Resultats de la cerca

Derivà de l' air de cour francès, del qual adoptà les principals característiques A l’època se’n publicaren reculls que podien incloure versions alternatives per a conjunt vocal Un dels primers reculls apareguts fou el First Book of Songs or Ayres 1597, de John Dowland En sentit més ampli, el terme s’aplicà també a una peça purament instrumental, però de caràcter similar, que podia formar part d’una suite

Aparegué a mitjan s XIX i al seu sorgiment contribuïren, d’una banda, els contactes amb cultures exòtiques a conseqüència de l’expansió europea i, d’altra banda, l’interès pel folklore de les nacions i pobles europeus característic del Romanticisme En un principi, els seus conreadors provenien de camps molt diversos antropologia, música, psicologia, etc i, de fet, encara avui conserva aquest caràcter multidisciplinari No obstant això, no s’establí com a disciplina independent fins el 1886, en tant que “musicologia comparada” El 1950 JKunst li donà el seu nom actual Entre els pioners de l’…

A vegades hom en publica reculls per tal d’identificar o recordar obres d’un autor, una escola, etc

Arxiver del Covent Garden de Londres 1950-56, publicà obres de consulta i reculls de crítica sobre òpera Del 1953 al 1986 dirigí la prestigiosa revista Opera de Londres

Capellà a Calaf, fou un notable poeta que en vida publicà dos reculls Caramelles 1955, que aplega aquelles poesies que compongué per al grup Els pastorets de Calaf que ell mateix havia fundat, i  Monjoia de poesies 1957

Els reculls més cèlebres són els Scherzi musicali de Claudio Monteverdi Al principi del s XIX el scherzo fou introduït per Beethoven en la forma sonata i en el quartet com a substitució del minuet, i s’hi generalitzà

Estudià amb Lluís Romeu i Josep Colomer Fou organista de Santa Maria de Vilafranca del Penedès a partir del 1912 Féu nombroses composicions religioses, i colleccionà dos reculls de cançons populars catalanes Collaborà en la formació del Cancionero popular español

Actuà al servei de la família Kytson a Hengrave Hall Suffolk Compongué alguns motets religiosos i música instrumental, però la part més significativa de la seva producció són els seus madrigals, publicats en dos reculls 1598-1609, i especialment The Lady Oriana 1601

Estudià amb FN Fago, L Leo i VA Pagliarulo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols El 1748 es traslladà a Praga, on fou mestre de clavicèmbal El ressò que aconseguí li permeté d’exhibir-se durant els anys següents a les corts de ciutats com Dresden i Berlín Des del 1758 visqué a Sant Petersburg, on les seves composicions i òperes foren molt apreciades El 1761 tornà a Itàlia i es casà a Florència Entre el 1762 i el 1777 compongué catorze òperes, entre les quals destaquen I matrimoni in maschera 1763 i, sobretot, L’olandese in Italia 1765, que del 1765 al 1770 fou representada als…

Ensenyà estètica i història de la música a la Universitat de Viena i fou un crític musical influent Publicà obres d’estètica musical, reculls de crítiques i unes memòries Aus meinem Leben 1894 Atacà Wagner, que es revenjà retratant-lo en la figura de Beckmesser, personatge pedant i ridícul d' Els mestres cantaires de Nuremberg