Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
popurri
Música
Composició formada per un seguit de melodies o motius melòdics extrets d’altres obres.
Molts cops, els diversos fragments es lliguen entre ells mitjançant breus passatges modulants El seu nom prové de l’expressió francesa pot-pourri , la qual tradueix al seu torn la castellana olla podrida escudella Tot i que la primera obra a què s’aplicà el terme pertany al segle XVII Pot poury burlesque , París, 1649, fou cap al segle XIX que el popurri esdevingué una forma popular, amb transcripcions o elaboracions per a piano o conjunt instrumental amb piano de motius procedents majoritàriament de l’òpera La Marche et réminiscences pour mon dernier voyage , de G Rossini, és un exemple de…
sèrie
Música
Seguit d’elements musicals (generalment notes) que se succeeixen els uns als altres relacionats d’alguna manera entre ells.
En la música dodecatònica dodecatonisme una sèrie és una successió de dotze notes diferents, les dotze notes de l’escala cromàtica, que se segueixen sense repetició, segons l’ordre fixat pel compositor, i que, subjectes a diversos tipus de transposicions i transformacions, serveixen de base per a la composició d’una obra En la música serial, i sobretot en la que s’emmarca en el corrent anomenat serialisme integral serialisme , les sèries poden estar constituïdes per elements dinàmics, tímbrics, valors rítmics, etc També es coneix amb el nom de sèrie la presentació d’un sistema1 musical…
descendent
Música
Dit de l’interval o del seguit d’intervals (escala, arpegi, fragment melòdic) en què qualsevol so és més greu que l’anterior.
grave
Música
Nom que hom aplica a alguns moviments lents d’una sonata, d’una simfonia, etc.
En la música francesa dels ss XVII i XVIII solia ésser-ho el principi del primer moviment, seguit d’un allegro També ho és sovint en les simfonies de Haydn
dump
Música
Tipus de peça instrumental per a llaüt o tecla conreada a Anglaterra entre el 1540 i el 1640, aproximadament, de la qual es conserven una vintena d’exemples majoritàriament anònims.
A grans trets consisteix en un seguit de variacions sobre un basso ostinato harmonitzat d’una manera molt simple alternança tònica-dominant, sovint manllevat d’entre els típics de la romanesca
plagal
Música
Adjectiu que s’aplica -per oposició a autèntic- a les cadències harmòniques conclusives en les quals l’acord de subdominant precedeix el de tònica (cadència plagal), i als modes gregorians (mode) l'àmbit dels quals comprèn l’octava que va de la 4a inferior a la seva nota finalis a la seva 5a superior.
Els modes plagals solien anomenar-se amb el prefix hipo- seguit del nom del mode autèntic per exemple, mode hipodòric Pot ser aplicable, per extensió, a l’àmbit d’octava de dominant a dominant d’una melodia tonal
martelé
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a atacar la nota amb un fort i breu impuls de l’arc sobre la corda i, immediatament, anul·lar la pressió.
Normalment s’efectua a la zona superior de l’arc entre la meitat i la punta, però pot realitzar-se també a la resta Dona com a resultat un seguit de notes articulades staccato clarament accentuades com petits sforzandi
jazz-band
Música
Expressió en desús que designa un conjunt instrumental de jazz, especialment dels estils Nova Orleans i Dixieland.
Fins aproximadament el 1960, als Països Catalans, l’expressió "un o el jazz-band " feia referència a la bateria, atès que a partir de la dècada del 1920 s’associà aquest llavors nou instrument a la llegenda que apareixia pintada sobre la membrana anterior del bombo amb el nom de la banda seguit de " jazz-band "
La sardana de les monges
Música
Composició per a veus mixtes, d’Enric Morera, sobre un poema d’Àngel Guimerà.
Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons L’Orfeó Català en féu una creació memorable La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia Les altres cobles hi han afegit la part del trombó