Resultats de la cerca

El títol original, en alemany, és Lieder ohne Worte L’origen d’aquesta denominació es pot trobar en el caràcter marcadament melòdic de les obres, proper a la tessitura i l’estil que el mateix compositor emprà a les seves cançons La seva estructura és lliure

Els qui tenen oïda absoluta poden reproduir, reconèixer i anomenar qualsevol so sense comparar-lo amb un altre de conegut perquè recorden l’altura absoluta de tots els sons Aquesta aptitud és present de vegades en els músics, lligada a l’estudi i la pràctica d’un instrument Hi ha diferents graus d’oïda absoluta, des de la capacitat d’identificar un so produït amb qualsevol timbre i registre fins a la possibilitat de reconèixer tan sols alguns instruments en determinats registres Els investigadors no acaben de posar-se d’acord sobre l’origen d’aquesta capacitat, que sembla estar…

Aquesta denominació s’utilitza habitualment per a establir una doble categorització en la formació de les escales pentatòniques, sobretot en els corrents anglosaxons que entenen la definició de l’escala de manera quantitativa, és a dir, com a sumatori de les altures diferents presents en la línia melòdica Els corrents europeus no consideren tan vàlida aquesta divisió, atesa la seva concepció clàssica Riemann del pentatonisme definit sense semitons, la qual cosa els porta a interpretar les escales pentatòniques hemitòniques com a tipus d’un pentatonisme complex C Brailoiu en el…

Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més tard, sense…

Ocasionalment es pot referir a un moviment o a una part d’aquest, si reuneix les característiques anteriors Sense cap mena de dubte, el septet més cèlebre de la història de la música és el Septimí , opus 20, de L van Beethoven, per a clarinet, fagot, trompa, violí, viola, violoncel i contrabaix, compost els anys 1799-1800, amb una versió per a trio amb violí o clarinet, violoncel i piano opus 38 feta pel mateix compositor els anys 1802-03 L’alternativa violí/ clarinet és probable que vingui també del mateix Beethoven es conserva el manuscrit de la part de violí Altres septets…

La caixa, en forma de mitja pera, és unida a un mànec de llargada variable, segons els diferents tipus que se n'han derivat El claviller forma amb el mànec un angle que pot arribar a ésser de 90° Les cordes, habitualment cinc de dobles i una de senzilla la prima , són pinçades És d’origen oriental i fou molt emprat als s XV-XVII, però posteriorment caigué en desús Una varietat més grossa és l'arxillaüt

Aquest terme fou usat ja en la música francesa per a clavecí del segle XVIII Beethoven n’escriví tres sèries per a piano que serviren de model a compositors posteriors També n’escriviren Antonín Dvorák, Jean Sibelius i Anton Webern, entre d’altres

Equival a un accent dinàmic S’abrevia sf o sfz De vegades s’especifica més el matís usant el terme sforzando piano sfp, que indica que s’ha de partir d’una intensitat fluixa, o sforzando forte sff, que especifica que cal partir d’una sonoritat forta L’efecte de sforzando comença i acaba en la mateixa nota sense fer cap canvi d’intensitat mentre dura el so Alguns teòrics, però, l’associen al fortepiano i l’indiquen també amb un petit angle que es tanca, al damunt o a sota de la nota