Resultats de la cerca

Vida Músic autodidacte, mantingué relacions epistolars amb GB Martini durant els anys 1759-62 sense ser-ne alumne Considerat un concertista de notable virtuosisme, del 1758 al 1774 fou violinista a la cort de Stuttgart, i al mateix temps realitzà concerts en diverses ciutats europees, com Viena 1763 o París Concerts spirituels, 1764 El 1771 acompanyà Mozart en una part del seu viatge per Itàlia Entre el 1774 i el 1783 s’estigué a Peterburg a la cort de Caterina II, sense deixar, però, d’oferir nombrosos concerts a tot Europa Quan abandonà Peterburg, primer es traslladà a Londres 1785 i…

Vida D’origen humil, realitzà la seva formació musical primer a l’església de Walcourt, després a Maubege i finalment a Anvers El 1751 anà a París, on fou deixeble de JPh Rameau En aquesta ciutat fou director de l’orquestra particular del mecenes La Pouplinière fins el 1762, i compongué diverses simfonies per a aquesta formació Entre el 1762 i el 1770 dirigí el teatre de Lluís Josep de Borbó príncep de Condé, a Chantilly El 1766 també serví com a ordinaire de la musique , a la casa de Louis-François de Bourbon, príncep de Conti Tot i que la seva producció instrumental no minvà, durant aquesta…

Estudià al conservatori de Florència, d’on fou professor 1931-67 En les primeres obres emprà el llenguatge diatònic amb Sei cori di Michelangelo 1933-36 assolí una expressió personal Una primera incursió en el camp dodecatònic fou Tre Laudi 1936-37 seguiren l’òpera Volo di notte 1940, basada en Vol de nuit de Saint-Exupéry, i els Canti di prigionia 1938-41 Adoptà totalment el dodecatonisme amb el cicle Liriche greche 1942-45 i amb l’òpera Il prigioniero 1949 Des d’aleshores emprà un estil webernià, com en Job 1950 i en els Canti di liberazione 1955, amb text de Heine

Format al Conservatori de Música de Namur, més tard es traslladà a Brusselles, on estudià composició amb R Moulaert i fuga amb J Jongen Prosseguí la seva educació amb P Gilson i J Absil a París Professor d’harmonia al Conservatori de Lieja a partir del 1947, les seves primeres obres denoten la influència directa de C Franck Amb el temps, però, quan conegué l’obra d’A Webern i I Stravinsky, el seu llenguatge, abans profusament melòdic, esdevingué més auster Durant els darrers anys de la seva vida experimentà amb la música aleatòria, com ho demostra la peça per a soprano i instruments Stèle…

Vida A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F Sarti, C Dall’Olio, LTorchi i G Martucci El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N Rimskij-Korsakov També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M Bruch Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà per dedicar-se…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu oncle Justus Quantz, i posteriorment estudià amb JA Fleischhack També rebé classes de clavicèmbal de JF Kiesewetter Entrà en contacte amb les obres de compositors de la generació precedent, com HIF von Biber, JJ Walther i A Corelli, i amb les d’autors contemporanis, entre ells A Vivaldi, GPh Telemann i JD Heinichen Es traslladà a Viena per estudiar contrapunt amb JD Zelenka, deixeble de JJ Fux El 1718 fou nomenat oboista a la capella de la cort d’August II de Polònia Entre el 1724 i el 1727 completà la seva formació a Itàlia, França i…

Fill d’un regidor nacionalista de la seva ciutat, de 1936 a 1937 visqué amagat amb la seva família arran de la victòria franquista Començà a estudiar medicina el 1953, i compaginà la professió de psiquiatre infantil, que exercí a la seva ciutat, amb l’activitat com a cantant Influït per la Nova Cançó , fou cofundador i un dels principals integrants de Ez dok amairu ‘No hi ha tretze’ 1965-1972, grup que encapçalà el moviment de recuperació i reivindicació de la llengua i el folklore bascs durant el franquisme A més de la interpretació del repertori popular, desenvolupà una línia experimental…

Vida Estudià a la Universitat de Leipzig entre els anys 1738 i 1741 i fou deixeble de JS Bach El 1741 estudià a Berlín amb JJ Quantz, flautista de la cort de Frederic el Gran El 1751, arran de l’èxit d' Il filosofo convinto in amore , fou nomenat compositor de la cort de Prússia Aquell mateix any es casà amb una soprano de la companyia de la cort, Benedetta Emilia Molteni A la mort de CH Graun, l’any 1759, assumí les funcions de director de l’òpera reial, en un moment en què la guerra dels Set Anys perjudicava les activitats operístiques de la cort La part més important de la seva obra com a…

Vida Des del 1679 serví com a músic a la cort de Rudolstadt, on ocupà el càrrec de mestre de capella entre el 1681 i el 1714 Des d’aquest lloc, tingué destacats èxits que li proporcionaren fama com a compositor i contribuí a elevar la importància de Rudolstadt com a centre d’activitat musical a Turíngia Mantingué estretes relacions personals i professionals amb Johann Philipp Krieger, mestre de capella de la cort de Weissenfels Saxònia El 1705 dirigí la seva pròpia música, composta expressament per a la cerimònia d’homenatge a l’emperador Josep I a Mühlhausen de Turíngia Durant els darrers…

JS Bach Oratori de Nadal , BWV 248, I-5, coral Wie soll ich dich empfangen © Fototecacat/ Jesús Alises El naixement de la forma del coral, tal com s’entengué al moment de l’adveniment de la Reforma, no es pot explicar sense tenir en compte la immediata tradició de l’església germanoromana i la mateixa figura de M Luter En la tradició alemanya anterior a la Reforma, el terme coral choral , en alemany significava ‘cant pla’ cantus choralis i més concretament s’aplicava al moment en què es cantava a més d’una veu concentus Luter agafà gran part d’aquests himnes i els traduí i adaptà a l’…