El tub, parcialment tapat per un fragment de fusta, només deixa passar un fil d’aire, dirigit contra la vora tallada obliquament de biaix Al segle XV hom descriu tres membres de la família soprano, contralt i tenor , més tard ampliats a cinc sopranino en fa extensió del fa 4 al sol 6 , soprano…
trompa

Trompa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg i cònic, en la seva forma més característica corbat i enroscat circularment diverses vegades, o bé plegat damunt d’ell mateix, que acaba en un pavelló El nom trompa deriva del mot grec strombós , que significa cargol marí El nom alternatiu corn emprat com a única opció en italià - corno -, francès - cor - o anglès - horn - vegeu corn deriva del llatí cornu , que significa banya Aquesta doble etimologia…
trompeta

Trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o bé de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg, cilíndric, recte o, en la forma més usual i característica, corbat dues vegades, i acabat en un pavelló Sembla que el mot trompeta deriva d’una forma en diminutiu del grec strombós , ètim de trompa, que significa cargol marí La trompeta, però, no és de cap manera una trompa de petites dimensions És molt probable, a més, que ambdós instruments no tinguin un origen comú Coincideixen en el sistema de…
flauta travessera

Flauta travessera
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta de buf lateral Instrument molt antic i emprat en moltes cultures, la seva modalitat occidental actual consisteix en un tub cilíndric de metall proveït de forats i claus que es toca -bufant directament contra l’embocadura- sostenint-lo parallelament al pla de la cara de l’instrumentista El seu nom podria derivar del llatí flatulare de flatus , buf i estar relacionat amb l’occità flauja i flaujol Morfologia i tècnica El disseny modern de la flauta travessera data de l’any 1847 i és una…