Resultats de la cerca

Estudià cant a Hilversum i a Amsterdam, i el 1949 debutà a l’Òpera de Viena Parallelament a la seva carrera operística, portà una intensa activitat fent concerts i recitals oratoris i lieder Entre el 1958 i el 1962 actuà amb l’Òpera Nacional Holandesa, i interpretà un ampli repertori que inclou des de les òperes de WA Mozart fins a les de G Verdi, passant per les de ChW Gluck, A Lortzing o O Nicolai, entre d’altres El 1961 ingressà a la Deutsche Oper am Rhein, on debutà amb el paper de Melisanda, que més tard enregistrà sota la direcció d’E Ansermet El 1963 participà a l’estrena de Monsiuer…

Els músics de vent i els cantants aprofiten l’acte fisiològic de la respiració per al subministrament d’aire necessari per a l’execució musical Diverses tècniques permeten fer compatible la funció respiratòria normal amb les necessitats de pressió i fraseig corresponents a la tècnica de cada instrument Generalment, en tocar un instrument de vent o en cantar, el ritme respiratori és molt més ample, de manera que el control de l’apnea juntament amb una major pressió de sortida són els reptes principals per al músic Per a obtenir un fraseig més llarg i relaxat és necessari desenvolupar la…

La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…