Resultats de la cerca

Destinat, originàriament, a ésser intercalat entre els versets d’un salm d’ací el seu nom, sinònim de “tornada”, sovint és cantat sol, i cada festa té el seu tropari característic

Fou fundat a mitjan segle X pel comte Fernán González i renovat per l’abat Domingo Manso, monjo de San Millán de la Cogolla m1073 Santo Domingo centrà les seves tasques en la litúrgia i el conreu de l’espiritualitat, tot impulsant l’activitat del seu escriptori D’aquest monestir procedeixen gran part dels manuscrits litúrgics del ritu hispanomossàrab que s’han conservat, entre els quals destaquen tres libri mistici del segle X British Library, Add Mss 30844-30846, un antifonari fragmentari del segle XI British Library, Add Ms 11695 i un himnari del mateix segle British Library,…

El ritu ambrosià , que conté elements semblants a la litúrgia de Roma i a la de la Gàllia, és un dels pocs no romans que han subsistit fins avui en l’Església Catòlica occidental El cant ambrosià més antic sembla anterior al sistema modal gregorià i influït pel cant litúrgic d’Orient

Antigament formava un sol llibre amb l' antifonari més tard fou desglossat en el gradual o cantatorium , l’antifonari o liber antiphonarius , el tonari i el responser responsoriale A partir del segle X començà a tenir notació musical El responser més utilitzat modernament és el de ritu monàstic, compilat i imprès a Solesmes l’any 1896

Antigament formava un sol llibre amb l' antifonari més tard fou desglossat en el gradual o cantatorium , l’antifonari o liber antiphonarius , el tonari i el responser responsoriale A partir del segle X començà a tenir notació musical El responser més utilitzat modernament és el de ritu monàstic, compilat i imprès a Solesmes l’any 1896

En el ritu bizantí, cantor que recita, frase per frase, el text dels cants litúrgics de l’ofici, que el cor repeteix amb la melodia pertinent, escandint cada frase Aquesta és una pràctica conservada sobretot als monestirs, i, en certes ocasions, té l’origen en el fet de facilitar el text als cantors, que, per manca de llibres, cantaven de memòria

Cantada en eslavònic, fou difosa per Ciril i Metodi de primer a la Gran Moràvia, després a Bulgària música búlgara i, des del 988, a Rússia, on contribuí a la música sagrada russa música russa Els cants eslaus són idèntics als bizantins en conserven no sols les melodies, sinó també els accents dels mots Els neumes musicals serveixen indistintament per a les dues llengües A Rússia hom conserva documents litúrgics eslaus del segle XI El repertori litúrgic eslau té tres notacions neumàtiques l’ecfonètica, la paleobizantina i la kontakariana Ucraïna arribà a tenir una notació pròpia, anomenada de…

Constitueix la cinquena part o secció de l’Ordinari de la missa El text consisteix en tres invocacions breus que comencen sempre per les paraules Agnusdei ‘Anyell de Déu’ Musicalment no té cap forma concreta, per bé que en general sol respectar l’estructura ternària i repetitiva del text Sembla que fou introduït en el ritu llatí durant el segle VII pel papa Sergi I 687-701 Juntament amb el credo és un dels cants de la missa llatina d’introducció més moderna

Aclamació del poble a l’entrada de Jesús a Jerusalem, fou introduït en la litúrgia romana cap al segle VII, i s’afegí al sanctus i a l' hosanna probablement per influència galla Fins fa poc, en la missa anava separat del sanctus per la consagració, i musicalment sol rebre un tracte clarament diferenciat d’aquest Al Renaixement, fou una composició a menys veus que la resta de la missa, i durant el Barroc quasi sempre prengué la forma d’una ària Més endavant, els canvis de tempo o de caràcter foren els encarregats de diferenciar-lo del sanctus Els anglicans, que l’havien exclòs del seu …

En les societats primitives i en algunes d’alta cultura, la música de dansa tenia significats màgics i pertanyia al ritu litúrgic A Grècia i a Roma les danses formaven part de les representacions dramàtiques durant l’edat mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses Algunes danses populars eren executades a les esglésies n'hi havia de reservades a la clerecia Els únics exemples musicals de danses eclesiàsiques són al Llibre Vermell de Montserrat, on hi ha cants i danses sagrades dels pelegrins amb notació del s XIV Com a herència del ritu…