Resultats de la cerca

Anà a residir a Florència, on fou conegut amb el nom d’Arrigo Tedesco i d’on fugí durant la revolta del 1494 passà al servei de l’emperador Maximilià a Augsburg i a Viena Hi tornà amb els Mèdici 1512, i fou prepòsit de la capella de la catedral 1514-17 Escriví una trentena de misses, cançons corals i peces instrumentals, que revelen un concepte nou de les formacions orquestrals

Intervingué en la revolta contra Espartero l’any 1842 General de l’exèrcit espanyol, fou una personalitat amb una gran cultura literària i musical Compongué una òpera en tres actes, inèdita, titulada El Guerrillero 1863, traduïda a l’italià per Angela Grassi Segons B Saldoni, el 3 de juny de 1863 se celebrà una soirée a Madrid a casa del general, que es dedicà a la interpretació d’algunes parts de l’esmentada òpera

Deixeble de Daniel Fortea i Emili Pujol , tingué una notable trajectòria com a concertista arreu del món i fou premiat en el concurs internacional de Ginebra 1956 Fou impulsor del Certamen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega 1966, del qual fou també president del jurat Autor de la banda sonora de la pellícula  La revolta dels ocells 1982, de Josep Lluís Comerón, fou també intèrpret de viola de mà, instrument amb el qual l’any 2002 inicià una sèrie d’enregistraments d’autors hispànics del Reneixement acompanyant Montserrat Caballé Com a guitarrista acompanyà també, entre d…

Estudià piano a Lwów i composició a Cracòvia, i es doctorà en dret a la Universitat de Cracòvia Rebé lliçons de N Boulanger a París Fou professor de composició a Poznan, a Vílnius i a Varsòvia i en 1951-54 presidí la Unió de Compositors Polonesos Rebé diversos premis, el darrer dels quals del president del consell de ministres, el 1957, per la seva feina amb la joventut En la seva producció, abundant i eclèctica, es troben influències de la música francesa, medieval, de S Prokof’ev i, sobretot, del folklore polonès La seva habilitat a l’hora de combinar l’estil clàssic i el modern és palesa…

D’una gran precocitat, rebé lliçons de piano del seu pare, intèrpret de cimbalom, i després les amplià a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on des del 1930 fou deixeble d’Ernö Dohnányi Del 1933 al 1941 feu gires de concerts Mobilitzat, la guerra interrompé la seva carrera pianística, que el 1947 reprengué tocant en locals de Budapest, mentre rebia lliçons de György Ferenczy Condemnat a treballs forçats del 1950 al 1953 per la seva oposició al règim comunista, s’exilià definitivament el 1956 arran de la revolta hongaresa A l’Europa occidental i als Estats Units causaren sensació…

Inicià la seva activitat com a organista quan només tenia dotze anys El 1774 era organista a Saint-Omer, prop de Calais Prengué part en la revolta de Lió 1793 a favor del rei, raó per la qual hagué de fugir de França i es refugià a Suïssa El 1800 hi tornà, i fundà a París una casa editorial que acabà venent el 1818 obligat per les pèrdues econòmiques La seva pèssima situació financera fou en part solucionada per una pensió anual de 400 francs que aconseguí gràcies a la intervenció de persones influents, entre elles L Cherubini Home de ment torturada, morí en un asil, on fou…

Inicià la seva formació el 1505 com a cantant a l’església de l’Annunziata de Florència, on rebé, a més, instrucció particular per part del compositor Bartolomeo degli Organi Fou amic d’Andrea del Sarto, que pintà els retrats de tots dos, juntament amb el de l’arquitecte Il Sansovino, als frescos de l' Adoració dels Mags de l’església de l’Annunziata Entre els seus amics florentins hi havia nombrosos escriptors involucrats en la revolta republicana contra els Mèdici del 1521, i que Layolle acollí a Lió com a refugiats, ciutat en la qual el compositor s’havia establert aquell…

Començà els estudis de música a Burgos, on tingué com a mestres d’orgue Julián García Blanco i José María Beobide El 1920, gràcies a una beca, pogué anar al Conservatori de Madrid a ampliar la seva formació A la capital inicià la seva trajectòria com a director, al Teatro Apolo i al Teatro de la Latina Després d’uns quants anys d’estudi a Madrid, es traslladà a Màlaga 1925, on fou professor de música a l’escola dels jesuïtes El 1929 tornà a Burgos, on tingué un paper clau en la vida musical de la ciutat Exercí de director orquestral i sota la seva direcció la societat coral Orfeón Burgalés…

Encara que atractives, algunes de les dades sobre Cambini, com ara que fou deixeble del pare Martini, que interpretà quartets amb F Manfredi, P Nardini i L Boccherini, o que contactà amb J Haydn, són dubtoses i no prou contrastades El primer fet cert que es coneix de la seva vida és que el 1770 s’establí a París El 20 de maig de 1773 tocà al Concert Spirituel, i pel desembre del mateix any l’editor Vernier li publicà els 6 Quartets , opus 1 Les seves obres foren editades amb una notable rapidesa, i cap al 1800 ja en tenia publicades unes 600 per a instrument Cambini s’adaptà bé a la Revolució…

A vuit anys ingressà a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge dels pares Jacint Boada i Benet Brell A setze, obtingué per oposició el càrrec d’organista de Cardona Fou mestre de capella de Berga i de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa 1850, i mestre director de l’Escolania de Montserrat, on s’havia format 1857-65 Malgrat la migradesa de mitjans i de personal en què es trobava l’escolania d’aquells temps, tingué bons deixebles i exercí una lloable tasca pedagògica Després anà a Cuba i a Buenos Aires Es desconeix l’activitat musical que desenvolupà en aquell continent Morí…