Resultats de la cerca

Enginyer de mines, fou ordenat de sacerdot el 1826 Posteriorment abandonà el sacerdoci per conviccions polítiques Es dedicà a l’ensenyament del cant a alumnes adults, primer a París i després per tot Anglaterra El 1841 publicà Singing for the Million , un llibre de text per a les seves classes Comptà amb el suport dels ciutadans més influents de l’època, i escriví Music and Education , publicat a Edimburg el 1848, per a aconseguir l’ajut de les autoritats escoceses El seu sistema es basà en el Tonic sol-fa Exercí una gran influència en el moviment musical amateur de les illes…

Destinat al sacerdoci, quan encara era un nen començà a cantar en els drames que els jesuïtes organitzaven al seu collegi de Bonn El 1736 anà a Munic, on treballà al servei del príncep elector de Colònia i estudià cant, i l’any següent, a Bolonya, per ampliar els seus coneixements Durant el període 1742-52 actuà en diversos teatres europeus El 1753 era al servei de la cort portuguesa a Lisboa i el 1755 es traslladà a Madrid Abandonà la Península Ibèrica el 1759 per anar a Nàpols Durant els anys seixanta fou un dels cantants més importants d’Itàlia i el 1770 entrà al servei de…

Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama…

Abandonà el sacerdoci i treballà en feines diverses, entre les quals l’ensenyament D’inicis tardans, s’introduí en el món de la cançó de la mà d’ Ovidi Montllor Els seus primers recitals daten del 1975 i el 1976 es presentà oficialment al Teatre Micalet de València Des d’aleshores ha cantat arreu del País Valencià, Catalunya, París, Madrid, Itàlia i Sevilla Autor de més de vuitanta cançons en les quals alterna la reivindicació, el to popular i satíric, la crítica i els temes amorosos, ha musicat també poemes de Vicent Andrés Estellés , Miquel Martí i Pol  i altres poetes L’any…

Vida Fou el primer gran mestre de l’oratori italià del segle XVII, i establí les bases de l’oratori com a gènere musical Ingressà com a cantor a la catedral de Tívoli, on més tard ocupà el càrrec d’organista El 1628 esdevingué mestre de capella de la catedral d’Assís, i l’any següent es traslladà a Roma, on exercí de mestre de capella de Sant Apollinar del Collegio Germanico, una institució encarregada de formar monjos jesuïtes que posteriorment eren enviats als països del nord d’Europa Aquest fet afavorí la difusió de la música de Carissimi arreu del continent El 1637 rebé els ordes propis…

Vida La seva contribució a l’estil musical, la tècnica violinística i la pràctica de l’orquestració són substancials Fou pioner en la concepció de la música programàtica i establí les bases del concert barroc Compongué una gran quantitat de música vocal, com ara òperes i altres obres escèniques, cantates i música religiosa, inclosos tres oratoris Antonio Vivaldi fou el més gran de sis germans i s’inicià en la música amb el seu pare, que li ensenyà a tocar el violí i a qui substituí com a intèrpret d’aquest instrument en l’orquestra de Sant Marc A partir del 1693 es formà com a sacerdot, i en…