Resultats de la cerca

S’inicià en el piano el 1939 amb Viola Thern El 1948 obtingué el diploma de direcció orquestral i prosseguí la seva formació amb Edwin Fischer Professor de piano a la Universitat de Wisconsin, EUA 1966-71, es distingí com un dels millors intèrprets de Mozart, Beethoven, Schubert i Haydn, dels quals enregistrà la integral de sonates per a piano Publicà  Mozart-Interpretation 1952, en collaboració amb la seva esposa Eva Halfar i, amb Jörg Demus, Die Klaviersonaten von L van Beethoven 1970 Compaginà les interpretacions en concerts, les gravacions i les classes magistrals arreu d’Europa Fou…

Estudià al Conservatori de Madrid fins l’any 1954 Posteriorment ho feu a l’Acadèmia Chigiana de Siena amb Guido Agosti i a Viena amb Paul Badura Skoda, Alfred Brendel i Jörg Demus, entre d’altres S’ha especialitzat en la música espanyola per a teclat, i especialment en l’obra d’Antonio de Cabezón, de qui ha editat diverses partitures i n’ha realitzat nombrosos enregistraments amb diferents instruments de teclat

Germà del violoncellista  Pierre Fournier Fou alumne del Conservatori de Música de París, on guanyà un primer premi Es perfeccionà amb George Enescu i Jacques Thibaud Durant la dècada dels cinquanta formà part habitual d’un trio juntament amb Antonio Janigro i Paul Badura-Skoda A partir del 1962 començà a impartir classes al Mozarteum de Salzburg, i des del 1966 ho feu al Conservatori de Música de París Reuní una collecció molt notable d’instruments antics i sovint fou membre de jurats de concursos internacionals Fou nomenat cavaller de la Legió d’Honor i contragué matrimoni amb…

Deixeble de Lajos Hernádi a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest del 1958 al 1963, debutà a la capital hongaresa El 1966 anà a Viena, on perfeccionà la seva formació amb pianistes com Paul Badura-Skoda, Alfred Brendel i Jörg Demus La seva carrera internacional l’ha portat a realitzar gires per tot el món El mateix any 1966 el Concurs Internacional de Música de Budapest li atorgà el premi especial a la millor interpretació de música contemporània hongaresa Ha enregistrat molta música contemporània del seu país natal, com ara la de I Láng, M Kocsár, L Sáry, J Soproni i L Kalmár També…

Estudià al Conservatori de València i posteriorment a Madrid, Munic i Salzburg, on fou alumne de P Badura-Skoda Aconseguí el primer premi del Concurs Internacional de Jaén, del Leopoldo Querol, el Premi Honorífic Timkenn Zinkann, el Premi Antonio Iglesias i el Premi de l’Ajuntament de Munic Actuà a Holanda, Bèlgica, França, Alemanya i Espanya, i aconseguí un important èxit en un concert al Teatro Colón de Buenos Aires retransmès per TV a tota l’Amèrica del Sud Enregistrà per a diferents emissores radiofòniques europees i interpretà alguns dels grans cicles pianístics, com Estudis…

Estudià al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà i a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne de Pau Casals Quan encara era un estudiant, participà en concerts amb grans pianistes com Paul Badura-Skoda o Dinu Lipatti L’any 1939 es traslladà a Zagreb, on amb només vint-i-un anys havia estat nomenat professor del conservatori Fou director de l’Orquestra de Cambra de la Ràdio Televisió Croata, i fundà l’orquestra coneguda com els Solistes de Zagreb, amb la qual dirigí nombrosos concerts per Europa i l’Amèrica del Nord Després d’haver viscut durant quasi trenta anys a Zagreb tornà a Milà…

Nasqué en el si d’una família de músics i es formà al Conservatori de Música de Basilea amb Hans Huber Després s’installà a Berlín per a estudiar amb el pianista Martin Krause al Sternsches Konservatorium El 1930 fou cridat a substituir A Schnabel com a professor a la Hochschule für Musik berlinesa D’altra banda, atret per la direcció orquestral, dirigí el Musikverein de Lübeck 1926-28 i el Bachverein de Munic 1928-32 abans de fundar la pròpia orquestra de cambra a Berlín Amb aquesta formació recuperà bona part del repertori del segle XVIII i fou un dels primers que dirigí i…

S’inicià en els estudis de piano a sis anys, i a onze ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb W Kerschbaumer i direcció orquestral amb Josef Krips Graduat el 1945, parallelament estudià direcció amb Hans Swarowsky i composició amb Joseph Marx Amplià la formació a París i a Saarbrücken Alemanya Debutà a Zuric i a Londres el 1950, i tres anys més tard ho feu a París El 1955 oferí el seu primer recital a Nova York i el 1956 obtingué el premi Busoni Un dels pianistes de més projecció internacional de la segona meitat del segle XX, se centrà en el repertori romàntic, tot i…

Començà a tocar el piano a quatre anys, i el 1949 ingressà al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, on finalitzà els estudis amb les medalles d’Or i de Plata El 1954 quedà finalista en el Concurs Internacional de Piano de Ginebra i inicià la carrera de concertista Posteriorment aprofundí els estudis musicals amb B Siki i R Hauser El 1960 es traslladà a Siena per assistir als cursos de G Agosti i A Cortot i dos anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Piano de Viena, i rebé el Reife Prüfung de la Musik Akademie de Viena amb la màxima qualificació El 1966 obtingué la Medalla…

Les arrels d’aquest moviment es troben en la mirada retrospectiva que feu la historiografia romàntica envers la música d’alguns dels compositors més emblemàtics dels segles XVI al XVIII, com GP Palestrina o JS Bach Des del principi del segle XX, ha afavorit el conreu d’una recerca musicològica que es proposa solucionar els problemes que sorgeixen de la lectura de les fonts originals -signes de mesura, semitonia, instruments originals, etc- i els problemes d’ordre tècnic que acompanyen la interpretació vocal i instrumental del repertori musical del passat La restauració d’instruments originals…