Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
si
Música
Setè grau de l’escala diatònica musical establerta per Guido d’Arezzo.
Als països anglosaxons i germànics es representa amb la lletra B, i als països germànics amb la lletra H la B és reservada al si bemoll
Parsifal
Música
Drama musical de Richard Wagner (que l’anomenà festival sagrat) estrenat a Bayreuth el 1882.
Considerat la culminació de l’obra musical wagneriana, es basa en un text de Wagner mateix sobre la llegenda del Greal L’acció se situa als Pirineus, en un lloc imaginari anomenat Montsalvat hom no ha pogut establir si el nom deriva, com sembla, de Montserrat i narra el procés pel qual el cavaller Parcival o Parsifal arriba a trobar el Greal i a ésser coronat rei dels seus cavallers L’obra fou reservada trenta anys per a ús exclusiu de Bayreuth si bé en algunes ciutats fou violat aquest privilegi Barcelona fou la primera ciutat on s’estrenà legalment Parsifal , al Liceu, el 31…
Hesíode
Música
Poeta grec.
Considerat pels mateixos grecs, juntament amb Homer, com el referent fonamental de la seva tradició literària i intellectual, la seva obra comprèn Els treballs i els dies , cicle dedicat al món rural, i la Teogonia , una genealogia dels déus Hesíode difereix d’Homer pel seu esperit antiaristocràtic, que, en l’aspecte musical, el portà a ometre referències a la música instrumental, reservada a la noblesa Quan esmenta temes o conceptes musicals ho fa sempre en relació amb el cant o a la dansa Així, per exemple, en la invocació inicial a les muses de la Teogonia , és el cant i la…
glòria
Música
Himne litúrgic, anomenat també ’himne angèlic’ i ’doxologia major'.
El text grec apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV com a himne de l’ofici matinal, lloc que ha conservat en la litúrgia bizantina La primera versió llatina és del 690, bé que no entrà a formar part de l’ordinari de la missa romana fins al segle IX El text comença amb el cant dels àngels 'Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima' que anuncien el naixement de Crist Lluc 2, 14 la resta són aclamacions, entre les quals s’insereixen diverses súpliques L’estructura de l’himne és trinitària després del cant angèlic, es lloa el Pare, se suplica el Fill, el…
credo
Música
Professió de fe que es canta el diumenge i els dies de festa durant la missa.
És anomenat també símbol de fe Es tracta d’una fórmula prolixa i alhora concisa sobre la doctrina trinitària tal com fou expressada per les esglésies primitives i formulada pels concilis de Nicea 325 i Constantinoble 381 Part integrant de la litúrgia baptismal, al segle V entrà a formar part de la celebració eucarística a Orient a Occident aparegué primer en la litúrgia visigòtica concili III de Toledo, 589 i no s’incorporà a la romana fins al segle XI De les sis melodies gregorianes conservades en el gradual on no formen part de l' ordinari de la missa, la segona, la cinquena i la sisena són…
Bach
Música
Família alemanya de músics originària de Turíngia.
Durant sis generacions, la dedicació a la música de molts dels membres de la família creà un cas únic de llinatge de músics Gairebé tots els Bach van ser brillants instrumentalistes, i la majoria dominaren la tècnica de més d’un instrument Alguns, com Johann Michael 1648-1694 o Johann Nicolaus 1669-1753, es dedicaren a la manufactura d’instruments Aquest interès per la luthieria es manifestà també en Johann Sebastian Bach , que estimulà l’evolució de la viola pomposa i contribuí al desenvolupament dels primers pianos de Silvermann Generalment la composició quedà reservada per als…
música indígena de l’Amèrica Central i del Sud
Música
Música dels pobles establerts al subcontinent de l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central abans de la colonització europea.
Fa uns 25 000 anys, successives onades migratòries provinents de l’Àsia començaren a travessar l’estret de Bering, i anaren ocupant el continent americà, de vegades desplaçant-se cap al sud empeses per onades de nous pobladors, de vegades foragitant altres grups en un lent i complex moviment migratori que poblà tota la geografia americana en els seus diversos medis naturals desert, selva tropical, praderies, alta muntanya, etc Entre les moltes evidències que donen suport a la teoria de l’origen asiàtic dels amerindis, cal esmentar a més que la musicologia ha pogut constatar analogies en la…
Antonio Cesti
Música
Compositor italià, iniciador de l’òpera de caràcter internacional.
Vida El seu nom de fonts era Pietro, que canvià pel d’Antonio en ingressar a l’orde franciscà, malgrat que en alguns casos ha estat citat erròniament amb el nom de Marco Antonio De petit serví com a nen cantor al convent de Sant Francesco d’Arezzo, i el 1637 ingressà a la congregació franciscana de Volterra Després d’un període de preparació a Florència, li fou assignada una plaça al convent de la seva ciutat natal Si bé ha estat tradicionalment associat a la ciutat de Venècia, que acollí amb èxit les seves òperes, sembla que es formà musicalment a Roma, on molt probablement residí entre el…
viola d’arc

Viola d’arc soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Denominació general de tota una sèrie d’instruments d’arc -en la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfons compostos del tipus llaüt de mànec- de les més diverses formes, mides i tessitures que ocupen l’espai temporal que va des de l’Edat Mitjana fins al segle XVI, i que prepararen el posterior adveniment de les dues grans famílies d’instruments d’arc que han arribat fins avui: d’una banda, la família de les violes de gamba, i, de l’altra, la de les violes de braç, de les quals el violí i la seva família són descendents directes.
L’etimologia de la paraula viola no és clara Els seus orígens en el terme llatí vitulari ’cantar o celebrar una victòria cantant’ o l’onomatopeia galloromana de significat similar viular , generalment no són acceptats Els filòlegs s’inclinen més per fidula , diminutiu del mot llatí fides , que significa tant ’corda’ com ’instrument de corda’ fidibus canere , ’tocar un instrument de corda’ Del terme medieval vitula es té constància al final del segle XII a Anglaterra Joffroi de Vinsauf el documenta a França cap a la mateixa època, i Ugotio i J De Janua ho fan a Itàlia cap al 1200 D’altra…
Arcangelo Corelli
Música
Compositor i violinista italià, considerat el fundador de l’escola clàssica de violí.
Vida Fou el més jove d’una de les més antigues famílies patrícies de la Romanya L’elevat estatus social familiar contribuí favorablement al fet que Corelli gaudís d’una acurada formació musical Inicià els estudis a Faenza i Lugo i més tard es traslladà a Bolonya, on estudià violí amb destacats mestres El 1670 fou admès, a l’edat de disset anys, a l’Accademia Filarmonica Allí entrà en contacte amb l’escola bolonyesa de compositors, formada per figures de la talla de M Cazzati, GA Perti, GP Colonna, GB Vitali i G Torelli Durant aquesta època exercí d’organista a la basílica de Sant Petroni…