Resultats de la cerca

Probablement deixeble del P Cererols a l’Escolania de Montserrat els anys 1665-71, el 17 de setembre d’aquest darrer any ingressà com a monjo al monestir Arpista molt destre, fou també mestre de l’Escolania 1705-15, compartint el càrrec amb el P Vicenç Pressiac i en substitució del P M López mentre aquest exercí d’organista a Valladolid Davant les pressions centralitzadores de la Congregació de Valladolid, a la qual pertanyia el monestir de Montserrat, defensà amb fermesa els drets tant dels monjos antics escolans com dels mateixos escolans que pertanyien a la Corona de Catalunya-Aragó,…

Fill de Joan Pere Cavaillé i Maria Francesca Coll, aprengué l’ofici del seu pare Uní els cognoms dels seus progenitors, amb els quals foren coneguts des d’aleshores els membres d’aquella família Amb l’esclat de la Revolució Francesa s’installà amb la seva família a Catalunya A disset anys s’encarregà dels orgues de Puigcerdà i de Sant Joan de les Abadesses Amb el seu pare, treballà a Santa Maria del Mar i a l’església de la Mercè, a Barcelona 1797 Havent acabat el de Castelló d’Empúries 1805, marxà a Montpeller, on restaurà el de Saint-Pierre 1807, i més tard reparà el de la seu de Carcassona…

Construí l’orgue de Puigcerdà 1788 i el de Sant Joan de les Abadesses, i collaborà amb el seu pare a Santa Maria del Mar i l’església de la Mercè 1797 de Barcelona, i a Castelló d’Empúries 1805 El 1807 s’establí a Montpeller, on restaurà l’orgue de l’església de Sant Pere, i més tard, el de la seu de Carcassona Feu obra nova a la catedral de Vic, i treballà a Lleida 1818, Navarra i El Escorial 1820 Installat de nou a Tolosa 1822, restaurà els orgues de Nimes i Galhac 1824 Es traslladà a París, on s’associà amb el seu fill Aristides, amb qui refeu l’orgue de la seu de Perpinyà 1850

Com a exemple d’aquest tipus de banda cal destacar els Petits violons du roi o els 24 Violons du roi , més coneguts com la Grande Bande del rei Lluís XIV

Fou professor al conservatori de París Compongué 39 òperes, entre les quals cal esmentar Le postillon de Longjumeau 1836, Si j'étais roi 1852 i el ballet Giselle 1841

Estudià al Conservatori de París i guanyà el Premi de Roma 1919 Autor de música d’estil impressionista, compongué òperes Le roi d’Yvetot , 1928, ballets Le chevalier errant , 1935, música orquestral, música de cambra, etc

Vida La seva mare, filla d’un cantant de l’Òpera de París i germana d’un organista, l’instruí musicalment quan era un infant Léo entrà al Conservatori de París pels volts del 1847, on estudià amb Tariot, F Benoist i A Adam, l’estil del qual el marcà profundament Tot i guanyar un premi de solfeig, mai optà al cobejat Premi de Roma de composició A disset anys era organista de Saint Pierre de Chaillot i acompanyant al Théâtre-Lyrique Fou cap a aquest segon vessant vers el qual acabà inclinant les seves preferències, tot i que treballà com a organista fins a l’edat de trenta-cinc anys El seu…

Entrà al servei de Lluís XIV de França, a Versalles 1683, i Lluís XV el creà cavaller de Saint-Michel 1722 Fou autor de grans motets de vasta concepció polifònica Te Deum , 1684 De profundis , 1689 Exaltabo te, Domine , 1704, de ballets i d’un gran nombre de peces de concert per a la cort, agrupades amb el títol de Symphonies pour les soupers du roi

La seva producció neoclàssica és molt influïda per Hans Pfitzner, Carl Orff i Paul Hindemith Compositor teatral, féu moltes òperes basades en clàssics de la literatura Die Zauberinsel ‘L’illa màgica’, 1942, Raskolnikov 1947, Titus Feuerfuchs 1957, Séraphine 1960, Le Fantôme de Canterville 1965, Madame Bovary 1967, Le roi Béranger 1985 És autor de tres concerts per a piano, dos concerts per a violoncel, la cantata Gloria 1991, etc

Fou compositor de cambra de Lluís XV de França, i del 1730 al 1756 fou un dels violons du roi Des del 1739 dirigí l’orquestra de l’Opéra, i fou director d’aquest teatre del 1757 al 1766 En collaboració amb François Rebel escriví cantates, ballets i unes deu òperes, la més cèlebre de les quals fou Pyrame et Thisbé 1726 El seu germà Louis Francoeur París 1692 — 1745 també fou violinista i compositor