Resultats de la cerca

Guanyà el Prix de Rome al conservatori de París 1822 Succeí GSpontini a l’Institut 1851 i DFE Auber en la direcció del conservatori de París 1871 Tingué un talent predominantment dramàtic, que reflectí en les òperes Le Caïd 1849, Le songe d’une nuit d’été 1850, Mignon 1866, que superà el miler de representacions, Hamlet 1868, també molt cèlebre, Françoise de Rimini 1882 i el ballet La Tempête 1889 Oscillà entre la influència italiana i la de la música germànica

És conegut sobretot com a autor del llarg poema èpic Orlando Furioso , obra cabdal del Renaixement italià publicada el 1516 i dedicada al seu protector, el cardenal d’Este L’obra assolí aviat una extraordinària popularitat -que es mantingué al llarg de tot el segle XVI i part del XVII-, cosa que es reflectí, entre altres manifestacions, en l’adaptació d’un gran nombre de fragments per a composicions vocals, molt especialment madrigals, com són ara els de Vincenzo Ruffo, Antonio Cifra i Enrique de Valderrábano

De família d’escriptors, era nebot del compositor Jacques-Fromental Halévy Membre dels cenacles literaris de París, als quals accedí de molt jove, es convertí en habitual dels salons del Segon Imperi i de la Tercera República, i reflectí en la seva obra la frivolitat i l’enginy d’aquests ambients, sobretot amb novelles de costums El 1884 ingressà a l’Académie Française En el camp musical és recordat sobretot com a autor -en collaboració amb Henri Meilhac- dels textos de les operetes de Jacques Offenbach La belle Hélène 1864, La vie parisienne 1866 i La Périchole 1868

Es formà a l’Escolania de Montserrat sota el magisteri de Narcís Casanoves Allí estudià fagot, orgue, flauta i violí En abandonar l’Escolania exercí com a organista a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell 1790-1803 Posteriorment, ordenat de prevere, fou mestre de capella de la collegiata del Sant Esperit de Terrassa, on destacà com a fagotista i per la seva bona veu de baix La formació que adquirí a Montserrat es reflectí en la millora ostensible del cant a la comunitat de Terrassa, sobretot en la interpretació del cant pla, en la qual la capella de música assolí molta fama…

Deixeble de K Jeppesen al Conservatori de Copenhaguen 1943-46, més tard es traslladà a París, on estudià amb N Boulanger i O Messiaen De retorn a Copenhaguen treballà com a crític musical Si bé les seves primeres obres es mostren fortament influïdes per C Nielsen i B Bartók -influències que dissolgué en un llenguatge serialista-, a la dècada dels seixanta la seva música reflectí les seves recerques en el camp de l’etnomusicologia Estudià la música grega i del golf Pèrsic, i impartí classes d’etnomusicologia a les universitats de Lund i Copenhaguen L’obra A l’inconnu 1962, per a…

Protagonista de l’avantguarda francesa del començament de segle tant en el vessant de creador poeta, dramaturg, novellista, pintor com en el de propagandista i ideòleg, es relacionà també amb els compositors més innovadors del seu temps Adoptà l’estètica d’Erik Satie, que reflectí en el polèmic manifest Le coq et l’Arlequin 1918 Cocteau fou, juntament amb Satie, el principal inspirador del Groupe des Six , amb els membres del qual, fins i tot després de la dissolució del grup, collaborà amb llibrets, arguments de ballets, obres teatrals, cançons, etc Cal destacar-ne l’òpera Le…

Diplomat a l’École Polytechnique i també en telecomunicacions, treballà com a tècnic a l’RTF abans de fundar-hi el Groupe de Recherche de Musique Concrète El 1968 fou nomenat professor de música experimental al Conservatori de París En la línia del bruitisme del començament del segle XX, Schaeffer definí una pràctica artística que operava amb tot l’espectre sonor i que la institució música no reconeixia com a musical Fabricà collages amb tot tipus d’objectes sonors enregistrats sorolls de la vida quotidiana, instruments desafinats, veus, crits, que transformava mitjançant aparells electrònics…

Durant la seva etapa de formació, fou molt influït pels contactes germànics que establí des que el 1836 conegué F Mendelssohn Posteriorment feu estades d’ampliació d’estudis a Colònia i a Leipzig A Alemanya entrà en contacte amb R Schumann, amb qui l’uní una pregona amistat, i dirigí concerts amb l’Orquestra Euterpe de Leipzig El 1842, de retorn a Holanda, s’establí a Rotterdam, on dirigí la música de la capella reial i, a partir del 1854, organitzà els concerts del Festival Musical de la ciutat A la dècada dels seixanta dirigí diverses entitats simfòniques i corals d’Amsterdam i de la Haia L…

Tècnic de laboratori de professió, el 1954 començà a interpretar les seves cançons pels cafès Del 1955 al 1960 musicà poemes de diversos poetes coneguts i més tard collaborà amb Louis Aragon Les yeux d’Elsa A partir del 1963 inicià una carrera de cantautor i s’anà decantant gradualment cap a posicions polítiques d’esquerra, bé que criticà en diverses ocasions la línia del Partit Comunista al qual era molt proper, tot i no militar-hi, especialment amb motiu de la invasió soviètica de Praga el 1968, que reflectí en la cançó Camarade Entre les seves cançons més conegudes que…

De família braman, als catorze anys abandonà els estudis per a unir-se al moviment d’emancipació de l’Índia Repudiat per la seva família, passà uns anys difícils durant els quals es guanyà la vida escrivint per a diaris i conegué els ambients de pobresa i marginació del seu país Als anys cinquanta començà a escriure obres teatrals, que causaren un fort impacte pel realisme amb què reflectí els conflictes socials, especialment la violència, la dominació de la dona i la rigidesa dels costums tradicionals Sobresurten Gidhāde ‘Els voltors’, 1961, Shantata Court Chalu Aahe ‘Silenci Té…