Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Percussions de Barcelona
Música
Formació instrumental catalana de percussionistes.
Fou fundada el 1978 per Xavier Joaquín, professor de percussió del Conservatori de Música de Barcelona, amb un grup d’alumnes L’any 1979 Percussions de Barcelona fou seleccionada com a representant de l’Estat espanyol al XXX Congrés Internacional de Joventuts Musicals, celebrat a Zagreb A partir d’aleshores ha actuat molt freqüentment a Espanya, França i Alemanya i ha participat en diversos festivals internacionals Nombrosos compositors catalans han contribuït a crear un extens repertori per a aquest grup Dirigida per X Joaquín fins a la seva mort, el 1996, d’ençà d’aquest any un…
Josep Maria Ruera i Pinart
Música
Compositor.
Deixeble d’Enric Morera i de Joan Baptista Lambert En la seva producció es destaquen les sardanes La Verge catalana i La competència , escrita per a tres cobles el Quartet de corda 1929, Tres moviments simfònics que fou seleccionada per estrenar-la al congrés de la Societat Internacional de Música Contemporània, a Barcelona, l’any 1936 i un Poema montserratí 1947, escrit per a les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat Dirigí l’Escola Municipal de Música de Granollers Entre la seva producció cal destacar també el conjunt de poemes simfònics per a orquestra i…
afinador electrònic
Música
Aparell que ajuda a afinar els instruments musicals, utilitzat per instrumentistes, afinadors professionals o constructors d’instruments.
Consta generalment d’un micròfon que capta el so de l’element sonor corda, tub, etc, un oscillador patró, un element visualitzador, un selector de la nota que cal afinar i un altaveu que pot emetre la nota seleccionada L’oscillador patró es basa en un cristall de quars, i per divisió de la freqüència patró són obtingudes les freqüències de les notes L’element visualitzador, que pot ser una agulla, una pantalla numèrica o un visualitzador de batements, indica la freqüència o la diferència de freqüències respecte a la nota patró i, per tant, permet saber en quin sentit s’ha de…
Dulce Pontes
Música
Cantant portuguesa, de nom complet Dulce José Silva Pontes.
Estudià música al Conservatori de Lisboa i també seguí cursos de dansa contemporània S'inicià com a cantant i artista el 1988 i participà en espectacles musicals diversos en teatre i televisió El 1991 fou seleccionada per a participar en el Festival d’Eurovisió, cosa que contribuí força a la seva popularitat L’any següent enregistrà el primer disc, Lusitana , de registre bàsicament pop El següent, Lágrimas 1993, la consagrà com la principal renovadora del fado , gènere al qual s’ha mantingut fidel, si bé adaptant-hi influències contemporànies Actualment és la cantant portuguesa…
Edita Gruberova
Música
Soprano eslovaca.
Es formà musicalment al conservatori de la seva ciutat natal i després amplià els estudis a Praga i Viena El 1968 debutà a l’Òpera Nacional de Bratislava amb El barber de Sevilla , representant el paper de Rosina, i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena com a Reina de la Nit de La flauta màgica , paper gràcies al qual començà a ser reconeguda com una de les millors sopranos líriques lleugeres de la seva generació Contractada a partir del 1970 per l’Òpera de Viena, aviat fou aplaudida a la Metropolitan Opera House de Nova York i al Festival de Salzburg, ciutat aquesta darrera on es…
,
Galina Višnevskaja
Música
Soprano russa.
Visqué una infantesa i una adolescència molt difícils, marcades per un trencament familiar traumàtic i per les dificultats econòmiques Estudià música a la seva ciutat natal amb V Garina El 1944 fou contractada per una companyia teatral que actuava per als soldats L’any 1951 començà estudis acadèmics de cant, que hagué d’interrompre en contreure la tuberculosi Tanmateix, l’any següent fou seleccionada per a cantar al Teatre Bol’šoj de Moscou, on el 1953 debutà a Eugeni Oneguin , de Čajkovskij L’any 1955 es casà amb el violoncellista Mstislav Rostropovič i, com a ell, les…
,
Joaquim Serra i Corominas
Música
Compositor i pianista català.
Vida S’inicià en la música a Figueres a través del mètode Dalcroze, com a alumne de l’acadèmia creada pel seu pare, Josep Serra i Bonal, i la seva tia, M Àngels Corominas El 1915 la família es trasllàdà a Barcelona, i el 1916 Joaquim ingressà en l’Escola Municipal de Música, on fou deixeble de Ll Millet i, més tard, d’E Morera També rebé algunes classes de violí i una notable influència, en el camp compositiu, d’E Toldrà A catorze anys compongué la sardana La primera volada , i fins el 1926 tota la seva producció s’inscriví en els gèneres de cobla i lied Esdevingué el compositor més jove…