Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
ABBA
Música
Grup de pop creat a Suècia el 1973 i dissolt el 1982.
Format pels matrimonis Bjorn Ulvaeus veu i teclat i Agnetha Fältstkog veu, i Benny Anderson veu i guitarra i Anni-Frid Lyngstad veu, tots quatre ja eren coneguts per separat al seu país El nom del grup és un palíndrom format per les inicials dels seus propis noms Es van fer famosos ràpidament a Europa a partir del triomf al Festival d’Eurovisió del 1974, amb el tema Waterloo El seu repertori era melòdic i foren capdavanters en la realització de videoclips Els divorcis de les dues parelles precipitaren el final del grup Posteriorment, els seus membres continuaren les respectives…
arqueter
Música
Persona que construeix arcs per a instruments.
Normalment, per bé que no necessàriament, arqueters i lutiers treballen per separat, cadascú en la seva especialitat Entre els arqueters més cèlebres cal mencionar François Tourte, considerat el creador de l’arc modern, que perfeccionà el sistema de cargol per a tensar les cerres, i que establí les formes i mides definitives dels arcs de violí, viola i violoncel
Modern Jazz Quartet
Música
Grup de jazz nord-americà fundat l’any 1951 i compost per John Lewis (piano i director), Milt Jackson (vibràfon), Percy Heath (baix) i Kenny Clarke, inicialment, i Connie Kay a partir del 1955 (bateria).
El grup començà a actuar regularment l’any 1954 i gràcies a les gires internacionals i als enregistraments adquirí molt aviat una gran reputació L’any 1974 el grup es dissolgué i els seus membres continuaren les seves carreres per separat No obstant això, ocasionalment es reuneixen per participar en petites gires i concerts Considerada una de les petites bandes de jazz més importants de la història, el seu estil podria definir-se com un mostra conservadora de bop , altrament dit cool Destaquen dins del grup la figura de John Lewis com a compositor i director i la de Milt Jackson…
Ruckers
Música
Nissaga activa a Anvers des de l’últim quart del segle XVI fins a mitjan segle XVII que liderà l’escola flamenca de construcció del clavicèmbal.
El seu fundador fou Hans Ruckers, nascut a Malines i mort a Anvers el 1598 La característica escola flamenca de construcció, basada en la solidesa de la caixa de ressonància i la recerca d’un so més prolongat i de gran riquesa harmònica, arribà a la perfecció amb els seus fills Hans Johannes i Andreas 1579-1652, que treballaren plegats fins el 1608 i posteriorment per separat Alguns dels seus instruments, ja considerats modèlics a la seva època, foren els primers a posseir un doble teclat Si bé la funció originària dels dos teclats era la de la transposició, en les generacions…
benedictus
Música
Aclamació que constitueix la segona part del sanctus i que comença, en llatí, amb els mots Benedictus qui venit in nomine Domini ('Beneït el qui ve en nom del Senyor'; Mateu 21,9) i conclou amb la repetició de l’hosanna del sanctus.
Aclamació del poble a l’entrada de Jesús a Jerusalem, fou introduït en la litúrgia romana cap al segle VII, i s’afegí al sanctus i a l' hosanna probablement per influència galla Fins fa poc, en la missa anava separat del sanctus per la consagració, i musicalment sol rebre un tracte clarament diferenciat d’aquest Al Renaixement, fou una composició a menys veus que la resta de la missa, i durant el Barroc quasi sempre prengué la forma d’una ària Més endavant, els canvis de tempo o de caràcter foren els encarregats de diferenciar-lo del sanctus Els anglicans, que l’havien exclòs…
Pau Rossell
Música
Orguener i sacerdot dominic d’origen incert.
Representant de l’orgue gòtic català, fou admirat per les seves obres Entre els instruments construïts durant la seva única etapa documentada 1479-93 destaquen el del convent dels franciscans menors de Sant Antoni de Barcelona i el que començà a la seu de Girona De l’orgue barceloní cal remarcar que el tub major era de quinze pams, entonat en fa, i que es tractava d’un gran orgue d’ala -precursor immediat del de castells-, on ja s’iniciava la descomposició del gran Blockwerk gòtic mitjançant uns tirants registres que permetien de fer sonar per separat flautes i mixtura Es…
Trio de Barcelona
Música
Grup de cambra català.
Fundat a Barcelona el 1981, es dissolgué el 1993 després d’haver destacat com un dels més notables grups de cambra del país Estrenà diver-ses obres d’autors contemporanis, fet que compaginà amb la interpretació d’autors clàssics i romàntics, com ara WA Mozart, L van Beethoven i J Brahms Els seus membres foren el violinista Gerard Claret, el violoncellista Lluís Claret i el pianista Albert Giménez Atenelle Feu diversos enregistraments, entre els quals destaca la versió realitzada l’any 1989 del Triple concert de L van Beethoven, amb l’English Chamber Orchestra i sota la direcció d’Edmon…
particel·la
Música
Partitura, per separat, de la part de cadascun dels instruments o grups que formen una obra musical.
Els instruments que interpreten aquesta obra tenen una melodia determinada, que en la partitura per a orquestra està escrita entre les corresponents a altres instruments, però que en la particella apareix sola En una orquestra, cada intèrpret té la seva particella amb tot, en el cas que més d’un instrument toqui la mateixa part, la particella és compartida per aquests músics, que se situen davant el mateix faristol
Grup de Folk
Música
Col·lectiu de cantautors catalans que es formà el 1967 i que compongué cançons inspirades en el folk dels EUA.
La formació durà només dos anys, durant els quals enregistrà dos discos, Festival Folk 1967 i Folk 2 1968, però va tenir una gran repercussió pel tipus de cançó i per la im-portància dels seus membres Pel Grup de Folk hi van passar des de Jaume Arnella, Jaume Sisa, Pau Riba i Jordi Pujol, fins a Xesco Boix, Els Tres Tambors, Falsterbo-3, Els Sapastres, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Albert i Jordi Batiste o Oriol Tramvia El seu objectiu era trencar amb la tradició de la cançó francesa d’Els Setze Jutges per mitjà d’una fórmula que adaptava temes folk nord-americans i, a més, creava…
afinador

Afinador de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cada un dels mecanismes propis d’alguns instruments musicals cordòfons i membranòfons que, accionats per l’intèrpret, permeten variar la tensió de les cordes o membranes per a modificar-ne l’afinació o el timbre.
Més en general, qualsevol mecanisme susceptible de modificar l’afinació parcial o general d’un instrument En els cordòfons, consisteixen en petites palanques, fixades al cordal, mogudes per un cargol de precisió que en tensar o afluixar la corda permeten ajustar-ne l’afinació amb més precisió i rapidesa que les clavilles , fins i tot en el mateix moment de l’execució musical En els membranòfons d’afinació determinada aquests mecanismes permeten ajustar la nota i fins i tot canviar-la Els procediments més antics consistien en una sèrie de cargols que fixaven el cercle de suport de la pell o…