Resultats de la cerca

Fou fundat a Palma el 1898 per A Noguera, J Alcover, M dels Sants Oliver i G Alomar En l’àmbit musical defensà el simfonisme i la música de cambra El wagnerisme, el polifonisme i el nacionalisme esdevingueren els seus eixos estètics, i la música de cambra i per a piano foren els protagonistes de nombroses vetllades musicals Sovint s’hi realitzaren audicions d’obres simfòniques mitjançant un fonògraf o interpretant reduccions a dos pianos Hi actuaren A Noguera, J Marqués, M Crickboom, J Ainaud, P Casals, E Granados, M Pichart i L Moreau, entre d’altres El 1903 el Saló…

Funcionà com a secció filharmònica del Cercle Mallorquí de Palma, i hi prengueren part, entre altres, JAlcover, Mdels Sants Oliver, JLEstelrich i sobretot ANoguera, que en fou el veritable mantenidor Situada en els baixos de la redacció de La Última Hora , organitzà molts concerts —cal destacar e del maig del 1894 a les coves d’Artà, amb Albéniz, Uetam, JLamote de Grignon, etc — Tot i el caràcter minoritari, gaudí d’una certa popularitat juntament amb la tertúlia dominical de JAlcover

Fou el primer lutier de l’Escola de Brescia i en aquesta ciutat s’inicià en la construcció de llaüts, concretament al taller del lutier Girolamo da Virchi, amb qui va aprendre l’ofici, i l’any 1580 ja figurava censat en el registre com a artifice d’instrumenti musicali Construí les primeres violes de quatre cordes, que foren una novetat, ja que llavors no hi havia una unitat de criteris i se’n feien de cinc i de set segons el gust de qui les encarregava Alguns autors el consideren l’inventor del violí, tot i que els seus instruments eren de factura molt basta De Gasparo da Salò es conserven…

El terme no és coincident amb el concepte de la hausmusik , perquè aquesta darrera es limitava a les obres íntimes, i tenia un origen anterior Sovint s’atribueix a la música de saló una qualitat estètica menor, pel fet d’incloure obres de característiques tècniques simples i sense pretensions concebudes per a un consum immediat a partir de les publicacions musicals del segle XIX De fet, caldria distingir dos tipus de repertori, ja que els concerts als salons privats tingueren una importància cabdal durant la primera meitat del XIX un repertori de major qualitat concebut per als salons, i un…

Germà de Conrad Saló i Ramell Estudià música a l’Escolania de Montserrat 1913-14 i amb el seu pare, el concertista i cornetista Martí Saló i Parals En 1923-61 fou trompeta de La Principal de la Bisbal i en 1947-61 visqué fora de l’Estat espanyol Escriví obres simfòniques amb llenguatge dodecafònic i nombroses sardanes, entre les quals El bruel de Pals , Tramuntanada , A saltar , Pastoral i Tardorenca

Format a l’ Escolania de Montserrat 1913-22, fou alumne d’ Enric Casals i Defilló i Blai Net i Sunyer Entrà a formar part de la cobla orquestra La Principal de la Bisbal 1923, com a segon fiscorn cobla i violí i piano orquestra al costat del seu pare, Martí Saló, el seu germà Emili i el seu cosí germà Enric Barnosell, de la qual esdevingué director del 1935 al 1977, elevant-ne el nivell notablement Deixà escrites unes setanta sardanes, entre les quals destaquen Els ocells et canten , Solemnitat , Benvolença a la Bisbal , Millenari , Confidència , Cara i Creu , Els ocells et canten , Sol de…

Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants efectes d’…

L’any 1914 entrà a formar part de la Cobla la Principal de la Bisbal, on romangué fins l’any 1939 Considerat el millor solista d’aquest instrument, estrenà sardanes especialment compostes per a ell Fou autor de diverses obres sardanístiques en què inclogué destacats fragments solístics per a tible, entre les quals destaquen Record o Victoriana

Del 1914 al 1939 formà part de la cobla la Principal de la Bisbal, i durant anys fou considerat el millor solista de l’instrument Compongué diverses sardanes amb bells solos per a tible com Record , Victoriosa , etc

Germà de Conrad, fou deixeble de JM Soler i escolà a Montserrat 1913-14 Amplià els seus estudis per correspondència amb el compositor francès MJ Canteloube, segons la línea de la Schola Cantorum de París, mentre era intèrpret de trom peta a La Principal de la Bisbal 1923-40 Posteriorment, establert a l’estranger 1947-61, continuà la seva tasca com a compositor La seva obra ha tingut ressò principalment en l’àmbit de la música de cobla, si bé el seu estil, adaptat als gèneres per als quals compongué, oscillà entre diversos llenguatges Així, en les sardanes més populars, com A saltar , El…