Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
becaire
Becaire
© fototeca.cat
Música
Signe (♮) que posat davant una nota (o a l’armadura) anul·la la modificació d’altura de qualsevol altra alteració precedent (accidental o constitutiva) que pogués afectar-la i la deixa en el seu estat natural.
Antigament representava el si natural, i fins havia tingut el mateix significat que la diesi
Melpomene
Música
Una de les nou muses, filles de Mnemòsine i de Zeus, considerada protectora de la tragèdia.
Se la representava com una donzella vestida ricament, amb ceptre, corona, un punyal i calçant uns coturns, sabates destinades a augmentar l’alçada dels actors i que més tard foren símbol de la tragèdia
mínima
Música
En la notació proporcional, nota (que hom representava amb un rombe blanc, amb cua) que expressava el valor més curt.
Equival a la blanca de la notació actual
intermezzo
Música
Òpera còmica breu, sovint d’argument realista i ambient popular, que hom representava entre els actes d’una opera seria
.
Al s XVIII adquirí importància amb La serva padrona de Pergolesi 1733, que hom considera l’origen de l’òpera bufa napolitana
cinquet
Música
Grup irregular que es forma en dividir en cinc una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -sigui perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en 2, 3, etc.
La figura que representa cada una de les noves divisions és, normalment, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell S’indica amb la xifra 5, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
treset
Música
Grup irregular que resulta de dividir en tres una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment, segons el que prescriu l’indicador mètric de la peça, s’hauria de dividir en dos.
La figura que representa cada una de les noves divisions és la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell S’indica amb la xifra 3, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
doset
Música
Grup irregular que es forma en dividir en dos una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment, segons el que prescriu l’indicador mètric de la peça, s’hauria de dividir en 3, 5, etc.
La figura que representa cada una de les noves divisions és, en general, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell S’indica amb la xifra 2, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
siset
Música
Grup irregular que resulta de dividir en sis una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -sigui perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en quatre (com és el cas, per exemple, d’un temps de compàs en metre simple).
La figura que representa cada una de les noves divisions és la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell sis semicorxeres en lloc de quatre en compàs de 2/4, per exemple S’indica amb la xifra 6, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
setet
Música
Grup irregular que resulta de dividir en set una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en 6 (com és el cas d’un temps en metre compost, per exemple) o en 4 (com ara un temps en metre simple).
La figura que representa cadascuna de les noves divisions és, normalment, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell 7 semicorxeres en lloc de 4, en compàs 2/4 -exemple en compàs simple- o 7 semicorxeres en lloc de 6 en compàs 6/8 -exemple en compàs compost- S’indica amb la xifra 7, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
quatret
Música
Grup irregular que es forma en dividir en quatre una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment, segons el que prescriu l’indicador mètric de la peça, s’hauria de dividir en cinc, sis, etc.
La figura que representa cadascuna de les noves divisions és la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell quatre semicorxeres en lloc de sis en compàs de 6/8, per exemple Per a molts teòrics és simplement un cas particular de doset cadascun dels dos valors característics del doset dividits per dos S’indica amb la xifra 4, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup