Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Così fan tutte
Música
Òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo da Ponte, estrenada el 1790 a Viena (a Barcelona el 1798).
És una típica òpera bufa setcentista d’argument absurd dos promesos sotmeten llurs enamorades a prova, instigats per un vell escèptic És remarcable la seva perfecció formal
Franz Anton Rössler
Música
Compositor d’origen alemany.
Emprà el cognom italianitzat Rossetti Fou mestre de capella en diverses corts nobiliàries alemanyes Conreà sobretot la música instrumental amb obres d’una elegància remarcable simfonies, concerts —flauta, piano, trompa, etc—, oratoris
Heinrich Marschner
Música
Compositor alemany.
Fou Kapellmeister a Dresden i a Leipzig, on estrenà l’òpera romàntica Der Vampyr 1828 Estrenà més tard Hans Heiling 1833 i altres òperes, en les quals fou influït per Weber, i es mostrà un orquestrador remarcable
Arnold Edward Trevor Bax
Música
Compositor i pianista d’ascendència irlandesa.
Les seves composicions, d’una tècnica remarcable, són d’inspiració romàntica i acusen una forta influència del folklore irlandès i del misticisme cèltic Fou mestre de la música reial des de l’any 1949 És autor de música orquestral, de cambra, coral i per a piano
Daniel Gottlieb Steibelt
Música
Compositor i pianista alemany.
Fou un intèrpret i ensenyant de renom a París en 1790-97, i la seva òpera Romeu i Julieta 1790 obtingué un èxit remarcable S'establí posteriorment a Peterburg, on dirigí l’orquestra de la cort Compongué set concerts per a piano i una seixantena de sonates per a violí
Don Giovanni
Música
Òpera en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo da Ponte, basada en diferents versions (Molière, Goldoni, Giovanni Bertati) de la llegenda de Don Joan.
Estrenada a Praga l’any 1787 a Barcelona, el 1849, esdevingué la més popular de les òperes de Mozart De concepció teatral remarcable a l’escena del ball hi ha tres orquestres a l’escenari, es destaca també per la reeixida caracterització dels personatges i per una gran riquesa vocal i orquestral
Robert Stolz
Música
Compositor, pianista i director austríac.
Estudià amb RFunchs i EHumperdinck i viatjà per Europa com a intèrpret Fou director titular de l’orquestra del Theater an der Wien, a Viena 1905-17 Obtingué un èxit remarcable amb les seves operetes, entre les quals Eine einzige Nacht 1917, Der Tanz im Glück 1922 i Zwei Herzen im Vierteltakt 1933 Compongué també nombroses cançons i música per a films
Wilhelm Friedemann Bach
Música
Compositor alemany, primer dels fills de Johann Sebastian Bach, que el considerà el més dotat de tots, i del qual rebé una educació musical profunda.
Estudià, a més, lleis a Leipzig, i violí amb Graun Aviat fou un clavecinista remarcable L’any 1733 fou nomenat organista de l’església de Santa Sofia de Dresden, i més tard 1746, cantor i director musices de Halle El seu natural independent, però, li féu menar una vida errant, i es veié reduït a la misèria En les seves obres, poc conegudes, es troben elements preromàntics aliats amb formes plenament clàssiques Destaca la seva Missa alemanya en re menor té, també, simfonies, peces per a orgue i piano, etc
Gino Tagliapietra
Música
Compositor, pianista i musicòleg italià.
Estudià a Viena i a Berlín amb F Busoni Una desafortunada neuritis a la mà dreta impossibilità el desenvolupament normal de la seva carrera concertística, tot i que ensenyà piano al Liceo Musicale de Venècia entre el 1906 i el 1940 Com a compositor manifestà una gran intensitat expressiva, molt en la línia del seu mestre, F Busoni Aquesta qualitat és remarcable, en especial, en la seva producció pianística melòdicament vital i harmònicament excepcional És autor d’una obra escènica La bella addormentata , 1926, sense text, diverses obres orquestrals un concert per a piano, cor i…
Thérèse Tietjens
Música
Soprano alemanya naturalitzada britànica.
Estudià primer a Hamburg i més tard a Viena Debutà el 1848 amb la part de soprano de l’òpera Le maçon , de DFE Auber, i al cap d’un any interpretà el paper protagonista de Lucrezia Borgia , de G Donizetti, personatge en el qual s’especialitzà El 1853 cantà a Viena i el 1858 fou la Valentine de Les Huguenots a Londres In tervingué en altres òperes, com Un ballo in maschera , el 1861, Faust , que cantà per primera vegada el 1863, i Mireille , el 1864 També al llarg dels anys seixanta, actuà a Nàpols diverses vegades i a Nova York 1868 Dotada d’una tècnica molt remarcable i una veu…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina