Resultats de la cerca

Afectat de ceguesa a dos anys d’edat, es traslladà a Nova York, on fou descobert per Ch Mingus, amb el qual collaborà sovint Prosseguí una carrera independent, enregistrant i actuant amb petits grups, generalment dirigits per ell mateix És considerat un dels músics més creatius i originals del jazz modern per la seva inventiva extraordinària, que conjugava amb un gran sentit del blues És notable, així mateix, la seva utilització de variants poc usuals dels saxòfons soprano — manzello — i tenor — stritch —, i també de flautes, xiulets i una sirena, i l’habilitat per a tocar…

Estudià a l’Institut Musical de Varsòvia i completà els estudis a Berlín amb F Kiel El 1875 fou nomenat director de la Societat Coral Bodan de Constança, càrrec que ocupà fins el 1880 De nou a Varsòvia, impartí classes al conservatori 1888-1908 i el 1906 fou nomenat director de l’Òpera Exercí la crítica musical i treballà eficaçment en l’organització de concerts La música de Noskowski superà la tradició anterior i preparà el terreny per a l’esclat de la generació Jove Polònia De tota la seva producció destaca el poema simfònic Step 'L’estepa', 1896-97, però també són importants les seves…

El 1963 passà a formar part d’ Els Setze Jutges , després d’un recital a la Facultat de Dret, on debutà amb la cançó La sirena Del 1964 al 1970 gravà sis singles de cançons molt influïdes per Georges Brassens i aquest any publicà el primer elapé, Enric Barbat , amb cançons d’una sèrie de “recitals de butxaca" dirigits per Joan de Sagarra i acompanyat al baix per Jordi Clua El 1971 estrenà l’espectacle musical La iaia de l’Enric , amb text arranjat per Manuel Vázquez Montalbán , direcció artística de Mario Gas i escenografia de Fabià Puigserver i, el 1972, amb Guillermina Motta…

De molt jove viatjà per Europa formant part de grups que actuaven en locals d’Alemanya, Suècia i Dinamarca Posseïdor d’una veu greu molt característica i d’una imatge escènica franca i desimbolta, després de publicar un primer disc poc difós, Canta a la vila 1980, aconseguí la popularitat a Mallorca amb el disc  Càrritx i roses 1983, en el qual ja es manifesten els seus trets bàsics un lirisme planer, una gran habilitat de melodista —inspirat sovint pel folklore illenc— i un humor poc depurat però directe i efectiu Després d’ Illamor 1985, aconseguí l’èxit al Principat amb Mallorquins i…

Vida Estudià al Collegio San Sebastiano de Nàpols amb G Crescentini, G Furno i N Zingarelli, i s’hi diplomà el 1829 Després de l’èxit de les seves primeres òperes - La contesse villane 1829 i Costanza e Oringaldo 1830- a Nàpols, continuà component mentre dirigia 1831-33 el Teatro Valle a Roma recomanat per G Donizetti El 1834, la famosa cantant Maria Malibran quedà impressionada per l’estrena a Milà de l’òpera de Rossi La casa disabitata i convencé l’empresari Domenico Barbaja perquè el contractés per a escriure Amalia 1834, una òpera en què la prima donna , a més de cantar, havia de ballar…

Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980, desenvolupà un estil…

La remissió dels seus orígens a la tradició pitagòrica mena a considerar la seva allusió original com la referència simbòlica d’una experiència religiosa la theoria o accés a la contemplació de les coses divines que cercava el filòsof de l’Antiguitat Als segles III i IV, Porfiri i Jàmblic comentaven com Pitàgores, fent ús d’un do diví, podia escoltar el so que generava el moviment dels planetes i comprendre l’harmonia dels acords celestes de l’Univers Plató, en el cèlebre relat del mite d’Er de Pamfília sobre el judici de les ànimes, de La República , oferia una visió en la qual la Necessitat…

Vida Format al Conservatori de Música del Liceu, on estudià violí amb Guerin i les disciplines d’harmonia i composició amb Bosom i J Barberà, inicià la seva carrera musical com a membre de formacions simfòniques com l’Orquestra Municipal de Barcelona i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu També participà en diferents formacions cambrístiques, com el Quintet de l’Agrupació de Cambra de Barcelona i, des del 1942, del Quartet Labor Artis, que obtingué el Premi de Música de Barcelona el 1953, feines que combinà amb la de professor de violí al Conservatori de Música del Liceu El 1953…

Vida Fill illegítim d’un aristòcrata, el príncep Gedeonov, Borodin prengué el nom d’un dels servents del seu pare natural La seva mare, que posteriorment es casà, pogué portar una vida prou acomodada Durant la seva infantesa, Aleksandr aprengué l’alemany, el francès i l’anglès, i anys més tard, durant una estada a Itàlia, aprengué també l’italià La seva mare contractà un músic que li donà les primeres lliçons de flauta, i a deu anys compongué la seva primera obra, la polca per a piano Hélène El 1846 començà a rebre lliçons de piano d’un mestre alemany anomenat Pormann, juntament amb un noi…

Vida No es disposa de gaire informació sobre el seu aprenentatge musical És possible que el seu primer mestre fos el seu pare o algun altre membre de la família A dotze anys fou enviat a Roma, on probablement rebé lliçons de G Carissimi En aquesta ciutat atragué l’atenció de diversos protectors, com ara els cardenals Benedetto Pamphili i Pietro Ottoboni En un ambient d’efervescència musical com el que hi havia en aquell moment a la capital italiana, el jove Scarlatti tingué ocasió d’escoltar la música d’A Cesti, A Stradella, B Pasquini, A Sartorio i altres contemporanis, el coneixement de la…