Resultats de la cerca

Fill d’un editor, de jove s’interessà per la pintura i començà a estudiar piano Fou alumne de S Giner i de M Penella, mestres que marcaren la seva carrera compositiva Participà activament amb el periodista, poeta i polític Teodor Llorente en la societat Lo Rat-Penat, entitat cultural creada el 1878 per a la difusió de les idees de la Renaixença Se’l considera un dels compositors valencians més actius de la Renaixença valenciana Compongué més de vuitanta sarsueles, entre les quals Coses de la terreta , El presidiari o Carceleras , la darrera de les quals tingué molta…

Estudià piano amb Carles G Vidiella, i composició amb Anselm Barba, Antoni Nicolau i Felip Pedrell Fou un dels pioners de la música catalana dins del moviment cultural de la Renaixença, juntament amb altres personalitats com Lluís Millet i Amadeu Vives Les seves Sis melodies per a cant i piano 1887 representen un dels primers exemples de lied català, juntament amb el cicle La Primavera 1880 de Felip Pedrell, autor del pròleg d’aquesta obra d’Alió Durant el mateix any publicà també un recull titulat Cinc cançons per a cant i piano En aquestes composicions Alió posà música a…

Estudià a Barcelona amb C G Vidiella i fou concertista de piano Autor de Simfonia-Allegro , per a orquestra, Nocturn , per a instruments de corda, i Marxa heroica, per a piano, instrument per al qual escriví també glosses de cançons catalanes, com La pastoreta Fou crític musical de La Renaixença , La Ilustració Catalana i La Vanguardia

Orfe de pares, començà els estudis musicals al Conservatori del Liceu el 1871 sota el mestratge de JM d’Arteaga i F de Paula Sánchez Perfeccionà els seus estudis de piano amb CG Vidiella Més endavant inicià estudis d’orgue amb P Pardàs Aviat es donà a conèixer en recitals d’orgue Exercí la crítica musical en "La Renaixença", "La Vanguardia" i "La Ilustració Catalana" Com a compositor es dedicà bàsicament al conreu d’obres de cambra, repertori per a piano i obres simfòniques Algunes de les seves composicions foren estrenades a Barcelona, i d’altres, a París

Els testimonis gràfics musicals de l’Egipte antic són abundosos instruments, danses rituals, músics, etc Llevat del sistre, però, els instruments emprats provenien de Síria, Mesopotàmia o Babilònia La màxima esplendor sembla haver coincidit amb el Baix Imperi i l’etapa hellenística Al principi de l’era cristiana, Alexandria fou un centre notable de música litúrgica La dominació àrab retornà la música egípcia a l’òrbita oriental, fins que decaigué amb la invasió turca Al segle XIX la cort introduí la música europea el 1870 fou inaugurada l’Òpera del Caire, i l’any següent hi fou estrenada Aïda…

Aparegué a mitjan s XIX i al seu sorgiment contribuïren, d’una banda, els contactes amb cultures exòtiques a conseqüència de l’expansió europea i, d’altra banda, l’interès pel folklore de les nacions i pobles europeus característic del Romanticisme En un principi, els seus conreadors provenien de camps molt diversos antropologia, música, psicologia, etc i, de fet, encara avui conserva aquest caràcter multidisciplinari No obstant això, no s’establí com a disciplina independent fins el 1886, en tant que “musicologia comparada” El 1950 JKunst li donà el seu nom actual Entre els pioners de l’…

Estudià a la seva ciutat natal, on el 1977 obtingué el diploma en cant Debutà amb El barber de Sevilla al Gran Teatre del Liceu la temporada 1980-81, després d’haver guanyat diversos premis en concursos com ara el Francesc Viñas Poc després de la seva actuació a Barcelona, es presentà al Teatro alla Scala de Milà i feu una gira pel Japó amb la companyia dteatre italià El 1988 participà en un concert a Madrid amb motiu del 50è aniversari de la reina Sofia d’Espanya Ha actuat sovint al Liceu i el 1997 cantà al Teatro Real de Madrid Divinas palabras , d’A García Abril El 2000 reaparegué al Liceu…

Després d’haver estudiat a Reus i a Vic, amplià estudis a Barcelona amb el pianista Nogués Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix al Collegi Valldemia Fou mestre de la família del primer comte de Güell Intervingué en la fundació de l’Orfeó Català i de l’Associació Musical de Barcelona Escriví quatre breus òperes escolars, l’òpera Julio César i el drama líric Garraf Compongué l’oratori Santa Isabel de Hungría , per a quatre cors, orquestra i orgue, una missa de rèquiem per a veus i orquestra, Epitalami , per a orquestra i orgues, obres de música de cambra i peces per a piano De la…

Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber  i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic,…

Vida Un dels protagonistes de la Renaixença, el seu llarg poema Los Pirineus 1892 fou adaptat per Felip Pedrell a la forma de lied També fou autor de la cantata El porvenir del genio 1847, musicada per Antoni Rovira, les sarsueles Los recursos del latín 1852, musicada per Demany de Shebrun i La tapada del retiro 1853, musicada per Nicolau Manent, i la romança Acuérdate 1890, a la qual posà música Fermín Álvarez Les cançons del drama Don Joan de Serrallonga 1868 foren musicades per Nicolau Manent Bibliografia Complement bibliogràfic Velada musical y literaria celebrada el 18 de…