Resultats de la cerca

Els seus fundadors foren Manuel Manolo  Miralles Xàtiva, Costera, 23 de març de 1952 – València, 29 de juliol de 2023,  Manolo Lledó , que abandonà el grup al cap de pocs mesos,  Miquel Gil i Vicent Torrent i Centelles Torrent, Horta del Sud, 1945 Recollí l’herència del grup Equip València-Folk 1969-73, del qual havia estat membre Torrent Conreà un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià, però amb una projecció…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa en una cavitat Alguns exemplars poden tenir més d’un tall o obertura, o estar ornamentats amb figuracions simbòliques d’animals Es percut amb baquetes de fusta dura o bé directament amb les mans És un instrument utilitzat bàsicament en la transmissió de missatges i en l’acompanyament de danses i rituals d’antigues societats d’Oceania, Àfrica, l’Amèrica Central i del Sud i el Sud-est asiàtic Si bé ha estat anomenat també tambor de tall o tambor de fusta , no és pròpiament un tambor, ja que no fa servir…

Fundà, juntament amb Manolo Miralles i Vicent Torrent, el grup de música d’arrel valenciana Al Tall El 1988 abandonà Al Tall i inicià un camí musical que l’acostà al pop - rock amb el grup Terminal Sur i el 1997 enregistrà el seu primer disc en solitari, Buscando tu olor El 1999 tornà a la música tradicional, primer en uns concerts amb el grup l’Ham de Foc, i el 2001 amb Orgànic , que valgué a la seva veu esqueixada i potent molts elogis i premis, entre d’altres el premi Altaveu Lloances que es confirmaren amb Katà 2004 Amb aquest segon disc Gil feu el pas de…

Si bé en aquestes obres se sol combinar aquesta lingüística amb altres llenguatges de tall més líric i expressiu provinents del món de l’òpera, la presència d’aquest fa pensar en una voluntat expressiva d’entroncar amb una tradició coral pretèrita pel fet d’aplicar aquest llenguatge contrapuntístic majoritàriament als passatges corals La Gran missa en do menor , KV 427, de WA Mozart n’és un dels paradigmes més reeixits, encara que els precedents es troben ja en la Missa en si menor , BWV 232, de JS Bach

Vida Format amb els mestres Eusebi Bosch, Joan Salvat, Carles G Vidiella, Joan Lamote de Grignon i VM de Gibert, el 1920 inicià les seves activitats pedagògiques com a educador musical a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Precisament, aquesta tasca de divulgació del fet musical fou una de les seves màximes ocupacions en diferents institucions culturals de Barcelona Redactà diverses biografies de compositors catalans del segle XIX en la "Revista de l’Orfeó Gracienc", i compongué un bon nombre de cançons populars i també un interessant Trio 1930 per a violí, violoncel i piano Bibliografia Complement…

Fundat per Joan-Carles Doval, procedent d’Edigsa, nasqué amb la intenció d’editar l’obra de grups catalans, amb especial interès per la música cantada en català El 1984 publicà les primeres quatre referències del seu catàleg Oslo, Programa, Rockson i Javier Asesin El seu extens catàleg inclou obres de pop, rock , jazz , flamenc i folk i hi destaquen treballs de noms de referència de la música catalana, com ara Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon, Sau, Pep Sala, Adrià Puntí, Al Tall, Grup de Folk, Joan Amèric, Max Sunyer, Héctor Vila i Xesco Boix El 25 de setembre de 2004…

Influït inicialment per la música d’E Elgar, a partir de la meitat dels anys vint la seva trajectòria compositiva agafà un nou rumb i l’allunyà de l’òrbita de provocació que havia caracteritzat la seva música els primers anys, com demostra, a tall d’exemple, la música incidental de La tempesta 1921, on distribuí un conjunt format per tenor, baix, piano, trompeta, trombó, gongs i cinc percussionistes entre el públic Interessat en la música francesa, I Stravinsky i el jazz , volgué rebatre les formes i els llenguatges arquetípics de la tradició, principalment germànica Compongué…

Fou batejat a l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí el 4 de febrer de 1727, rebent com a nom de fonts Genís Probablement arribà a l’Escolania de Montserrat entre el 1736 i el 1737, anys en què Benet Esteve n’era mestre Benet Julià fou condeixeble d’Antoni Soler El 1746 professà com a monjo amb el nom de Benet Molt probablement, el 1763 substituí interinament Josep Martí com a mestre de l’Escolania abans que Anselm Viola fos nomenat per al càrrec Malgrat l’escadussera mostra d’obres conservades, aquestes palesen una articulació intelligent de la polifonia d’estil antic,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc entre dues parts simètriques Consta d’un tros de canya ampla, amb dos nusos, l’un a la part superior i l’altre al terç inferior aquesta part inferior és la que serveix de mànec La canya presenta un tall longitudinal des de la part superior fins al nus inferior sense sobrepassar-lo, sovint amb una petita obertura en una de les meitats per tal d’afavorir la ressonància El so es produeix en picar rítmicament amb una mà la part inferior del mànec o bé colpejant la part superior directament sobre la mà De construcció domèstica,…

Fou organista de la catedral de Coïmbra, com a successor del seu mestre Francisco Vaz Pels volts del 1720 ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Lisboa i més tard fou nomenat vicemestre de capella de la cort portuguesa, institució dirigida llavors per D Scarlatti De la seva producció cal destacar les sonates per a clavicèmbal en un sol moviment i les obres per a orquestra Les primeres, tot i prendre el model binari de les obres de D Scarlatti, mostren una tendència cap a una estructura temàticament tripartida de tall clarament preclàssic Pel que fa a les obres orquestrals…