Resultats de la cerca

Vida Format a l’Escola de Música de Barcelona, fou deixeble dels mestres Alfonso, Poch, Pich, Gibert, Zamacois i Massià Més tard estudià instrumentació i composició amb Manuel Oltra, direcció amb Joan Pich i Santasusana i pedagodia amb Maria Cateura Professor de solfeig i teoria a l’Escola de Música de Barcelona, el 1980 hi obtingué la càtedra d’harmonia Ha compost una obra àmplia que inclou música per a instrument solista, per a conjunts instrumentals i també per a orquestra La música per a cobla ocupa un lloc destacat en el seu catàleg compositiu Obra Solo Dotze preludis per a piano 1984…

Vida El coneixement del seu lloc de naixença prové de Felip Pedrell, que addueix el testimoni de Fèlix Torres Amat, i així ho recull Maria Sanhuesa en el Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 2000 Des de molt jove ingressà a l’orde franciscà i residí a Castella Deixeble d’Andrés Llorente, exercí com a organista del convent de San Diego de Alcalá on consta els anys 1696 i 1697 i de San Francisco el Grande de Madrid des del 1707 És autor de quatre antologies organístiques escrites el 1706 Flores de Música , 1707 Pensil deleitoso de suabes flores , 1708 Huerto ameno de varias…

El rasgueado o batut de les cordes s’efectua amb el polze o amb la punta dels dits de la mà que l’instrumentista utilitzi per a pulsar les cordes generalment, la dreta Aspecte important de la tècnica de la guitarra des del segle XVI, aparegué àmpliament explicat en els tractats dels segles XVII i XVIII, entre els quals destaquen Instrucción de música sobre la guitarra española Saragossa, 1674, de Gaspar Sanz, i Resumen de acompañar la parte con la guitarra Anvers, 1714, de Santiago de Murcia Durant el segle XVII s’usà una notació per al batut en la guitarra de cinc ordres,…

Deixeble de Miquel Rosquelles, guanyà per oposició l’any 1688 el lloc de mestre de capella de l’església parroquial de Mataró, i aquest mateix any fou nomenat mestre de capella a la catedral de Girona, on actuà fins a l’any 1696 Durant uns quants mesos actuà com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona Al desembre del 1696 ingressà com a mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, càrrec que obtingué com a titular el 1709 Formà part des del 1700 de l’Acadèmia Desconfiada Es retirà cap a l’any 1741 Era un músic de tècnica completa, com ho mostra la seva obra teòrica…

Al segle XII el cant litúrgic sofrí una primera revisió en els monestirs cistercencs reducció de l’àmbit a deu notes, retallada de melismes que també imitaren altres ordes religiosos Al segle següent, la denominació de cant pla s’usà com a contraposició a la música amb notes mesurades, musica plana en oposició a musica mesurata L’aparició de la polifonia, el contrapunt i la notació mensural, i el seu ús com a cantus firmus en les peces polifòniques, acabaren de transformar el cant litúrgic monòdic en un cant pla, amorf i inexpressiu Després del concili de Trento, GP da Palestrina fou l’…

A Occident, el concepte de música, a causa de la tensió entre teoria i pràctica, del canvi constant de formes i de la permanent aparició de música nova, n’inclou en ell mateix la història La música, en la seva historicitat, és un fenomen que tan sols existeix en la cultura occidental Davant d’aquesta concepció apareix contraposada la formació natural del so, prehistòrica i premusical HH Eggebrecht, és a dir, no influïda per la cultura europea, que no pot denominar-se pràctica, ni coneix la teoria, i que es caracteritza per la seva relativa ahistoricitat La història de la música occidental va…

Vida No es tenen notícies documentals de la seva primera formació musical, bé que, segons alguns biògrafs, pogué tenir lloc a Santa Maria del Mar de Barcelona, amb el mestre Miquel Rosquelles El 17 de desembre de 1696 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Barcelona a títol de coadjutor, atès que encara vivia el seu titular jubilat, Joan Barter en el document s’esmenta Valls com a mestre de Santa Maria del Mar, d’on havia estat nomenat, segons Baldelló, el 13 de febrer del mateix any A la mort de Barter, el 5 de desembre de 1706, accedí a la categoria de mestre titular, càrrec que…

Aquest article tracta de la història de la música jueva fins a la creació de l’Estat d' Israel L’assimilació o la fusió amb altres tradicions musicals que caldria esperar de la mobilitat i la dispersió del poble jueu tingué un doble contrapès en la segregació a la qual fou sotmès a partir de les diverses diàspores especialment les del segle VI aC i la del 70 dC, fins a l’emancipació segle XIX, i en l’abast de les normes que regeixen la religió judaica La segregació explica l’absència de certs gèneres cançons associades al treball agrícola, a la guerra, a les tavernes, etc i l’aparició de…

Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’Edat Mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que…

Tot i que la plantilla instrumental és de lliure elecció per part del compositor o l’arranjador segons les seves necessitats expressives i les de la mateixa obra, cal tenir present que, a part dels factors musicals, en aquesta elecció influeixen o han influït decisivament factors extramusicals de caràcter geograficocultural, funcional o historicoestilístic, entre d’altres el gamelan del sud-est asiàtic, per exemple, té poc a veure amb una orquestra simfònica occidental quant a timbre i a expressió artística, ja que els entorns culturals i geogràfics de l’un i de l’altra són diferents Una obra…