Resultats de la cerca

S’inicià de petit en l’orquestra del seu pare, i tocà en les principals formacions americanes dels anys vint i trenta El 1937 entrà a l’orquestra de Louis Armstrong, collaboració que durà fins el 1940, any que creà la seva pròpia banda Influït per la música d’Armstrong, desenvolupà un estil personal que el dugué a ser considerat el trompetista més important dels anys trenta La construcció de línies melòdiques fluides el convertí, amb relació a l’instrument, en un pont entre la concepció jazzística clàssica i la moderna

Creà una orquestra l’any 1940 Autor de la important gravació Meets Kid Ory trombó i trompeta

Estudià piano amb la seva mare El 1924 anà a Nova York i conegué els millors pianistes de l’època, especialment James P Johnson i Fats Waller Aquest últim li donà classes informals i l’introduí en la tècnica de l’orgue Mentrestant, treballà a cabarets de Harlem com a pianista i director musical de cantants de blues i d’espectacles de dansa i teatre El 1927, durant una de les gires d’aquestes formacions, l’orquestra es dissolgué a Kansas City Basie romangué en aquesta ciutat i, poc després, entrà als Blue Devils de Walter Page Dos anys més tard s’integrà a la Bennie Moten’s Kansas City…

Del 1923 al 1926 acompanyà les grans cantants de blues , entre elles Bessie Smith, després tocà a les orquestres de Walter Page i Bennie Moten, fins que l’any 1935 fundà a Chicago la seva orquestra Com a pianista posseïa un estil potent, ple de swing Fou important com a solista i com a director de la seva orquestra, especialment pels seus arranjaments musicals El seu estil interpretatiu es caracteritzava per la repetició d’una sèrie de riffs , breus frases ritmicomelòdiques a manera d' ostinato , que variava inesperadament amb la introducció d’un acord original i impensat

Estudià amb el seu pare, el pianista austríac Rudolf Serkin, i també amb Lee Luvisi i Mieczyslaw Horszowski a l’Institut Curtis de Filadèlfia A dotze anys debutà al Festival de Marlboro i poc després ho feu a Nova York El 1961 oferí el primer concert amb l’Orquestra de Filadèlfia, i el mateix any fou dirigit per Seiji Ozawa i per Eugène Ormandy També tocà amb el seu pare i interpretà música de cambra amb els quartets Guarneri, Galimir i de Budapest L’any 1971 estrenà una composició de Luciano Berio per a piano i clavicèmbal elèctric El 1973 fundà el Quartet Tashi amb el clarinetista Richard…

Després d’aprendre la guitarra i el piano, des del 1902 fou pianista professional en diversos cabarets de Nova Orleans El 1926 fundà el conjunt Red Hot Peppers, amb el qual inicià, fins el 1930, la sèrie d’enregistraments en la qual es fonamentà la seva posterior reputació Hom considera la seva obra com un element de transició entre el ragtime i el jazz Compositor notable, en la seva producció es destaquen peces com King Porter Stomp, The Pearls, Mr Jelly Roll , etc

Encunyada per Gunther Schuller al final dels anys cinquanta, l’interès per amalgamar elements de jazz i música clàssica ja es mostrà en obres com Dance of the Octopus 1933, de Red Norvo, Summer Sequence 1946, de Ralph Burns, i The Bloos 1946, de George Handy Entre els compositors i intèrprets associats amb aquest corrent destaquen JJ Johnson Poem for Brass , 1956, Gunther Schuller Concertino for Jazz Quartet and Orchestra , 1960, Don Ellis Improvisational Suite no1 , 1960 i Larry Austin Improvisations for Orchestra and Jazz Soloists , 1967

Tocà en bandes locals de Colorado fins que entrà a la formació de Ben Pollack el 1928 Als anys trenta treballà de trombonista i arranjador amb Red Nichols i d’altres, fins que el 1937 formà la seva pròpia orquestra, que a partir del 1939 gaudí de gran popularitat, amb temes com Tuxedo Junction , In the Mood o Pennsylvania 6-5000 Durant la Segona Guerra Mundial, Miller es militaritzà i formà una orquestra que actuava per a les tropes aliades L’orquestra de Miller disposà d’arranjaments elaborats i funcionals que han restat als repertoris de les orquestres de ball

Començà a actuar a dotze anys i quan en tenia divuit inicià la seva carrera en espectacles itinerants pel sud dels Estats Units interpretant sobretot música pop Molt aviat incorporà el blues al seu repertori Quan el 1923 enregistrà per primera vegada ja era molt coneguda, i en cinc anys gravà més de cent cançons, entre les quals destaquen Bo-weavil Blues 1923, See See Rider 1923 i Ma Rainey’s Black Bottom 1927 Realitzà molts dels enregistraments acompanyada d’instrumentistes de jazz , com ara Tommy Ladnier, Louis Armstrong i Coleman Hawkins També feu diverses gravacions amb jug bands , duos…

Vida Steveland Judkins Morris ja era un nen prodigi de la música abans de canviar-se el nom per Stevie Wonder i fer carrera amb la discogràfica Motown Ha compost cançons de pop, soul i funk que van més enllà de la pura comercialitat, musicalment complexes i amb referències a qüestions polítiques, socials i racials El seu tema més conegut és I just call to say I love you , pertanyent a la banda sonora de la pellícula The woman in red Gene Wilder 1984 i que el feu famós arreu del món a la meitat dels anys vuitanta A part d’aquest èxit, són importants en la seva discografia Talking…