Resultats de la cerca

Fou escolà de Montserrat des del 1900 i es formà musicalment amb Manuel Guzmán Professà l’any 1909 i amplià els seus coneixements amb Anselm Ferrer Des del 1924 fou organista del monestir, càrrec que deixà per motius de salut el 1935 Autor d’obres per a instruments de teclat i composicions vocals També fou crític musical

Estudià amb el seu pare, violinista, i, a París, amb Halévy composició i IFLefébure-Wély orgue S'establí a Perpinyà, on fou professor del conservatori i organista de la catedral de Sant Joan 1839-1901 Deixà música religiosa, com una Missa de rèquiem a gran orquestra, dos Stabat Mater , etc, òperes com Gerardo i Velleda —que després d’un èxit sorollós al Teatre Municipal de Perpinyà fou estrenada a París—, òperes còmiques i música d’inspiració local, com l’himne Retour à Banyuls i Salut au Roussillon

Fill del també compositor Johann Cristoph Toeschi, estigué, com el seu pare, al servei de la cort de Munic La seva mala salut feu que el 1789, després de nou anys en el seu càrrec, es veiés obligat a abandonar-lo El 1801 fou nomenat compositor de cambra del regne de Baviera Entre les seves obres hi ha simfonies, concerts, ballets i danses La seva música està vinculada a l’Escola de Mannheim, en el desenvolupament de la qual tingueren un paper destacat els membres de la seva família

Vida Fill d’un conseller del rei, estudià dret per indicació paterna Forjà els seus estudis musicals al Collège de Toulouse, i rebé lliçons de composició d’Honoré Langlé El 1798 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Música Sueca, i el 1804, cavaller de la Legió d’Honor A Versalles estigué al servei del comte d’Artois Estrenà les primeres òperes sota la protecció de Maria Antonieta, i més tard, de l’emperador Napoleó Tingué un notable èxit i ressò arreu d’Europa com a compositor d’una seixantena d' opéras comiques una de les que tingué major èxit fou Nina, ou La folle par amour 1786 En la seva…

Inicià estudis a Montserrat com a escolà, on coincidí amb Baltasar Simó Saldoni Tingué com a professors Francesc Sampere i, més tard, Josep Rosés, tots dos mestres de capella de Santa Maria del Pi de Barcelona El 1826 guanyà la plaça de mestre de capella a la catedral de Lleida, en substitució de Josep Méndez Allí desenvolupà una intensa tasca compositiva, tota de música religiosa, la qual fou considerada de gran originalitat en el seu temps El seu matrimoni amb una noia de la societat burgesa de Lleida i algunes complicacions de salut l’obligaren, el 1832, a renunciar el càrrec…

El 1554 succeí a Johann Walter com a mestre de capella a Dresden, càrrec que abandonà el 1568 per problemes de salut El seu lloc fou ocupat per Antonio Scandello, que ja feia alguns mesos que n’havia assumit les obligacions Le Maistre fou un compositor essencialment conservador i, a partir de la seva conversió al luteranisme, adoptà la tradició musical protestant de J Walter i G Rhau La seva producció és majoritàriament religiosa Compongué misses, motets, magníficats i cançons sacres que mostren, en general, la influència pròpia de l’estil holandès posterior al 1500 Les seves…

Creador d’un estil propi de copla, allunyat del folklorisme i compromès amb la problemàtica social andalusa, es dedicà professionalment a la cançó a partir del 1972 Gravà el primer disc, A duras penas , l’any 1975 Posteriorment enregistrà discos com A la luz de los cantares 1976, Crónicas granadinas 1978, De la luna y el sol 1980, Si estuvieran abiertas todas las puertas 1981, Cuadernos de coplas 1985, una de les fites culminants de la seva obra, Mestizo 1992 i Forma de ser 1994, entre d’altres Després d’una aturada professional per raons de salut, el 1996 publicà el disc El…

Inicià els seus estudis a Perusa i debutà el 1951 a Spoleto en el paper titular de l' Aïda , de Verdi Dos anys més tard interpretà el mateix paper a Verona, com també el de Leonora d' Il Trovatore , i molt aviat obtingué projecció internacional Actuà a Chicago amb Un ballo in maschera , Il Trovatore i Don Giovanni Substituí Maria Callas a Roma en unes memorables funcions de Norma , que parallelament representà a Nàpols Actuà al Gran Teatre del Liceu en òperes com ara Norma 1956, 1958 i Aïda 1958 Les anades i vingudes d’una ciutat a l’altra li minaren salut i veu, i després d’una…

Tocà en una banda de rhythm-and-blues , i a partir del 1951 ho feu amb Max Roach, amb qui enregistrà diversos temes El 1954 fou un dels fundadors dels Art Blakey’s Jazz Messengers, on romangué fins el 1956 Després gravà discos amb el seu nom, com ara Soul Station , i collaborà amb diversos músics, entre els quals cal destacar Miles Davis, durant el període 1961-62 Seguí tocant i gravant fins el 1970, any en què reduí l’activitat per motius de salut Amb un so i fraseig molt personals, Mobley fou un dels millors músics del hard-bop , i té un lloc destacat entre els saxofonistes…

Format al Conservatori Superior de Música de València, destacà ben aviat per la seva facilitat en l’aprenentatge del piano Fou deixeble del mestre Leopold Querol, i a disset anys realitzà el seu primer concert A partir d’aquí desenvolupà una doble carrera musical com a pianista i com a director de corals, per a les quals compongué la major part de la seva obra El 1942 fundà la Coral Polifònica Valenciana i fou director de l’Escola de Cants Folklòrics, un gènere molt present en la seva carrera El Virolai a la Mare de Déu de la Salut és una de les seves obres més populars dins el…