Resultats de la cerca

Per exemple, en el primer moviment de la Sonata Hob XVI/23 de FJ Haydn, les notes de la part de baix dels compassos 33-37 porten signes de staccato La indicació tenuto del compàs 38 assenyala que, a partir d’aquell moment, cal respectar la durada íntegra de les notes de la mà esquerra De vegades, el tenuto pot implicar un matís agògic en la Masurca , opus 17, núm 4, de F Chopin la indicació ten apareix sobre notes llargues que venen a continuació de grups de notes ràpides, la qual cosa suggereix una certa retenció del tempo , en el marc d’una interpretació rubato En Sursum…

Descendent d’una família de músics, inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà amb AF Servais i FM Servais Més tard cursà les carreres de dret i història a Brusselles i Leipzig Començà la seva trajectòria com a musicògraf el 1875 en la revista "Le guide musical" Posteriorment 1890, esdevingué director i propietari d’aquesta publicació, que contribuí decisivament a la difusió dels ideals wagnerians, dels quals Kufferath fou un ferm defensor Entre els anys 1900 i 1914 dirigí el Théâtre Royal de la Monnaie a Brusselles, fet que li permeté dur a terme una política agosarada pel…

Realitzà estudis de conservatori i treballà per al teatre i la televisió abans de lliurar-se a una prolífica carrera cinematogràfica que inicià amb Sudden Fear 1952, David Miller The Man with the Golden Arm 1955, Otto Preminger, The Ten Commandments 1956, Cecil B De Mille, The Magnificent Seven 1960, John Sturges, The Great Escape 1963, John Sturges, Thoroughly Modern Millie 1967, George Roy Hill —Oscar de l’Acadèmia—, The Shootist 1976, Don Siegel, The Blues Brothers 1980, John Landis, Heavy Metal 1981, Gerald Potterton, etc

Provinent de l’Argentina, el 1966 arribà a Barcelona, on participà en diferents formacions de rock i jazz Fundador del segell discogràfic Zeleste, a la meitat dels anys setanta es dedicà plenament a la rumba catalana, estil que recuperà dels gitanos catalans, donant-li un contingut social L’any 1990 rebé el premi de la Crítica La seva discografia es compon dels àlbums Carabruta 1978, Romesco 1979, Altaia 1981, Prohibido maltratar a los gatos 1982, Flaire de Barcelona 1982, Música 1983, Gato por gato 1986 i Ten 1990

El grup es dissolgué el 1988 La seva discografia en àlbums comprèn Take the Heat of me 1977, Love for Sale 1977, Night Flight to Venus 1978, Oceans of Fantasy 1979, Boonoonoonoos 1981, Christmas Album 1981, Ten Thousand LightYears 1984 i Eye Dance 1985 El grup ha venut aproximadament 150 milions de discs i aconseguí  50 discs d'or, 42 de platí i 1 de diamant Boney M fou rebut per la reina Elisabeth II d'Anglaterra al palau de Buckingham i entrà al llibre Guinness dels rècords en ser el primer grup musical pop a actuar a l'antiga URSS, el 1978

Es graduà al Conservatori d’Oslo com a músic d’església, i posteriorment estudià composició amb Bjarne Brustad, a Oslo, Vagn Holmboe, a Copenhaguen, Aaron Copland, a Tanglewood EUA, i Luigi Dallapiccola, a Florència Des del 1949 fou organista de l’església de Glemmen, a Fredrikstad Escriví obres simfòniques, concerts, música de cambra i música coral, i destacà en la música religiosa En aquest gènere compongué les peces més diverses, des d’òpera i ballet per a cerimònies religioses fins a música per a representacions de la Bíblia El seu estil varia des del Romanticisme noruec fins al…

Inicià els estudis musicals a Winnipeg i en 1929-30 estudià composició a París Entre el 1936 i el 1938 continuà la seva formació a la Juilliard School de Nova York Durant els seus anys de joventut estigué influïda per l’estil romàntic tardà francès, especialment per C Franck i V d’Indy Al llarg dels anys quaranta i cinquanta el seu estil fou, en canvi, clarament deutor del neoclassicisme El 1942 s’establí a Toronto, on s’integrà als cercles musicals d’avantguarda La seva primera obra dodecatònica és l' Octet per a vent 1948 El 1943 començà a impartir classes al Conservatori de Toronto i entre…

Després d’exercir uns quants anys de mestre, es decantà cap a la música Fou guitarra baixa i autor de lletres amb el grup de rock The Police El 1985 enregistrà el seu primer disc en solitari, The Dream of the Blue Turtles , al qual seguiren Nothing Like the Sun 1987, The Soul Cages 1991, Ten summoner's tales 1993, Mercury falling 1996, Brand New Day 1999, guardonat amb un premi Grammy, Sacred Love 2003 i Songs from the Labyrinth 2006 Ha realitzat nombrosos concerts per la Gran Bretanya, els EUA i Europa És un destacat activista pels drets humans i el medi ambbient, aspecte que…

Format el 1977 a Londres, The Police es convertí en pocs anys en un fenomen musical Era format per Stewart Copeland bateria, Sting -pseudònim de Gordon Matthew Sumner- baix, veu i principal compositor i Andy Summers guitarra El grup nasqué amb la intenció de cultivar el punk i new wave , però el seu estil, anomenat reggae blanc, era clarament pop amb una mescla de reggae Al llarg dels seus vuit anys de vida artística feu cançons que esdevingueren molt populars, com Roxanne , Don’t Stand So Close To Me i sobretot Every Breath You Take , aquest darrer tema aparegut en el seu últim disc,…

Descobrí la vocació compositiva quan era gairebé un adult i inicià la seva formació musical, a divuit anys, al Trinity College of Music Més tard ingressà al Morley College, on fou alumne d’A Milner i W Goehr Fou professor, entre altres centres, a la London University, al Morley College i al Royal Northern College of Music de Manchester, centre aquest darrer on romangué fins el 1999, any que es jubilà Començà a compondre la dècada de 1960 Entre les obres d’aquest període destaquen una sèrie de peces de cambra, com ara Nine or Ten Hosannas 1967 o Brighton Piece 1967 El 1965 estrenà…