Resultats de la cerca

Deixeble d’Antonio Salieri, actuà com a mestre de música de la família Esterházy, càrrec que deixà per dedicar-se únicament a la composició, amb tota mena de privacions La seva extensa producció pot dividir-se en tres grans períodes El primer comprèn quartets de corda, com el del 1814 en si bemoll major, contemporani de la seva primera obra mestra el lied titulat Gretchen am Spinnrade ‘Margarideta a la filosa’ Aviat seguiren Erlkönig ‘El rei dels verns’, 1815 i Der Wanderer ‘El caminant’, 1816, a més de les sis primeres simfonies, influïdes per Mozart A la fi d’aquest any es dedicà a la forma…

Rebé les primeres classes del seu pare, mestre d’escola i aficionat a la música, i més tard estudià amb M Holzer, que també era professor de Franz El 1810 fou nomenat mestre adjunt de l’Orfenat d’Alsergrund a Viena, institució en la qual aconseguí la plaça de titular a partir del 1816 El 1851 esdevingué director de la Normalhauptschule En les composicions atribuïdes a Ferdinand Schubert es fa molt difícil determinar quina part és obra seva i quina part pertany al seu germà, i fins on arriba la collaboració de Franz, el qual fins i tot li cedí algunes obres seves per tal que…

Vida Franz Schubert fou el quart fill d’un mestre d’escola establert al barri vienès de Himmelpfortgrund A sis anys, començà a estudiar a l’escola del seu pare, del qual també rebia classes de violí, mentre el germà gran, Ignaz, li ensenyava a tocar el piano Els seus dots musicals molt per sobre del normal començaren a fer-se evidents i esdevingué alumne de Michael Holzer, organista de Liechtental Segons Ferdinand, un germà de Schubert, Holzer comentà "Sempre que li vull ensenyar alguna cosa nova, ja la sap" En aquell temps Franz ja escrivia les seves primeres obres, i quan es presentà a les…

No hi ha gaires motius per a pensar que aquestes peces formin un cicle coherent Són, més aviat, un recull d’obres compostes en diferents períodes i algunes d’elles, fins i tot, publicades individualment amb anterioritat Després de Schubert, l’opus 7 d’IJ Paderewski i l’opus 16 de S Rakhmaninov són, probablement, els únics exemples de moments musicals

Estudià història amb E Hanslick i teoria de la música amb G Nottebohm a la Universitat de Viena Des del 1879 establí una gran amistat amb Brahms, del qual posteriorment esdevingué escrivent Fou director dels arxius de la Societat dels Amics de la Música, director d’orquestra el 1892, professor de música al conservatori i corresponsal a Viena del "Musical Times" Destacà en la investigació sobre músics, especialment F Schubert i L van Beethoven S’ocupà de la supervisió de la primera edició crítica completa de l’obra de Schubert Leipzig, 1884-97, amb la qual obtingué el…

Biografia Nascut en una família de llarga tradició musical, el 1942 ingressà a la Berliner Musik Akademie, però l’any següent fou mobilitzat Presoner a Itàlia a la fi de la Segona Guerra Mundial, posteriorment amplià estudis a Berlín i debutà el 1947 en la substitució d’un solista per al Requiem Alemany de Johannes Brahms Poc després, el mateix any, féu el seu primer recital a Leipzig El 1949 fou nomenat primer baríton de l’Òpera de Berlín, on debutà en Don Carlo de Giuseppe Verdi El 1948 feu la seva primera interpretació pública del cicle Viatge d’hivern , de Franz Schubert ,…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, Anton Lachner, que era organista El 1822 anà a Munic, on es guanyà la vida com a organista i professor de música, i l’any següent es traslladà a Viena per ocupar la plaça d’organista a l’església luterana Parallelament continuà la seva formació amb Simon Sechter Fou a la capital austríaca on entrà en contacte amb L van Beethoven i establí una sòlida amistat amb F Schubert L’any 1829 fou nomenat director del Kärtnertor-Theater El 1834 se n’anà a Berlín, on aspirava a dirigir el Teatre d’Òpera, però la plaça fou concedida a un altre…

En són exemples la d' Egmont , de Beethoven, i la de Rosamunda , de Schubert

Fou conreada especialment pels pianistes compositors del s XIX, com Liszt, Schubert, Chopin i Fauré

Estudià literatura i història de l’art a les universitats de Viena i de Graz A partir del 1908 exercí com a crític de "Die Zeit" i poc després entrà com a assistent a l’Institut d’Història de l’Art de la Universitat de Viena, on romangué fins el 1912 Fou llibreter durant uns quants anys i, entre el 1926 i el 1935, bibliotecari de la collecció Anthony van Hoboken, a Viena El 1939 es veié obligat a emigrar a Anglaterra i s’establí a Cambridge El 1947 obtingué la nacionalitat britànica, però quatre anys més tard retornà a Viena S’especialitzà en la música dels autors vienesos i arribà a…