Resultats de la cerca

La dificultat no rau tan sols en la comprensió pràctica de l’ofici, sinó, sobretot, en la complexitat conceptual de la seva funció Això no vol dir, però, que la tasca quotidiana i immediata del director no sigui plena d’obstacles en la seva realització, ni que no trobi dificultats en el seu aprenentatge Es pot intentar, amb tot, explicar i descriure, amb una relativa comoditat, la naturalesa de tots aquells elements, tant tècnics com teoricopràctics, que conflueixen en la direcció i que constitueixen els fonaments d’aquest art Tanmateix, el concepte de direcció d’orquestra, el…

Entre el 1942 i el 1948 estudià al Conservatori de Praga, tasca que simultaniejà amb la seva formació a l’Acadèmia de les Arts de la mateixa ciutat 1946-50 Estudià flauta i direcció d’orquestra i durant la Segona Guerra Mundial fou flautista de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig El 1948 debutà com a director i tres anys més tard fundà el conjunt Ars Rediviva de Praga, especialitzat en el repertori clàssic i barroc Munclinger combinà la seva tasca de director i la de flautista com a membre integrant del Quintet de Vent de Praga Especialitzat en la recuperació d’…

Inicià els estudis de violoncel a sis anys i després els prosseguí al Conservatori de París, on obtingué diversos premis Del 1949 al 1957 formà un duo amb Claude Helffer, i combinà la seva tasca com a músic de cambra amb els concerts amb orquestres, com la de l’Òpera de París o la Societat de Concerts del Conservatori Alternà l’activitat de solista amb la de director d’orquestra i de cors, a més de realitzar una important tasca com a compositor

Des del 1557 fins a la seva mort ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Granada, des d’on desenvolupà una important tasca per a millorar el nivell musical del culte i s’encarregà de buscar i formar bons cantors i de mantenir un bon nivell en la capella musical Tot i que la composició encara no era una tasca associada a la responsabilitat del mestre de capella, escriví villancets i chanzonetas , a més d’obres litúrgiques en llatí De la seva producció es conserva una missa, diversos motets i una lamentació

Entre els anys 1898 i 1903, la Capella portà a terme una intensa activitat concertística, fet que tingué una gran ressonància en el món cultural de Mallorca Des del 1915, en la història de la Capella s’alternaren els moments d’inactivitat amb els de represa de la tasca concertística Entre el 1920 i el 1936 el cor estigué sota la direcció de R Galmés i, a partir del 1946, se succeïren en el càrrec P Sansó, E Ahn i J Picó Després d’uns anys d’inactivitat, l’entitat reprengué la seva tasca el 1970 sota la direcció de R Nadal fins a la dècada dels anys vuitanta, que la…

Inicià els estudis musicals a sis anys i el 1962 adquirí el grau de professora Es traslladà a París, on estudià el repertori barroc per a clavicèmbal amb Aimée Van de Wiele Ben aviat, però, s’especialitzà en música contemporània i estrenà diverses obres de H Górecki, A Tisné, A Boucourechliev, G Ligeti i I Xenakis, que compongueren obres especialment pensades per a ella Parallelament, realitzà una important tasca com a intèrpret del repertori barroc i clàssic, centrada especialment en la música polonesa i en les composicions d’Antoni Soler Compaginà la seva tasca com…

Estudià a la Hochschule für Musik Franz Liszt de Weimar amb Alfred Wagner, percussionista, i Helmut Riethmüller, compositor Després de desenvolupar la seva tasca pedagògica i concertística a ciutats com Weimar, Magdeburg, Lübeck i Hannover, fou nomenat professor de la Hochschule für Musik de Würzburg 1974-93 Fou distingit amb premis diversos, entre els quals el Diploma d’Honor de la Universitat de Barcelona 1988 Fou doctor honoris causa de l’Acadèmia d’Arts de Bulgària 1997 i membre, en diverses edicions, del jurat del Concurs Internacional de Percussió de Luxemburg Desenvolupà…

El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…

Estudià violí amb Johan Smit a Bèlgica, i posteriorment amplià la seva formació musical a Londres, on fundà l’Allied Quartet amb Lionel Tertis, Charles Woodhouse i Emile Doehaerd De tornada a Bèlgica el 1918, fou professor del Conservatori d’Anvers i del 1926 al 1940 dirigí els concerts del centre, alternant la seva tasca amb la de director de l’Orquestra Nacional de Bèlgica a partir del 1937 L’any següent debutà als Estats Units, al capdavant de l’Orquestra de l’NBC Entre el 1940 i el 1948 dirigí l’Orquestra de Mont-real, tasca que combinà amb la direcció de l’…

Es formà al Conservatori de Würzburg Baviera, i debutà com a director de cors L’any 1932 inicià la seva tasca de director orquestral a Bielefeld Rin del Nord-Westfàlia El 1938 fou nomenat director musical a Teplitz Schönau, i dos anys més tard, a Karlsbad Al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Dresden des del 1941, el 1945 passà a dirigir-ne la de Munic El 1946 s’estrenà de director a l’Òpera de la mateixa ciutat, de la qual fou titular entre el 1956 i el 1967 Posteriorment 1967-75 fou director de l’Orquestra de la Ràdio de Munic El 1954 inicià la seva tasca…